Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
impala
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, de la subfamília dels antilopins
, que ateny prop d’1 m d’alçada a la creu, de cos esvelt i elegant i amb banyes persistents en forma de lira, presents només en els mascles i formades per anells sortints.
El dors i els costats són de color bru rogenc, el ventre és blanc i les peüngles negres Habita en grups nombrosos a les sabanes de l’Àfrica oriental i centromeridional
José AntonioElizalde Bertrand
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Fou pilot oficial de Montesa i compartí equip amb el seu germà Arturo en diverses curses de resistència al llarg de la dècada dels cinquanta L’any 1954 aconseguí la tercera posició en el V Gran Premi d’Espanya de 125 cc, disputat al Circuit de Montjuïc, pilotant una Montesa Sprint 125 cc, i es convertí en el primer pilot de l’Estat a pujar en un podi en el Mundial Fou campió de la Pujada a l’Arrabassada 1955 i, formant equip amb el seu germà, també guanyà la segona edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, que es disputà el 1956, any que establiren el rècord de velocitat en córrer a…
Rafael Marsans Rocamora
ARXIU PERMANYER
Motociclisme
Pilot de motociclisme especialitzat en resistència.
Conegut com Rafa , fou un dels pioners de les competicions de regularitat i resistència a l’Estat espanyol al llarg de les dècades de 1950 i 1960, en què assolí diversos podis L’any 1962 formà part del grup de pilots catalans que participaren en l’Operació Impala, en la qual recorregué 20000 km en 100 dies per territori africà pilotant una Montesa de 175 cc L’any 1959 era responsable del departament esportiu de Montesa i fou el responsable del fitxatge de Pere Pi com a pilot oficial per a l’equip de motocròs
Leopoldo Milà Sagnier
Arxiu Família Sagnier
Motociclisme
Pilot de motociclisme, enginyer i dissenyador industrial.
Fou campió d’Espanya de velocitat 1948 amb Montesa i guanyà diverses curses d’aficionats com el primer Campionat de Catalunya per a aficionats 1949 Al final de la dècada de 1940 entrà a treballar a Montesa i dissenyà dos dels models de més èxit d’aquesta marca, la Impala 1962, premi Delta d’Or ADI-FAD del 1962 i la moto de trial Cota 247 1968, premi Delta d’Argent ADI-FAD del 1968 i premi Delta d’Or ADI-FAD del 1986 Com a dissenyador industrial de mobiliari fou guardonat amb el Delta de Plata per la pilona Tente i fou menció especial també de l'ADI-FAD pel banc Montseny i el…
Montesa
ARXIU PERMANYER
Motociclisme
Empresa fabricant de motocicletes.
El seu origen es remunta a l’any 1944, als tallers de l’industrial barceloní Pere Permanyer Puigjaner, que començà fabricant un motor de dos temps El mateix any se sumà al projecte Francesc X Bultó , pilot experimentat L’11 de febrer de 1945 s’inscrigué el primer prototip amb marca XX en una prova de regularitat del Reial Moto Club de Catalunya, pilotat per Josep Lluís Milà Diversos pioners del motociclisme a Catalunya, com els germans Milà, JM Llobet Turuta o Joan Soler Bultó, començaren a pilotar motocicletes Montesa Turuta assolí la primera victòria per a la marca al I Premi Motociclista…
antílop
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels antilopins, pertanyents a diversos gèneres, i a algun artiodàctil no bòvid, com és el cas de l’antílop americà.
Els antílops tenen en comú les formes elegants i generalment esveltes, les dimensions petites o mitjanes i el tipus de vida que menen Les potes són llargues i primes, i acaben en dits fins protegits per peülles El coll és allargat Tenen banyes persistents, de tipus cavicorne, ben desenvolupades en els mascles i més petites o absents en les femelles Són de costums preferentment nocturns El dimorfisme sexual és, en general, acusat Viuen en regions desèrtiques, estepes i sabanes, sovint en grups de diversos individus Algunes espècies habiten l’Àsia, però la gran majoria habita l’Àfrica,…
Oriol Regàs i Pagès
Sociologia
Promotor empresarial i cultural.
Fill del comediògraf Xavier Regàs i Castells , net del restaurador Miquel Regàs i Ardèvol i germà de l’escriptora Rosa Regàs i Pagès , en la seva joventut fou un notable aventurer el 1958 organitzà i emprengué una expedició de Hong-Kong a Barcelona en un jonc en un viatge que durà nou mesos El 1962 dugué a terme amb un grup d’amics l’anomenada Operació Impala, consistent en una travessa en moto pel continent africà des de Ciutat del Cap fins a Tunis patrocinada per l’empresa Permanyer SA com a promoció del model de motocicleta Montesa del mateix nom, precedent dels rallis…
Últimas tardes con Teresa
Cinematografia
Pel·lícula del 1983; ficció de 100 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau).
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Samba Pepón Coromina, Barcelona, Impala Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1966 de Joan Marsé GUIÓ GHerralde, JMarsé, Ramón de España FOTOGRAFIA Fernando Arribas Fujicolor i panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tona Coromina MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Josep Maria Bardagí INTERPRETACIÓ Maribel Martín Teresa, Ángel Alcázar Manolo, Patricia Adriani Maruja, Cristina Marsillach Hortensia, Guillem Montesinos Bernardo, Juanjo Puigcorbé Luis, Josep Minguell Alberto Bori, Alfred Lucchetti Dr Salarich, Àngel Jové Paco, Marta Molins, José María Cervino…
In-Cine
Cinematografia
Distribuïdora creada a Barcelona el 1968 per Alfredo Matas, que ja havia fundat l’exhibidora CINESA (1958), que explotà el sistema de projecció Cinerama, i la productora Jet Films (1961.
In-Cine nasqué amb la voluntat de ser una companyia d’abast estatal, especialitzada en la importació i presentació de films realitzats en 70 mm, un equivalent del Cinerama, produccions que, a més d’espectaculars, oferien la possibilitat d’incrementar els preus de taquilla, controlats i congelats pel govern La firma nasqué amb capital aportat pels germans Eduardo i José Antonio Sáinz de Vicuña, accionistes majoritaris de la Warner Española, i Jaume Castell i Lastortras, vicepresident de CINESA i primer president d’In-Cine El 1970, el consorci d’empreses de Matas s’associà amb el grup …
bòvids
© Corel
Mastologia
Família de mamífers, la més nombrosa de l’ordre dels artiodàctils, que comprèn individus remugadors, que varien entre tipus ben definits: bous, cabres, gaseles, etc.
Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai perennicornis Els bòvids tenen generalment 32 dents a vegades 28 i els manquen les incisives i les canines superiors el tub digestiu és el típic dels remugants Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen Búfals cafre o africans © Xevi Varela Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d’Amèrica Central, Amèrica del…