Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798,…

Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya Es destacà com a economista i desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica que discrepava de la clàssica, tot postulant una política social a favor de les classes treballadores defensa contra la manca de feina, la malaltia i la misèria a la vellesa Influït per madame de Staël, publicà una Histoire des républiques italiennes du moyen-âge 1807-18, i, sobretot, De la…

Treballà de tipògraf i collaborà a “Idea Nova” i “El Igualadino” Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat 1896, considerat autor de fulls subversius Dirigí més tard “La Autonomía”, de Reus, i “El Campesino”, de la federació de rabassaires Collaborà a El Poble Català 1916 i després a La Veu de Catalunya , amb el pseudònim de Roc Guinart Publicà Montjuich notas y recuerdos históricos 1917 i Marina catalana medieval 1922

Desenvolupament enciclopèdic Manté i amplia la línia estètica encetada a Gertrudis 1927 Així, s’hi torna a trobar la idea obsessiva de la clausura i la claustrofòbia o de l’empetitiment davant d’un món hostil, que es tradueix en un retorn a la infantesa Hi reapareixen elements eròtics reprimits que, de vegades, es combinen amb certes connotacions de violència, i també les escenes de transformisme i de mutacions, on les metamorfosis del protagonista —que va adquirint formes vegetals i animals o, encara, relatives al món inanimat, com objectes i figures— es converteixen en la imatge de la…

Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…

Era format per J Fuster, MA Oliver, X Romeu, J Soler, J Albanell, J Rendé, GJ Graells, O Pi de Cabanyes i, inicialment, B Mesquida, el qual, després, se’n separà Redactaren una cinquantena d’articles teòrics entre el desembre i l’abril del 1976 a la revista “Canigó”, amb una actitud radicalment nacionalista que partia de la idea, d’origen gramscià, de construir una literatura nacionalpopular Defensaren la superació del realisme històric anterior, però la seva literatura partia d’una base realista i comunicativa d’acord amb el moment històric que es vivia i amb la voluntat de construir…

Es doctorà a la universitat de Nàpols amb una tesi sobre la llengua poètica d’Ausiàs Marc 1970 Fou professor a les universitats de Nàpols 1970-72, McGill, de Mont-real 1972-74, John Hopkins, de Baltimore 1974-79, a la de Calàbria, a Cosenza 1977-89, fins a retornar a la de Nàpols 1989-2018, i fou becari del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies de Villa I Tatti, a Florència 1977-79 Especialista en teoria i crítica literària, publicà nombrosos llibres, alguns dels quals han estat traduïts a diverses llengües, com ara I trovatori 1989 Els trobadors 1994, o l’edició d’A Marc…

Desenvolupament enciclopèdic Un jove mallorquí analitza la seva crisi de consciència burgesa a través de l’escriptura esparsa de proses i poemes que mostren la repressió, el desig de llibertat i la descoberta de l’amor i el plaer El noi lluita des de les seves contradiccions per eliminar els vells prejudicis i transformar la societat La mateixa obra i la seva formalització es presenten com un acte de rebellia contra l’establert El text actua com a revulsiu contra el catolicisme, l’opressió policial, la societat basada en la unitat familiar i el sentit pragmàtic de la riquesa El jove…

Formació i activitat professional en biblioteconomia Diplomada en biblioteconomia i documentació 1975 i llicenciada en filologia catalana 1977 En 1976-83 fou directora de l’Arxiu Històric de Sitges, i posteriorment cap del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya 1983-89 Com a subdirectora de la Biblioteca de Catalunya 1989-90, gerent 1990-96 i directora 2000-04, inicià un projecte de reorganització interna dels serveis i la informatització general de la biblioteca Fou sòcia fundadora de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i la seva primera secretària 1985-89…

Vida i obra Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis de València i Oriola Autor d’una obra extensa —majoritàriament perduda— a pesar de la seva curta vida, publicà comentaris a obres de fray Luis de León València 1765 i fray Luis de Granada València 1769 i 1771, i mantingué una variada correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre qüestions lingüístiques, literàries iculturals L’epistolari fou publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1924 És destacable la carta en què…