Resultats de la cerca

És constituït per una sèrie de sis peus o compassos de dos temps un de fort seguit d’un de feble Els dos temps són quantitativament iguals però, així com el primer ha d’ésser una síllaba llarga, el feble pot ésser format d’una de llarga espondeu o de dues de breus dàctil El cinquè peu és sempre format d’una de llarga i dues de breus, i el sisè o final és sempre de dues síllabes essent sempre indiferent la quantitat de la darrera Presenta l’esquema següent &esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆ És un vers recitatiu, i a mesura que fou utilitzat, d’Homer a Nonnos, anà…

El dístic elegíac era compost d’un hexàmetre i un pentàmetre

El terme és emprat, sobretot, per a designar dos tipus de versos diferents el pentàmetre eòlic i l' elegíac El primer —que hom troba a Safo— té l’esquema &ksb&ksb&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆, resultat d’una base eòlica disillàbica més quatre dàctils El pentàmetre elegíac o pentàmetre és el vers per excellència de l’elegia i de l’epigrama i, juntament amb l’hexàmetre, constitueix el dístic Té com a esquema &esb̆̆&esb̆̆&esb// &esb̆̆&esb̆̆&ksbi consta de dos hemiepes masculins separats per una dièresi, bé que el seu ús resta sotmès a una…

Considerat fill i deixeble d’Orfeu i vinculat amb els misteris d’Eleusis, hom li atribuí la invenció de l’hexàmetre i de la poesia didascalicocosmogònica, com també una sèrie d’obres de tema hesiòdic Tingué, sembla, la tomba a Atenes

És cèlebre l’hexàmetre que commemorava les Vespres Sicilianes " franCorVM tVrbIs sICVLVs fert fVnera Vesper" , en el qual sumant 100 + 5 + 1000 + 5 + 1 + 1 + 100 + 5 + 50 + 5 + 5 + 5 dóna 1282, data de l’alçament contra els Anjou L’artifici fou emprat també per a indicar l’any d’impressió de certs llibres

Els himnes més antics es troben en la Ilíada En l’època alexandrina n’apareixen també en les tragèdies Els més famosos, des de l’antigor, eren els himnes partenis, cantats per cors de noies en honor de divinitats femenines, els himnes dèlfics en honor d’Apollo i, posteriorment, els himnes òrfics en honor d’Orfeu Si bé se’n desconeix la música, se sap que el vers més emprat en la seva composició era l’hexàmetre

És considerat el pare de la poesia llatina Participà en la segona guerra Púnica, i fou portat a Roma per Cató el Vell Es relacionà amb el cercle dels Escipions, i esdevingué ciutadà romà Resten fragments de la seva obra, d’una gran inspiració Compongué tragèdies, comèdies, quatre llibres de sàtires i petits poemes Els Annales 18 llibres, epopeia nacional fins a la composició de l' Eneida , estudien la història de Roma des de l’origen fins al seu temps Adaptà l’hexàmetre a aquesta epopeia i influí Virgili

La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus  ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu  ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil  ̆̆-, anapest - ̆-, crètic  ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a resultat el vers…

El 1750 fou cridat a Zuric per JBodmer, i el 1751 passà a Dinamarca, on Frederic V li oferí una paga fixa Hi publicà el primer volum de Der Messias 1751 versió completa, 1773, poema en 20 000 versos, on, damunt l’acció èpica i la descripció de les figures, domina un lirisme optimista i exultant, que influí Goethe, Schiller i Hölderlin Contribuí a la introducció de l’hexàmetre en la poesia alemanya Els versos lliures de les Oden ‘Odes’, 1771, d’influència pindàrica, enclouen temes clàssics tractats amb una òptica que anuncia el Romanticisme Die Frühlingsfeier ‘La festa primaveral…

Participà en la guerra numantina 134-133 aC i formà part del cercle hellenitzant dels Escipions Escriví trenta llibres de Sàtires , dels quals només han pervingut 1300 versos Fou l’autèntic creador del gènere de la satura , o sàtira, i li donà la forma mètrica i el llenguatge definitius Influït per la comèdia àtica antiga i per la diatriba cinicoestoica de l’hellenisme, seguí, en la forma, una evolució que va de la polimetria emprada per Enni a l’hexàmetre Ric de possibilitats expressives, amb uns tons que recorden la comèdia plautina, vigorós en la invectiva i el retrat, atacà…