Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Hugo Dingler
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Munic i a Darmstadt, estudià les relacions de la filosofia amb la ciència i denuncià com a falta fonamental de la ciència actual la substitució de models intuïtius i mecànics per simbolitzacions D’altra banda, la seva crítica sobre les bases de la ciència moderna ha influït en la fonamentació de la lògica i la matemàtica El seu mètode operativista-constructivista pretén d’assimilar el millor del neopositivisme sense refusar, però, la idea que el coneixement filosòfic té entitat per ell mateix Entre els seus nombrosos treballs cal remarcar Grenzen und Ziele der…
Joan Comellas i Maristany
Música
Compositor català.
Inicià la seva formació musical després de la Guerra Civil i el 1945 contactà amb C Taltabull, que li obrí les portes al desenvolupament de la seva personalitat artística Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla Influït per la música francesa, les seves composicions semblen més el resultat de processos intuïtius que no pas de l’aplicació de les regles acadèmiques, per la qual cosa, en algunes ocasions, ha estat comparat amb E Satie, per la seva tendència a la simplicitat i per la llibertat en l’ús de la tonalitat La influència de F Mompou, considerat per Comelles com a pare…
neoimpressionisme
© Corel Professional Photos
Art
Escola pictòrica francesa del darrer quart del segle XIX.
És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà…
José María Nunes
Cinematografia
Director cinematogràfic d’origen portuguès.
El 1942 es traslladà amb la seva família a Sevilla i el 1947 s’installà definitivament a Barcelona Treballà inicialment com a guionista radiofònic i posteriorment s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció, guionista i muntador per als estudis IFISA 1954-55, entre d’altres S'inicià en la realització amb Mañana 1957, de to poètic, al qual seguiren No dispares contra mí 1961, de gènere policíac, i La alternativa 1962, ambientada en el món de la tauromàquia Els tres films següents el refermaren en el seu accent personal i alhora com un dels representants més sòlids de l…
Antoni Bonet i Castellana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Els seus primers treballs professionals, especialment dirigits a l’estudi de l’habitatge obrer, els féu al taller de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé El 1935 collaborà en l’estudi i la fabricació de mobles estàndards, que obtingueren el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona Com a membre del GATCPAC, el 1935 collaborà en el pla d’urbanització de la ciutat de Barcelona El 1937 intervingué en la construcció del pavelló d’Espanya de l’Exposició Internacional de París A Buenos Aires fundà el Grupo Austral d’arquitectura moderna Dissenyà el seient de tub i pell BKF Bastí la Ricarda…
Estudis Metro-Goldwyn-Mayer
Cinematografia
Estudis de doblatge.
Es fundaren a Barcelona el 1933 amb l’objectiu de doblar en exclusiva films nord-americans produïts per la MGM, fet que els portà també a obrir sucursals a París i Roma El primers directius foren nord-americans, però aviat els substituïren Alejandro Ulloa i Ramon Martori, els quals, juntament amb Gonçal Delgràs i Julio Alymán, incorporats el 1934, configuraren la primera etapa dels estudis Hi destacaren com a actors, a més dels esmentats, que també exercien aquesta tasca, José María Ovies, Pepe Casín, Félix Defauce, Rafael Durán, Marta Flores, Elsa Fàbregas, Margarita Robles, Rafael Luis…
música
Música
Art que s’expressa mitjançant l’ordenació dels sons en el temps.
L’art musical es basa en els sons que requereixen, per a ésser produïts, una elaboració i organització prèvies, puix que el so musical no existeix en la natura Els sons que integren la música tradicional són generats pels instruments musicals Aquests sons d’altura definida es distingeixen en més o menys greus, més o menys forts i per llur durada i intensitat, així com per tot allò que es relaciona amb la dinàmica i els matisos d’expressió Els sorolls, que no tenen altura definida, han estat recentment incorporats a l’art musical La música és essencialment ritme i melodia, vinculats entre ells…
conjunt
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…
Publicitat gràfica
La història de la publicitat s’inicia veritablement durant el segle XIX Tots els precedents d’aquesta activitat comunicativa, fins al segle XVIII, no resisteixen la comparació, ni en volum ni en plantejament, amb aquesta nova cultura de la imatge i de la paraula, emprades amb propòsits persuasius —i sovint coercitius—, que anomenem publicitat La conjunció entre les necessitats de la indústria i del comerç creixents, per una banda, i les noves possibilitats ofertes per l’evolució de les arts gràfiques, per una altra, van permetre aquest desenvolupament En principi podem considerar com a…
filosofia catalana
© Arxiu Fototeca.cat
Filosofia
Línia de pensament desenvolupada pels filòsofs dels Països Catalans.
La filosofia catalana mostrà, des dels seus primers passos, una clara vocació europea, que l’ha duta, d’una banda, a experimentar una gran sensibilitat pels corrents ideològics universals, i, d’altra banda, a projectar-hi, en els moments més puixants, el fruit de la seva labor creadora És ben natural que ambdós aspectes s’hagin manifestat diversament, al llarg del temps, d’acord amb les vicissituds històriques Hi ha, però, uns trets constants que, malgrat les excepcions, caracteritzen el pensament filosòfic català i que consisteixen, més que en l’adopció d’unes determinades posicions…