Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cantarella
Música
Cançons que hom cantava després dels goigs de la Mare de Déu del Mont o dels goigs dels ous, a la festa de les caramelles, a la Garrotxa, l’Empordà, el Rosselló i el Vallespir.
En l’accepció més general del terme, modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi o en el context específic on sorgeix
solideu
Indumentària
Cristianisme
Casquet de seda que usen els eclesiàstics.
No anterior al s XIV, cobria l’antiga tonsura Insòlita la camaura, el papa el porta de color blanc, els cardenals vermell, els bisbes i alguns eclesiàstics que en tenen privilegi, morat, i negre els altres clergues
cantarella
Modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi.
ceroplàstia
Art
Modelatge amb cera.
Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…
viola d’amor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -de forma entallada a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa Disposa de dos jocs de cordes un de cordes esteses sobre el batedor entre cinc i set, generalment de tripa les més agudes i de llautó o coure la resta, que vibren en ser fregades per l’arc, i un altre de cordes esteses sota el batedor entre set i catorze cordes metàlliques, que vibren per simpatia Instrument de la…
simbolisme
Literatura
Moviment literari i artístic aparegut a França cap al darrer quart del segle XIX (més concretament entre el 1870 i el 1880).
Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud Es manifestà primerament com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs escola parnassiana , i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro setembre del 1886 un manifest que anunciava la…
història de l’alfabetització
Historiografia catalana
L’alfabetisme és un tema que des del final del segle XIX i durant el segle XX ha despertat un extraordinari interès, sobretot per tractar-se d’una variable dependent, és a dir, d’un excel·lent indicador per a valorar altres fenòmens històrics com ara l’educació, el procés de modernització i la fenomenologia social (estructura socioprofessional, actituds polítiques i religioses, disciplinament, fertilitat, etc.).
Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…
comèdia cinematogràfica
Cinematografia
Gènere cinematogràfic del tipus del cinema còmic, del qual, però, es diferencia per un humor molt més refinat i intel·lectualitzat, com indica el seu nom anglès ( sophisticated comedy
), i perquè és el director qui dóna caràcter a l’obra i no l’actor.
Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich, Mel Brooks,…
escultura d’esport
Fotolia
Escultura
Esport general
És difícil trobar representacions artístiques esportives abans de l’època en què l’esport passà a tenir una consideració especial més enllà del simple esforç físic.
Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…
escultura
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Obra esculpida.
El significat ortodox del mot es limita a l’ofici en què per a produir l’obra volguda hom procedeix per eliminació de material Tanmateix, puix que una generalització simplificadora fa extensiva la denominació a tota obra tridimensional independentment del seu origen, hom considera també tècniques escultòriques les que empren procediments basats en l’addició de material Hom sol emprar com a base del material escultòric un tipus especial de sella giratòria, coneguda amb el nom de cavallet, que permet a l’artista de veure tan sovint com calgui la seva obra, en el curs de la seva realització, en…