Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ AMartí Barcelona GUIÓ Roser Fradera, Quim Monzó FOTOGRAFIA Ivo Antonov color, normal MUNTATGE AMartí MÚSICA Quim Sota INTERPRETACIÓ Rosa Novell Llumeta, Pep Maur Serra promès, Joan Fernández el cabdill, Xabier Elorriaga el marquès, Alfred Lucchetti pare de Llumeta, Maruja Torres prostituta, Pepa López prostituta, Montserrat Carulla, Miquel Cors, Nadala Batiste Sinopsi La Llumeta viu amb el seu pare, malalt de tuberculosi, i està enamorada del carter Troba feina a la Casa Gran, on viu diverses aventures esbojarrades i surrealistes El promès, mentrestant, té un…

Aprengué l’art del contrapunt de F Soriano i GM Nanino Després d’un període de temps al servei d’un noble romà, viatjà per tot Itàlia Visità diverses ciutats, com Venècia, Nàpols, Ferrara i Milà, on desafiava els compositors locals a una competició amistosa de contrapunt Fou mestre de capella a esglésies de diverses ciutats, entre les quals San Luigi dei Francesi a Roma Compongué preferentment música religiosa, com ara salms i cànons, i també diversos madrigals En les seves obres sempre mostrà un extraordinari domini de l’escriptura contrapuntística Destaca el seu Hic finis 1655…

Autor de la Historia de la Provincia de Castellón 1887, premiada als Jocs Florals de Lo Rat-Penat 1886 L’obra, que comença amb la mítica fundació de Castelló pels grecs i acaba amb la proclamació d’Alfons XIII com a rei, s’inscriu en la historiografia romàntica d’inspiració liberal Tots els grans esdeveniments polítics i militars del passat local –guerra de la Unió, Germanies, guerra de Successió, guerra del Francès, guerra Carlista– són interpretats com una lluita secular dels castellonencs per la llibertat A més, collaborà en la Revista Castalia amb la publicació d’ Anales de Oropesa  1886…

El tema és habitualment la caça o persecució amorosa Contemporània de l’antic madrigal del qual no és, doncs, l’antecessora, com hom ha volgut suposar, fou conreada per la major part dels músics de l' ars nova En la forma més corrent, és escrita per a dues veus agudes en cànon, a les quals ha estat afegida una tenora instrumental de valors llargs A França, al segle XIV, el mot chasse era gairebé sinònim de cànon, qualsevol que en fos el tema El parallel anglès, catch , forma particular d’Anglaterra des del segle XIV, consisteix en un cànon molt simple on han estat afegides paraules…

Se sap que exercí de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona i l’any 1562 és citat com a músic vinculat a la catedral de Mallorca El 1564 el capítol de la seu mallorquina el convidà a dirigir la seva capella i el dia 6 de juny d’aquell any fou nomenat mestre titular Villalonga contribuí a consolidar el conjunt musical de la catedral i hi sistematitzà la pràctica del cant d’orgue El 1595 fou probablement el responsable de la creació d’un joc de ministrils , format per cinc instrumentistes i destinat a realçar les solemnitats litúrgiques i a prestar uns serveis externs de lloguer…

Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com Furia española…

El grup volia fer treballs d’alta qualitat i professionalització, projectar la cinematografia catalana a l’exterior i implicar el cinema català amb la resta de la cultura de Catalunya Formaven el collectiu Joan Albert Abril i Pons El viatge a l’última estació , 1981-82 Pep Callís i Figueras Naftalina , 1981 Raül Contel i Ferreres L’home ronyó , 1982-83 Crits sords , 1983-84 Manuel Cussó i Ferrer Simó Fàbregas i Terés Entre parèntesis , 1982 Ignasi Pere Ferré i Serra La Caña en , 1980, amb Josep Maria Bruno Morbus, o bon profit , 1981-82 Xavier Juncosa i Gurguí Ferran Llagostera i Coll…

Vida i obra Filla del barri del Raval, començà la carrera periodística en el diari La Prensa de Barcelona 1964 i poc després treballà per a Garbo  1965, fins que al mateix any entrà com a collaboradora a Fotogramas , on escriví tota mena d’articles, reportatges i entrevistes Posteriorment treballà per a Tele-exprés  L’any 1981 es traslladà a Madrid, on treballà per a El País on desenvolupà una ingent tasca com a reportera i columnista amb reportatges com Hogueras de agosto el 1995 i Nosotros a lo nuestro el 1998 i El Mundo També ha collaborat en El Papus , Por Favor , La Calle , Mundo Diario…

Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona des del maig del 1699 fins a l’abril del 1715, que fou succeït per Jaume de Caselles Aquest mateix any, ocupà el magisteri de l’església del Pilar de Saragossa, com a substitut de Joaquín Martínez de la Roca, de la qual fou també racioner El 1728 oposità, infructuosament, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Estigué al capdavant de la capella musical del Pilar fins al seu òbit, arran del qual el seu lloc fou ocupat per Bernardo Miralles Tingué com a deixebles, entre d’altres, P Aranaz i,…