Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
James Abbot McNeill Whistler
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador nord-americà.
Installat a París 1855, estudià a l’Académie Gleyre, on descobrí l’art japonès El 1859 anà a Londres, on residí una gran part de la seva vida El seu estil, partint del realisme de GCoubert, passà per una etapa impressionista, a partir de la qual arribà a una síntesi d’impressionisme, simbolisme i estampa japonesa, especialment a partir del 1864, en què el seu art madurà i arribà a un cromatisme refinat Entre les seves obres, especialment les de petit format, cal esmentar Nocturn en blau i or ~1856 Tate Gallery, Londres, La princesa del país de la porcellana 1864 Freer Gallery,…
Arturo Úslar Pietri
Literatura
Política
Escriptor i polític veneçolà.
Delegat a la Societat de Nacions 1930-33, ministre d’educació 1939-41, secretari de la presidència del govern 1941-43 i ministre de finances 1943 i de l’interior 1945, professà la docència universitària al seu país i a Nova York Membre destacat d’un grup literari de caràcter impressionista i renovador, de la seva obra cal destacar Barrabás y otros relatos 1928, Las lanzas coloradas 1931, Red 1936, El camino de El Dorado 1947, Letras y hombres de Venezuela 1948, Estación de máscaras 1969 i Oficio de difuntos 1976, l’assaig Medio milenio de Venezuela 1986 i les narracions Cuentos…
Alfred Sisley
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
En la seva primera etapa sofrí la influència de CCorot i GCourbet Passeig dels castanyers a La Celle Saint-Cloud Musée d’Orsay Després treballà al bosc de Fontainebleau amb JBBazille, CMonet i ARenoir, que l’influí fortament i el portà vers l’impressionisme Fou el pintor dels paisatges de l’Illa de França, amb un impressionisme a mig camí entre el de Monet i Renoir, ple d’elegància i mesura La plaça d’Argenteuil 1872 i Inundació a Port-Marly 1876, ambdós al Musée d’Orsay Participà en les exposicions impressionistes dels anys 1874, 1876, 1877 i 1882, fou l’únic impressionista que…
Ramón Rodríguez Socas
Música
Compositor i professor uruguaià.
Inicià els seus estudis musicals amb F Baldomir i més tard els continuà al Conservatori La Lira, on estudià amb L Ribeiro Quan només tenia divuit anys estrenà la seva primera òpera, Alda , al Teatre Solís Es traslladà a Itàlia, on continuà la seva formació musical al Conservatori G Verdi de Milà, i estrenà òperes i operetes com Yeba 1908, Amor Marinero 1909, Monte di amore 1912, Antony 1923 i Murinedda 1932 Gràcies als compositors d’aquest país, rebé la influència del moviment impressionista i de músics com A Broqua, Cluzeau Mortet i E Fabini Bianchi Quan retornà a l’Uruguai,…
Alfonso Letelier Llona
Música
Compositor xilè.
Estudià piano amb R Hügel i composició amb PH Allende 1930-35 al Conservatori Nacional Entre el 1938 i el 1946 treballà a Europa promocionant la música contemporània xilena Fou fundador de l’Escuela Moderna de Música de Santiago 1940, professor del Conservatori Nacional des del 1946, president de l’Asociación Nacional de Compositores de Chile 1950-56 i de l’Instituto de Extensión de la Universitat de Xile 1953-62 i vicerector de la universitat Fou també membre de l’Academia Chilena de Bellas Artes 1967 i Premi Nacional d’Art 1968 La seva música posseeix influències de l’escola …
Josep Maria Galvan i Candela
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà a l’escola de San Fernando, de Madrid, on residí des de nen, i manifestà aviat un caràcter molt independent Fou potser el darrer dels seguidors de Goya anteriors a la “resurrecció” impressionista, i com a pintor executà belles interpretacions a l’oli dels frescs de San Antonio de la Florida Participà a les exposicions nacionals de Madrid del 1864 i el 1866 És autor de La Mare de Déu Museo de Arte Moderno, Madrid, de Resurrecció de la filla de Jaire i d’algunes còpies de Goya Com a gravador demostrà una traça inigualada al seu temps a la península Ibèrica es distingí en l…
Georges Seurat
Pintura
Pintor francès.
Format a l’École des Beaux-Arts de París 1878-80 Estudià a fons la teoria del contrast simultani dels colors de Michel-Eugène Chevreul i tractà d’aplicar-la a la pintura i creà el neoimpressionisme La seva obra Un bany a Asnières Londres, Tate Gallery, primera peça important neoimpressionista, fou rebutjada al Salon del 1884, circumstància que provocà la fundació immediata del Salon des Artistes Indépendents com a plataforma dels dissidents de l’art nou Altres obres famoses d’ell, Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte 1884-86, Chicago Art Institute —presentat a la vuitena exposició…
Hortensi Güell i Güell
Literatura catalana
Narrador i assagista.
Vida i obra També exercí com a pintorA vint-i-dos anys entrà en contacte amb el grup modernista de Josep Aladern La preferència pel decadentisme tràgic, l’admiració per la natura i el menyspreu per la gran ciutat apareixen en la seva obra literària i artística Com a literat es dedicà a la narració lírica impressionista, amb accents negatius i crítics La seva obra, dispersa en publicacions periòdiques, fou recollida al volum Florescència 1902, que també conté algunes crítiques i articles sobre art i qüestions socials Se suïcidà a la platja dels Capellans de Salou, dut per les…
Lucijan Marija Škerjanc
Música
Compositor, director, pianista i escriptor musical iugoslau.
Es formà a Ljubljana, al Conservatori de Praga 1920-24 i a Viena 1922-24, i completà els seus estudis a la Schola Cantorum de París amb V d’Indy composició, 1924-27 i al Conservatori de Basilea amb Weingartner direcció, 1930 Des del 1922 ensenyà música a Ljubljana, i el 1926 ja era professor al conservatori de la ciutat, on uns quants anys més tard exercí la docència a l’Acadèmia de Música 1940-70 La seva música, generalment postromàntica i sovint impressionista, és predominantment orquestral En destaquen cinc simfonies 1931-43, fantasies i concerts per a solistes i algunes peces…
Mario Labroca
Música
Compositor i crític italià.
Deixeble d’O Respighi i GF Malipiero, es graduà al Conservatori de Parma el 1921 Impulsor de diferents iniciatives musicals, cal destacar la seva tasca des dels càrrecs de director del Teatro Comunale de Florència 1936-44 i director artístic del Teatro alla Scala de Milà 1947-49 i del Festival de Venècia de Música Contemporània a partir del 1959 Professor d’història de la música a la Universitat de Perusa, fou també un destacat crític musical Malgrat l’ampli ventall d’activitats a les quals es dedicà, deixà un catàleg d’obres força extens Influït en les primeres composicions per Malipiero,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina