Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
hípica
© Fototeca.cat-Corel
Hípica
Conjunt d’esports en els quals intervé el cavall com a protagonista principal.
Antecedents històrics dels actuals esports hípics són els torneigs i altres jocs cavallerescs medievals, com les partides de caça i els recorreguts, les competicions i els jocs hípics que, a imitació de les caceres, hom practica per itineraris campestres de traçat dificultós, a l’estil de les gimcanes, caceres de guineus, etc No manquen tampoc en l’hípica modalitats de major artificiositat, com les que enfronten dos grups de contendents en la disputa d’una pilota o d’un objecte anàleg entre aquests esports d’equip, el polo és el més difós Les normes fonamentals de l’hípica contemporània foren…
hípica
Reial Club de Polo de Barcelona / Nacho Olano
Hípica
Pràctica competitiva de l’equitació que es defineix com l’art de muntar a cavall.
Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros– La resta de modalitats són les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall horseball , el raid, el trec o marxes d’orientació, el trot, el volteig i l’equitació western D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i normalment van…
hípica
Conjunt de coneixements relatius a la cria i a l’ensinistrament dels cavalls.
Federació Gimnàstica Espanyola
Gimnàstica
Organisme impulsor de l’activitat esportiva de l’època.
Fou fundada el 1898 per un grup de promotors de l’esport i periodistes de Los Deportes , entre els quals hi havia Narcís Masferrer i David Ferrer, fundadors de l’Associació Catalana de Gimnàstica Fou una institució esportiva de caràcter privat, estatal, modèlica i pionera La primera seu oficial es trobava a Madrid Va arribar a tenir prop de 40 delegacions oficials a tot Espanya El primer president fou José Canalejas Méndez, que va cedir el càrrec al setembre de 1900 a Rafael Rodríguez Méndez La seva iniciativa fou acollir diverses associacions esportives dedicades als esports d’aquells anys,…
cursa
Esport
Acció de córrer en competició.
Hom pot trobar les més diverses variants de curses, segons les diferents modalitats esportives que es presten a aquest tipus de competició, i cal destacar-ne les curses d'atletisme, d'automobilisme, de cavalls hipisme, de ciclisme, sobre glaç patinatge i d'esquí Com a tipus fonamentals i clarament diferenciats, cal distingir les curses de velocitat pura , i dins d’aquesta modalitat hom pot incloure les curses contra rellotge , i les curses de velocitat i de resistència i regularitat , anomenades també, en alguns esports, curses de fons Segons el marc on tenen lloc, hom parla de…
equitació
Hípica
Art de muntar a cavall.
La tècnica es basa tant a saber pujar a cavall i baixar-ne com a menar-lo bé segons els diferents tipus de marxes al pas, al trot, al galop, etc en la direcció que el genet pretén de seguir Des de l’antiguitat ha estat considerat un exercici noble, associat a l’activitat bèllica A l’edat mitjana, saber muntar a cavall era bàsic per a la guerra i per a traslladar-se ràpidament, però l’ensenyament i la pràctica es reduïa a un nombre limitat de persones A les acaballes del s XV foren creades a Itàlia les primeres acadèmies d’equitació, que foren imitades a la resta d’Europa durant el s XVI i la…
esport
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Sistema ordenat de pràctiques corporals fetes en competició, en exhibició o per afecció i fonamentades en el màxim rendiment no utilitari degudament mesurat, que té com a objectiu aconseguir la victòria, la millora física, el rècord o l’esbargiment.
Sovint hom ha associat l’esport, especialment a partir de la instauració dels moderns Jocs Olímpics 1896, a determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat i ha intentat de seguir-ne l’evolució fins avui Cap d’aquestes pràctiques, tanmateix, malgrat consistir especialment en exercicis físics, no respon al model d’esport Els exercicis practicats pels grecs, que han inspirat l’especialitat de l’atletisme i els actuals Jocs Olímpics, constituïen concursos rituals de caràcter religiós en què participaven només els ciutadans grecs, i que eren destinats a fomentar el panhellenisme i eren…