Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
‘Imād al-Dīn
Literatura
Nom amb què és conegut al-Kātib al-Iṣfahlnī, escriptor turc, secretari de Saladí.
És autor de diverses obres d’història dels seljúcides i d’una antologia de poetes àrabs, mena d’apèndix de la Yatīmat al-dahr d’al-Ta'ālibī
‘Imād al-Dawla
Història
Darrer rei de la taifa de Saragossa (1110) de la família dels Banū Hūd.
Durant el govern del seu pare, al-Musta'īn, aconseguí de l’emir Yūsuf ibn Tašfīn 1102 el manteniment de l’autonomia hudita com a enclavament entre els almoràvits i el regne cristià aragonès davant les aspiracions d’annexió del governador almoràvit de València Mort el seu pare, fou aviat foragitat de Saragossa i governà 1110-30 un petit territori independent entorn de Rueda de Jalón
al-Munḏir ‘Imad al-Dawla
Història
Senyor de Lleida, Tortosa i Dénia (1081-90).
Aliat amb Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d’Aragó, fou derrotat 1082 pel seu germà Yūsuf al-Mu'tamin de Saragossa, que era ajudat pel Cid Conquerí Xàtiva i assetjà València, defensada victoriosament per Álvaro Háñez Intentà de resistir els repetits atacs del Cid presa del castell de Polop el 1089 i devastacions de Dénia i Tortosa aliat de nou amb els comtes catalans i amb el nou rei de Saragossa, el seu nebot Ahmad ibn Yūsuf al-Musta'īn, però a la seva mort el seu fill i successor Sulaymān es féu tributari del Cid
‘Imād al-Dīn Zengī
Història
Fundador de la dinastia zengita
.
Governador de Mossul 1127 i atabeg dels seljúcides, estengué els seus dominis fins a Alep 1128 i Hama 1129 Conegut per les seves lluites contra els croats, atenyé Jerusalem 1137 i Damasc 1139 i conquerí la plaça forta d’Edessa 1144, fet que provocà la segona croada
Al-Mundir ’Imad al-Dawla reuneix Lleida, Tortosa i Dénia sota el seu govern
L’hudita al-Mundir ’Imad al-Dawla reuneix Lleida, Tortosa i Dénia sota el seu govern
Els almoràvits ocupen la taifa de Saragossa
Els almoràvits ocupen la taifa de Saragossa en poder d’’Abd al-Malik ’Imad al-Dawlà
comtat d’Edessa
Geografia històrica
Primer estat llatí creat com a conseqüència de la primera croada en conquerir Balduí de Boulogne (Balduí I) la ciutat d’Edessa el 1098.
Balduí I fou elegit rei de Jerusalem el 1100, i el succeí com a comte d’Edessa el seu cosí Balduí II du Bourg 1100-18, el qual, en esdevenir també rei de Jerusalem, el cedí al seu cosí Joselí o Joscelí I de Courtenay 1118-31 i al seu fill Joscelí II 1131-44 El 1144 fou conquerit pel soldà de Mossul ‘Imād-al-Dīn Zinkī
Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu’tamin
Història
Senyor de la taifa de Saragossa (1081-85), de la família dels Banū.
Enfrontat al seu germà al-Munḏir ‘Imād al-Dawlà, l’any 1082 el derrotà, amb l’ajut del Cid, a Almenar Segrià, on fou fet presoner Berenguer Ramon de Barcelona, aliat d’al-Munḏir Sempre comptant amb el Cid, saquejà els territoris veïns com Morella, el 1084 En morir Abū Bakr, alguns valencians li proposaren el govern de la taifa de València, en contra de les aspiracions d’al-Qādir, de Toledo però, mort aquell mateix any, s’hi installà aquest darrer El succeí el seu fill Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta'īn
Banū Hūd
Família àrab d’origen baladí que governà la taifa de Saragossa des del 1039 fins al 1110.
En fou el fundador Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd , governador de Lleida, el qual, en ésser assassinat el darrer rei tugíbida de Saragossa, al-Munḏir II, s’apoderà del govern 1039-46 de la taifa i adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Abans de morir dividí el regne entre els seus fills i deixà Saragossa a Abū Ǧa‘far Aḥmad al-Muqtadir , Lleida a Yūsuf al-Muẓaffar , Calataiud a Sulaymān i Tudela a Muḥammad Al-Muqtadir desposseí successivament els seus germans i s’annexionà Tortosa 1059 i Dénia 1076 convertint el seu govern 1046-81 en el moment de la màxima expansió del reialme, i alhora d’una gran…