Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
oïdor de comptes
Història
Funcionari encarregat d’examinar i d’aprovar els comptes d’una corporació.
Els oïdors de comptes de la generalitat de Catalunya —establerts el 1359, el 1413 n'hi havia tres, un per braç, amb duració triennal— tenien cura de revisar els comptes presentats pels diputats i d’inspeccionar el llibre del manifest
drassaner
Història
Encarregat de la custòdia i de l’administració de la drassana.
A Barcelona hi havia un drassaner de la ciutat i un drassaner del general per inspeccionar les obres per compte de la ciutat o de la generalitat, respectivament el darrer, que disposava d’un notari o sotsdrassaner, es féu càrrec, a partir del 1608, de les funcions de municioner
Maties Bayetola i Cabanilles
Història
Regent del consell d’Aragó.
L’any 1635 fou comissionat per a inspeccionar l’administració de l’audiència del Principat i les activitats dels funcionaris reials La seva tasca d’inspecció 1635-36 coincidí amb l’enduriment de les relacions entre el Principat i Madrid Bayetola es queixà del poc esperit de cooperació de les autoritats catalanes, fins i tot del lloctinent, i féu detenir els nobles Josep Margarit i Ramon de Guimerà, dirigents importants de la revolta del 1640
capitular
Història
Precepte legal procedent dels sobirans carolingis i de llurs assemblees legislatives.
Tenia vigor per a tot l’imperi Alguns d’ells, però, tenien caràcter addicional als codis vigents en les regions annexades, com és el cas dels donats per Carlemany i Lluís el Piadós a favor dels hispans de les marques meridionals de l’imperi També en foren donats d’especials per els enviats missi , amb l’encàrrec d’inspeccionar regions concretes i de fer-hi complir les lleis generals Els capitulars carolingis tingueren vigència als comtats catalans del s IX
faringoscopi
Instrument òptic emprat per a inspeccionar la faringe.
Rafel Amat Carreras
Espeleologia
Espeleòleg.
Enginyer industrial, fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’interessà pel massís del Garraf i el riu subterrani que surt per la cova de la Falconera Fundà Mines i Aigües de Begues SA i es dedicà a inspeccionar tot el massís del Garraf 1923-28 Explorà una quarantena de cavitats, la majoria inèdites, i fins l’any 1950 ostentà el rècord de profunditat estatal aconseguit a l’avenc de la Ferla Feu expedicions a França, Bèlgica, Itàlia i els EUA, entre d’altres Publicà diversos treballs, que reuní amb el títol genèric Sota el Massís del Garraf
Ragonfred
Història
Comte palatí.
Magnat franc de la cort carolíngia, enviat per Carlemany segurament vers la fi del s VIII juntament amb els jutges imperials Donat i Ugabald, potser per lliurar a la seu de Girona un primer precepte i dirigir la reorganització politicoeclesiàstica de la diòcesi gironina després de la seva incorporació al regne franc Per un document posterior, del 817, sabem que els missi , Ragonfred, Donat i Ugabald, havien estat els encarregats d’inspeccionar els termes de Bàscara i lliurar aquesta vila al bisbe Gualaric de Girona Una lectura poc crítica del document del 817 ha fet que alguns…
sobreguaita
Història
Escamot de soldats encarregats de vigilar o inspeccionar les guaites.
Mars Global Surveyor
Astronàutica
Missió de la NASA destinada a estudiar Mart.
La Mars Global Surveyor 1 , llançada al novembre del 1996, arribà a Mart l’11 de setembre de 1997 La seva òrbita al voltant del planeta tenia per objectiu cartografiar la superfície marciana, amb una resolució d’1,4 m i per a fer-ho, la disposava d’una càmera, un magnetòmetre, un reflectòmetre d’electrons i un altímetre làser La nau formava part d’un projecte comú del qual també participava la sonda d’observació russa Mars 96 —llançada a l’espai el 16 de novembre de 1996, i que patí la fallada dels motors i les restes de la qual caigueren al Pacífic Sud— i el mòdul de prospecció Mars…
Ermengol
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1010-35).
Fill del vescomte Bernat I de Conflent i nebot del bisbe Salla d’Urgell, el qual succeí després d’haver estat coadjutor del bisbat, probablement des del 1006 Començà la nova catedral, consagrada el 1040, i instituí a l’església de Sant Miquel una canònica augustiniana, segons el model d’Aquisgrà, que feu aprovar per un important sínode provincial reunit a la Seu d’Urgell el 1011, i pel papa Sergi IV durant una estada seva a Roma a la fi del mateix any L’any següent obtingué del papa Benet VIII la confirmació de les possessions i els privilegis de l’església urgellitana Ocupà Guissona als…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina