Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
bicondicional
Lògica
Dit de la proposició en què s’estableix l’equivalència entre dues proposicions en la forma “p si, i solament si, q” o “p és una condició necessària i suficient per a q”.
Aquesta proposició és certa si p i q són totes dues certes o totes dues falses És equivalent a “ p implica q i q implica p ”En lògica simbòlica, és representada pel signe ≡
lògica de la mecànica quàntica
Lògica
Lògica no clàssica sorgida en el camp de la mecànica quàntica en observar (John Von Neumann i Garret Birkhoff, 1936) que les ‘‘proposicions’’ relatives als enunciats d’aquesta mecànica podien ésser representades per subspais tancats d’un espai de Hilbert complex i separable, com espai natural del càlcul operacional amb el qual s’estudià i fonamentà la mecànica quàntica (anàlogament a com les proposicions del càlcul de probabilitats són representades per subconjunts d’un conjunt de resultats elementals).
Així, la lògica de la mecànica quàntica és el càlcul reticular dels subespais tancats d’un tal espai de Hilbert, on la intersecció o mínim és la intersecció conjuntista ordinària, la negació o complementari és el complement ortogonal i la unió o màxim de dos subespais és el subespai més petit que els conté tots dos s’obté un reticle que no és modular i que dóna, per tant, una lògica molt apartada de la clàssica en què el reticle és distributiu En aquesta lògica, la incoherència no implica necessàriament contradicció encara que aquesta sempre implica aquella com a…
implicació
Lògica
Relació formal consistent en el fet que una idea o proposició n’implica una altra.
En lògica simbòlica s’expressa mitjançant el signe ⊰ En matemàtiques hom utilitza el símbol ⇒
principi de bivalència
Lògica
Matemàtiques
Principi de la lògica de sentències o proposicions, de caire semàntic, que diu: «tota sentència és certa o falsa».
Aquest principi fou enunciat en el cas del càlcul de proposicions, de forma explícita, per primera vegada, a l’escola estoica de Megara lògica i, concretament, per Crisip, si bé ja Aristòtil en De Interpretatione l’havia analitzat i discutit àmpliament Sintàcticament parlant implica les lleis del tercer exclòs, de no-contradicció i de la doble negació, les quals, en lògiques no bivalents, poden esdevenir falses
possibilitat
Lògica
Caràcter, estat o condició del que és possible.
Són dues les accepcións fonamentals de la categoria de possibilitat d’una banda, entesa com a possibilitat lògica o modalitat del judici, significa la qualitat de tot judici que no sigui contradictori, en contraposició a la necessitat lògica , la qual exclou sense més el contrari, mentre que la possibilitat, per definició, no ho exclou d’altra banda, la possibilitat real o física significa la capacitat o aptitud d’una cosa per a existir de fet i realment El sentit de la distinció entre ambdós tipus de possibilitat segons el qual el fet que un objecte pugui ésser concebut o pensat com a…