Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
electrocardiograma
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Traçat obtingut amb l’enregistrament gràfic dels corrents d’acció del cor.
L’electrocardiograma del cor humà consta d’una sèrie d’ones, designades de manera successiva amb les lletres P, Q, R, S, T i U L’ona P representa l’activació de les aurícules, l’interval P-Q indica el temps de conducció auriculoventricular, el complex QRS deflexió ventricular inicial o ràpida representa la despolarització dels ventricles, i el segment S-T correspon a l’interval que hi ha entre el final de l’activació i el començament de la repolarització ventricular, la qual és representada per l’ona T L’origen de l’ona U no és ben conegut
programa generador de llistats
Electrònica i informàtica
Llenguatge d’usuari per a la generació de llistats, introduït per IBM el 1964.
Ha donat lloc al l’RPG III, llenguatge de programació no procedimental d’alt nivell
Pentium
Electrònica i informàtica
Família de
d’Intel microprocessadors d'Intel introduïda el 1993.
Inicialment, respecte del seu predecessor, el 80486, incorporava, entre altres novetats, dues memòries cau de 8 Kbytes, una per a dades i una altra per a codi, i dues unitats aritmètiques i lògiques que podien treballar en parallel Al Pentium l’han succeït el Pentium MMX, el Pentium II, el Pentium III i el Pentium 4, el qual introduí els primers processadors de doble nucli d’Intel, coneguts com Pentium D, que constituïren els darrers models millorats de Pentium 4 A partir del 2006 hom abandonà la denominació Pentium per als nous models per adoptar la d’Intel Core
Associació Internacional de Targetes de Memòria per a PC
Electrònica i informàtica
Associació fundada l’any 1989, constituïda per 300 companyies, amb la finalitat d’establir normatives per a targetes amb circuits integrats a fi de fer-les compatibles amb tots els PC portàtils.
L’any 1991 es definí una interfície d’entrada/sortida amb els PC basada en un connector de 68 pins, inicialment utilitzada per a targetes d’ampliació de memòria Hi ha tres tipus de targetes PCMCIA, que es diferencien pel seu gruix Les del tipus I, amb un gruix de 3,3 mm, solen ser targetes d’ampliació de memòria RAM del PC portàtil les de tipus II, amb un gruix de 5 mm, solen ser dispositius d’entrada/sortida, com mòdem i fax i les de tipus III, de 10,5 mm, per a l’aportació de memòria de massa de forma que es comporti com un altre disc dur A part les targetes d’ordinador…
lògica d’emissor acoblat
Electrònica i informàtica
Família de circuits integrats que s’han convertit en els més ràpids dels constituïts per transistors bipolars, en competència amb les sèries ràpides de la família de circuits TTL.
Des de la seva introducció hom hi ha anat fent millores i variacions, que han donat lloc a les famílies ECL I, ECL II, ECL III i les sèries 10 K i 100 K Llur funcionament es basa en un amplificador diferencial amb un parell de transistors acoblats per l’emissor quan la tensió en una entrada és superior o inferior a una determinada tensió de referència, el corrent és commutat d’un transistor a l’altre, la qual cosa dóna lloc a un estat alt 1 o baix 0, respectivament Presenten temps de propagació més petits que 1 ns i la freqüència de rellotge sol ésser de 50 MHz fins al GHz Són…
efecte Gunn
Electrònica i informàtica
Efecte descobert el 1963 pel físic J.B. Gunn, en els semiconductors del grup III-V com l’arsenur de gal·li i el fosfur de gal·li de tipus n.
En aquests semiconductors, l’aplicació d’un camp elèctric superior o un cert valor llindar produeix la transferència d’electrons del mínim absolut de la banda de conducció a un altre mínim superior en què els electrons tenen una mobilitat més petita i, per tant, la seva velocitat de desplaçament resulta disminuïda Aquesta disminució produeix l’aparició en el semiconductor d’una acumulació de càrrega seguida d’una zona de buidament, que rep el nom de domini Aquests dipols o dominis es desplacen en el temps al llarg del semiconductor, des del càtode fins a l’ànode, on produeixen un pic de…
transistor d’efecte de camp metall-semiconductor
Electrònica i informàtica
Transistor d’efecte camp en què la modulació de la conductivitat del canal és feta a partir de la tensió aplicada a la porta, en aquest cas a través d’un contacte Schottky (metall-semiconductor); el semiconductor sol ésser un compost III-V.
La gran mobilitat dels portadors en aquests semiconductors fa que el MESFET sigui mol apropiat per al domini de l’alta freqüència microones i de la commutació a alta velocitat
Intel
Electrònica i informàtica
Empresa multinacional nord-americana dedicada principalment a la fabricació de circuits integrats (microprocessadors i xips de suport) per a ordinadors personals.
L’any 1971 posà al mercat el primer xip microprocessador, el 4 004, que operava amb 4 bits i era per a una calculadora Posteriorment, el 1972 i el 1974 presentà els microprocessadors de 8 bits, els 8 008 i 8 080, considerats els “pares” de tots els microprocessadors posteriors, que eren molt més potents i es destinaven principalment al control industrial L’any 1978 aparegué el 8 086/8 088 que operava amb 16 bits i que ja s’aplicà a l’ordinador personal IBM-PC, amb el qual s’inaugurà una nova era del món de la informàtica Tot conservant l’arquitectura original, la potència dels…
radiodifusió d’àudio digital
Electrònica i informàtica
Sistema digital de radiodifusió d’àudio que consisteix en la transmissió d’àudio d’alta qualitat en format totalment digital, tant a receptors fixos com a mòbils.
Aquest sistema canvia el plantejament del que fins aaleshores eren les emissions radiofòniques, en les quals per a cada programa analògic s’utilitzava una freqüència radioelèctrica diferent Amb el sistema DAB cada centre emissor emet un senyal digital anomenat múltiplex, que consisteix en un flux de dades a una velocitat d’1,5 Mbps Aquest senyal múltiplex està format a partir de la inserció de sis programes estereofònics d’àudio, que s’han digitalitzat i comprimit utilitzant el sistema de codificació Musicam, que en funció del nivell de qualitat desitjat pot generar un flux de dades variables…
microona
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica l’espectre de freqüències de la qual és comprès entre 1 i 30 GHz, que correspon a unes longituds d’ona entre 1 i 30 cm, tot i que sovint també s’inclouen dins aquesta denominació ones amb freqüències més elevades.
Igual que les ones electromagnètiques de més baixa freqüència, les microones poden ésser generades mitjançant tubs de vuit o dispositius semiconductors les dificultats, però, que presenten quan hom vol assolir certs nivells de potència han donat lloc a la concepció de tubs especials com són els clistrons, els magnetrons, els oscilladors d’ona progressiva, etc Això no obstant, l’evolució constant dels dispositius actius d’estat sòlid i la introducció de nous semiconductors com l’arsenur de galli GaAs i el fosfur d’indi InP han fet progressar la tècnica i l’aplicació de les microones Així, a la…