Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
L’arquebisbe de Canterbury declara herètica la doctrina de John Wycliffe
L’arquebisbe de Canterbury declara herètica la doctrina de John Wycliffe i es persegueix els seus seguidors, els “lollards” o “lolardos”
herètic | herètica
Baššār ibn Burd
Literatura
Poeta persa de llengua àrab.
Fou turmentat fins a la mort a causa d’uns versos de tendència herètica Del seu divan es conserven solament uns sis mil versos Inventà noves combinacions estròfiques
apocatàstasi
Cristianisme
Segons alguns teòlegs i pares de l’Església, retorn final de totes les criatures intel·ligents a la situació primigènia, i, alhora, reconciliació amb Déu.
En la seva forma radical, aquesta doctrina fou condemnada com a herètica Havia estat ensenyada per Gregori de Nazianz, Dídim el Cec, Evagri del Pont, Diodor de Tars, Teodor de Mopsuèstia, Joan Escot Eriugena i probablement per Orígenes La professaren alguns anabaptistes moravians i cristadelfs i, recentment, els universalistes
Josep de Ninot
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de Girona, fiscal de la inquisició i auditor del tribunal de la Rota Bisbe de Girona 1664-68 i de Lleida 1668-73 Hom li atribueix un tractat anònim, en castellà, imprès a Saragossa el 1668, sobre la Calificación que merecen los delitos de herética pravidad en los reinos españoles
Thorkild Bjørnvig
Literatura danesa
Poeta i crític danès.
Collaborà en la revista literària existencialista Heretica Traductor de RM Rilke , n'experimentà la influència sobretot en Stjernen bag gavlen ‘Els estels darrere el frontis’, 1974 i en Anubis 1955, en el qual també hi ha influència de TS Eliot Publicà, a més, Figur og ild ‘Figura i foc’, 1959, Vibrationer ‘Vibracions’, 1966, Ravnen ‘El corb’, 1968, Opror mod neonguden ‘Revolta contra el déu de neó’, 1970 i Delfinen ‘El dofí’, 1975 Profundament analític, el seu estil és molt elaborat i contingut Com a crític estudià sobretot Rilke i MA Hansen L’any 1960 ingressà a l’Acadèmia Danesa
Atemptat en una mesquita egípcia
En un atemptat en una mesquita de la localitat de Bir al-Abed, a la província egípcia del nord del Sinaí, 305 persones són assassinades i més de 100 resulten ferides La mesquita és primer bombardejada i els fidels que hi assistien per a la pregària del divendres són massacrats per una trentena d’homes armats quan intenten escapar Cap grup no reivindica l’atemptat, però, segons diversos testimonis, alguns dels terroristes duen ensenyes de l’autoanomenat Estat Islàmic, grup amb una forta implantació a la província i que combat el règim militar encapçalat pel president Al-Sissí, el qual anuncia…
Nadîe Murad
Política
Activista iraquiana.
L’agost del 2014, militants de l’autoanomenat Estat Islàmic mataren 600 persones, la majoria homes, de la seva comunitat yazidita , a la qual qualificaven d’herètica per les seves creences, i sotmeteren a captivitat unes 6000 dones Sotmesa a esclavatge, tortures i violacions, el novembre del mateix any aconseguí fugir del captiveri i finalment arribar a Alemanya El desembre del 2015 s’adreçà en una carta al Consell de Seguretat de l’ONU per alertar sobre el tràfic de persones El setembre del 2016, en representació de Murad, la fiscal Amal Clooney impulsà davant les Nacions…
comunió
Cristianisme
Recepció del sagrament de l’eucaristia.
Té sentit ple dins la missa La comunió fora d’ella fou reservada de primer als malalts testimoni de Justí, s II i als presos s egons les actes dels màrtirs des del s III Als s IV i V era ja estès el costum de guardar l’eucaristia als domicilis privats per combregar oportunament El ritu de la comunió fora de la missa desconegut a l’Orient no fou introduït fins al s XVII, i fou acceptat amb reserves Antigament els fidels participaven de l’eucaristia amb el pa i amb el vi consagrats És la pràctica vigent encara a les esglésies orientals i ho fou també a Occident fins al s XII La comunió només…
tiranicidi
Història
Història del dret
Doctrina que sosté la licitud de l’occisió del tirà.
Admesa ja, i sovint exalçada, per escriptors grecs i romans Ciceró, Plutarc, Polibi, etc, al s XII fou recollida per Joan de Salisbury Amb tot, no fou admesa d’una manera general i ni tan solament era admès el dret a rebellar-se contra la tirania, atès que molts tractadistes partien del principi que qualsevol poder era d’origen diví El mateix Tomàs d’Aquino, sense resoldre explícitament la qüestió, n'afirmà la illegitimitat, però pensava que en tot cas el càstig del tirà era competència exclusiva de les autoritats públiques El concili de Constança 1414-18 condemnà com a herètica…