Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Les hormogonees
Aquesta subclasse, la més important dels cianòfits, comprèn representants que formen veritables filaments, en els quals les cèllules es disposen en tricomes La fragmentació dels filaments en hormogonis és una de les formes de reproducció més usuals Els tres ordres que la componen es distingeixen segons la capacitat per a formar heterocists o per a produir ramificacions veritables Les oscillatorials Cianofícies de l’ordre de les oscillatorials 1 Trichodesmium erythraeum a/b Ix 25/x 300 2 Oscillatoria margaritifera a/b x 25/x 500 3 Schizothrix vaginata a/b x 800/ × 1000 4 Spirulina…
escitonematàcies
Botànica
Família d’esquizofícies filamentoses que tenen hormogonis i heterocists.
Els cianòfits o cianobacteris
L’observació microscòpica dels cianòfits pot oferir imatges molt espectaculars al microscopista afeccionat, ja que el contrast entre les beines i el cos cellular pot ésser tan patent com en aquests dos casos a baix, filament de Petalonema alatum , d’una superfície higropètrica de les muntanyes de Prades a dalt, Chroococcus turgidus procedent del mateix ambient, amb beines concèntriques Francesc Torrella A l'hora d'introduir els cianòfits o cianobacteris les antigues cianofícies, o algues procariòtiques, cal recordar que el concepte d’alga correspon no pas a un grup homogeni d’organismes amb…
oscil·latorials
Botànica
Ordre d’esquizofícies, amb filaments indivisos, sense heterocists i amb beina o bé sense.
hormogoni
Botànica
En les esquizofícies, fragment de tricoma, entre dos heterocists, que pot actuar de propàgul.
hormogonals
Micologia
Ordre d’esquizofícies filamentoses que es multipliquen per hormogonis i que sovint presenten heterocists.
estigonematals
Botànica
Grup d’esquizofícies, que comprèn espècies filamentoses, formadores d’heterocists i capaces de produir ramificacions veritables.
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
nostocals
Botànica
Ordre d’esquizofícies filamentoses, de cèl·lules arrodonides i formadores de cadenes amb heterocists, lliures o englobades en mucílag.
anabena
Botànica
Gènere de cianofícies, de l’ordre de les hormonogals, que formen filaments amb heterocists com els dels nòstocs, però de vida planctònica.
Poden originar masses a la superfície de l’aigua, anomenades flor d’aigua, i fixar nitrogen de l’aire