Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
Substàncies irritants en el tabac
El fum del tabac conté diverses substàncies irritants, anomenades així perquè lesionen la superfície de la mucosa bronquial Aquestes substàncies són nombroses, però les que acostumen a assolir una concentració més gran en el fum del tabac són principalment el formaldehid, l’òxid nitrós, l’acroleïna, l’àcid cian-hídric i l’acetaldehid Aquestes substàncies provoquen diferents efectes sobre els bronquis augmenten la secreció de les glàndules bronquials redueixen la mobilitat dels cilis bronquials estimulen la tos i provoquen la constricció dels bronquis En definitiva, l’acció repetida de les…
adquisitivitat
Hàbit que indueix l’home a adquirir per a satisfer les seves necessitats.
relació de proximitat
Matemàtiques
Relació binària S entre els subconjunts d’un conjunt E, que fou introduïda per Efremovič per tal de generalitzar la relació ‘‘ésser pròxim’’ que hom utilitza correntment en l’espai mètric ordinari.
La relació de proximitat és definida pels axiomes següents ASB ⇔ BSA , és a dir, la relació S és simètrica ASB ⇒ A ≠∅i B ≠∅, és a dir, el conjunt buit no és pròxim a cap altre AS B ∪C ⇒ ASB o ASC , és a dir, un conjunt és pròxim a la reunió de dos conjunts si és pròxim, almenys, a un d’ells A ∩B ≠∅⇒ASB , és a dir, dos conjunts que es tallen són pròxims { X } S { Y } ⇔ X=Y , és a dir, un punt només és pròxim a si mateix si A$B aleshores existeix un conjunt C tal que B$C i A$C c , on C c és el conjunt complementari de C Tota proximitat indueix una topologia prenent com a…
fotoperíode
© fototeca.cat
Biologia
Botànica
Durada relativa dels períodes de claror i de foscor diaris a què són sotmesos els organismes.
Alternances de períodes de claror i de foscor i llur efecte sobre les plantes de dia curt i de dia llarg En les plantes, el pigment responsable de la resposta al fotoperíode és el fitocrom El fotoperíode influeix sobre molts processos fisiològics de les plantes així s’esdevé en la floració les plantes anomenades de dia llarg necessiten un mínim d’hores de claror perquè hi hagi una elevada proporció de fitocrom actiu, que és el que permet la síntesi de la gibberellina les plantes de dia curt , per contra, no poden sobrepassar un màxim d’hores de claror, puix que per a florir necessiten un baix…
fenomen de La Niña
Fenomen d’interacció oceà-atmosfera que és totalment contrària a la del fenomen d’El Niño.
La Niña es produeix quan els vents de l’E s’intensifiquen de manera anòmala tot provocant un desplaçament més gran de les aigües superficials que hi ha sobre la costa del Perú cap a l’W Aquest desplaçament indueix al mateix temps una intensificació de l’aflorament d’aigües fredes, la qual cosa comporta un refredament de les aigües del Pacífic equatorial a les aigües superficials al llarg de l’Equador s’han observat disminucions de fins 4ºC per sota de la seva temperatura normal A l’atmosfera, La Niña es manifesta fent que la zona de convecció es desplaci més cap a l’W, de manera…
raó
Consideració que indueix a una creença, que la confirma, que mou a una determinació.
Coïssor genital
Patologia humana
La coïssor genital és una sensació desagradable en la pell o les mucoses dels genitals externs que indueix a gratar-se aquests òrgans Els mecanismes pels quals es presenta aquesta coïssor són els mateixos que ocasionen la coïssor en general a qualsevol part de l’organisme en aquesta obra, aquests mecanismes es descriuen amb detall en el volum 1, corresponent a les alteracions de la pell, en l’article que tracta dels signes i els símptomes La coïssor genital pot ésser deguda a alteracions que originen una molèstia important a tot el cos, i aleshores l’àrea genital constitueix…
eritrogenina
Biologia
Factor renal eritropoètic elaborat per l’aparell juxtaglomerular, que indueix la conversió d’eritropoetinogen a eritropoetina.
tioglucosa àurica
Alimentació
Compost de glucosa, or i sofre que indueix els animals de laboratori a menjar en excés.
És emprat en els estudis dels mecanismes reguladors de la fam i la sacietat
Santa Digna (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
És documentada per primera vegada el 978 en una donació que fan Sunifred i Ermengod, prop de la muralla d’Olèrdola Al segle X és esmentada altres vegades Especialment remarcable és la de l’any 992, en la consagració de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola A partir d’aquesta data es troba repetidament documentada fins al segle XVII Així, apareix en una permuta de l’any 1001, en la carta de poblament del castell d’Olèrdola de l’any 1108 i en molts d’altres documents No se’n sap exactament l’emplaçament, però devia situar-se al sector on ara hi ha el molí d’en Rovira, a la zona meridional de l’…