Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Johnny Hodges
Música
Nom amb què és conegut el saxofonista i director d’orquestra nord-americà John Hodges.
A catorze anys començà a tocar el saxo soprano, i més tard s’especialitzà en el contralt Arribà a Nova York el 1924 i tocà en les orquestres de Willie The Lion Smith, Sidney Bechet, Chick Webb i Walter Johnson L’any 1928 entrà a l’orquestra de Duke Ellington, que ja no deixà fins a la seva mort, tret del període 1951-55 en què dirigí un conjunt propi Fou una de les peces primordials de la música d’Ellington, i enregistrà centenars de temes, entre els quals destaquen Things Ain’t What They Used to Be i Passion Flower , ambdós del 1941 És considerat, juntament amb Benny Carter, el saxo alt més…
,
Ambler Hodges Moss
Política
Politòleg i diplomàtic nord-americà.
Llicenciat en ciències polítiques i econòmiques l’any 1960 per la Universitat de Yale i doctorat en dret el 1970 per la de George Washington, posteriorment fou oficial de l’armada Des del 1984 fou professor d’estudis internacionals a la Universitat de Miami, de la qual fou degà fundador de l’Escola de Postgrau d’Estudis Internacionals 1984-94 i director del Dante B Fascell North-South Center 1984-2004 Com a diplomàtic de carrera, fou destinat a Barcelona com a vicecònsol del 1964 al 1966 Posteriorment, formà part de la delegació dels Estats Units a l’Organització dels Estats Americans, i en…
Sidney Joseph Bechet
Música
Clarinetista i saxofonista soprano nord-americà.
És un dels músics més importants del jazz dels inicis A dotze anys començà a tocar amb les incipients bandes de jazz de la ciutat El 1919 actuà per Europa amb la Southern Syncopated Orchestra i fou considerat un gran mestre del clarinet Després, el saxòfon soprano es convertí en el seu instrument principal Influí en Johnny Hodges i, indirectament, en Duke Ellington Desenvolupà una carrera molt independent Els últims anys de la seva vida visqué a França, on tingué un gran èxit popular
Wild Bill Davis
Música
Organista, pianista i arranjador nord-americà de jazz.
Cursà sòlids estudis musicals i treballà com a arranjador per a diverses orquestres, entre les quals destaquen la d’Earl Hines 1943 i la de Louis Jordan 1945-49, de la qual era també el pianista Després adoptà l’orgue Hammond, de l’ús del qual fou un dels pioners, i formà un trio amb guitarra i bateria, amb el qual gravà, per exemple, At Birdland 1956 Continuà escrivint arranjaments un dels més coneguts és el de la peça April in Paris 1955, que feu per a l’orquestra de Count Basie Enregistrà amb diferents artistes, com ara Johnny Hodges i Ella Fitzgerald Del 1969 al 1971 treballà…
Duke Ellington
Música
Nom amb què és conegut el director d’orquestra, compositor, arranjador i pianista de jazz
nord-americà Edward Kennedy Ellington.
Inicià la seva carrera com a director el 1924, i al final dels anys vintcomençà a adquirir renom amb les seves interpretacions en un estil jungle style caracteritzat per determinats efectes sonors obtinguts amb les trompetes i els trombons La seva orquestra fou una de les més notables de la història del jazz , tant pel caràcter inconfusible que ell sabé imprimir-li, com per la qualitat dels seus membres, quasi tots solistes de gran categoria, entre els quals cal esmentar Johnny Hodges, Harry Carney, Ben Webster, Paul Gonsalves saxòfons, Cootie Williams, Ray Nance trompetes i…
saxòfon
© Fototeca.cat
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica, construït normalment de llautó.
Fou inventat cap el 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París Hi ha diverses modalitats de saxòfon el sopranino en mi bemoll, el soprano en si bemoll, el contralt en mi bemoll, el tenor en si bemoll, el baríton en mi bemoll, el baix en si bemoll i el contrabaix en mi bemoll A excepció dels dos primers, els altres presenten una o diverses incurvacions, la darrera de les quals, cap avall, situa l’instrument en una línia aproximadament vertical La part corresponent al pavelló, de grandària considerable, és incurvada cap amunt Els forats, de mides variables, són tapats per…
Benny Carter
© Ed Berger
Música
Nom amb què és conegut el saxofonista contralt, trompetista, arranjador i compositor de jazz nord-americà Bennett Lester Carter.
Bàsicament autodidacte, començà aprenent trompeta i després la canvià pel saxòfon Encara adolescent treballà, entre altres bandes, a la d’Earl Hines Des del anys vint tocà en orquestres de Harlem i es donà a conèixer a l’orquestra de James Fletcher Henderson, on també aportava arranjaments Amb J Hodges, fou el principal exponent de l’època swing del saxòfon contralt, instrument que des del 1933 compaginà amb la trompeta El 1932 fundà la seva orquestra, que inclogué destacats instrumentistes, com ara, T Wilson, i després d’un parèntesi a Europa 1935-38, moltes de les primeres…
,
John William Coltrane
Música
Saxofonista de jazz nord-americà.
Aprengué clarinet i saxo alt a l’escola Amb aquest últim instrument s’introduí professionalment a Filadèlfia Per a la seva primera feina important, amb Eddie Cleanhead Vinson 1947-48, s’inicià en el saxo tenor El 1949 treballà amb Dizzy Gillespie, i el 1952 amb Earl Bostic i Johnny Hodges, una de les seves influències primerenques Inicià la carrera com a solista el 1955, any que ingressà al quintet de Miles Davis, quan aquest autor entrava en la seva etapa més creativa Durant els següents cinc anys, ultra actuar amb Davis i un temps amb Thelonious Sphere Monk, es dedicà…
,
Max von Sydow
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic suec.
Després de passar per l’exèrcit, estudià interpretació a l’escola el Dramaten d’Estocolm 1948-51 i posteriorment actuà en diversos teatres de Suècia Des dels inicis fou un dels actors principals d’ Ingmar Bergman , a les ordres del qual rodà el seu primer film, Det sjunde inseglet ‘El setè segell’, 1956, a partir del qual dedicà la seva activitat al cinema en detriment del teatre Amb el mateix Bergman rodà posteriorment Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘Vida íntima’, 1958 Jungfrukällan ‘La font de la donzella’, 1959, Ansikten ‘Rostres’, 1958, Såsom i en spegel ‘Com en…