Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Liliane Lijn
Art
Artista nord-americana.
Del 1960 al 1963 visqué a Nova York, on treballava en una indústria de plàstics i experimentava amb foc i amb àcids també utilitzava una xeringa hipodèrmica per tal de formar gotes de polímer acrílic en un bloc d’acrílic clar i investigava sobre la invisibilitat, segons la refracció dels materials Al llarg de la dècada continuà el treball amb prismes, amb els quals experimentava l’impacte del color produït per la descomposició de la llum Després d’uns anys de matrimoni amb el també artista Takis i de viure a Grècia, l’any 1966 s’installà a Londres Els seus treballs mostren el seu…
metamaterial
Química
Material artificial les propietats del qual no depenen de la seva constitució química, sinó de la seva estructura interna.
Aquest qualificatiu s’empra quan les propietats d’aquests materials no es troben en altres materials naturals o bé són poc corrents o anòmales i, principalment, si estan relacionades amb el seu comportament electromagnètic Han d’ésser fabricats mitjançant processos de microtecnologia o de nanotecnologia, ja que, només en el cas en què els seus components siguin de mida igual o més petita que la longitud d’ona de la radiació incident amb la qual es vulgui treballar, aquesta es podrà veure afectada i el comportament del material diferirà del comportament esperat en condicions normals Es preveu…
ciència-ficció
Cinematografia
Literatura
Gènere literari i cinematogràfic basat en ingredients de caràcter extraordinari però racionalitzables per la imaginació, i centrat generalment en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència.
Els seus límits es confonen sovint amb els de la literatura fantàstica fantàstic i alguns dels seus productes poden arribar a ésser inclosos en qualsevol dels dos apartats així, per exemple, en diverses narracions de Lovecraft El gènere s’anà establint a la segona meitat del s XIX, amb Jules Verne, HG Wells, etc, i, al s XX, amb Edgar Rice Burroughs, Abraham Merritt, etc El 1926 Hugo Gernsback, que encunyà el terme, contribuí a la seva consolidació en fundar als EUA la revista Amazing Stories , especialitzada en narracions de ciència-ficció El gènere adquirí una gran popularitat entre el gran…
història de les dones
Historiografia catalana
Matèria historiogràfica específica que sorgí a mitjan dècada del 1970 com a fruit, d’una banda, d’una potenciació del moviment feminista entre dones joves principalment i, de l’altra, de la participació de joves universitàries en els intents de renovació historiogràfica dels últims anys del franquisme i, sobretot, de la transició democràtica.
Ambdós fenòmens confluïren en la transformació de la història de les dones en «objecte de coneixement i de batalla cultural i política», en paraules de la historiadora feminista Maria del Carme García Nieto Primeres contribucions a la història de les dones És exagerat, però habitual, insistir en la pràctica inexistència de la història de les dones abans de l’època esmentada Hi ha antecedents clars en les reflexions i crítiques de les feministes, difoses en forma d’assaig o d’escrit divulgatiu en periòdics i revistes, principalment des de les primeres dècades del s XX Això significa que, a…
Introducció. Un retrat sociopolític de la ciutat
Presentació L’Atles electoral de la Segona República a Catalunya incorpora el comportament de les seccions electorals de Barcelona, perquè, a més del seu valor polític, delimitaven zones concretes de la ciutat, dividien l’espai segons la seva densitat i permetien aproximar-se a l’electorat que residia en un mateix immoble o en un mateix carrer Els resultats es recollien i es publicaven per seccions, en les quals hi havia una única taula electoral encarregada d’emplenar l’acta que incloïa els vots obtinguts per cada candidat, els vots en blanc o nuls, la llista dels votants i el cens Junt amb…
Nous i vells conflictes en les relacions socials
Sovint els xocs d’interessos imprimeixen un canvi en les trames de relacions que fan una societat En aquest capítol es vol remarcar la normalitat d’aquest fenomen als Països Catalans Al primer apartat es definirà què és un conflicte, als tres següents, es proposaran algunes interpretacions dels conflictes territorials, laborals i quotidians de la darrera dècada, i a l’últim, s’apuntaran unes conclusions generals Tal com s’ha fet notar en altres capítols d’aquest llibre, la mateixa expressió Països Catalans és motiu de conflicte per molts dels seus angles geogràfics i polítics Tot i que en…
La comunitat
La comunitat local La comunitat es pot definir com un assentament més o menys reduït de persones de caràcter homogeni que es relacionen entre si i comparteixen un mateix espai geogràfic És una unitat autosuficient que conté tots els serveis gràcies al desenvolupament de la xarxa social, cultural i política entre els seus habitants Pel que fa a l’organització moral i ètica, crea les mesures per a regular-se a partir d’un sistema legislatiu que és adoptat per tots els seus membres Aquestes mesures adoptades –no sempre de comú acord– poden comportar tensions i dissidència, ja que en algunes…
Santa Maria del Mar
Art gòtic
Volta i corona del presbiteri de Santa Maria del Mar Una de les fites cabdals de la història de l’art català de tots els temps és la parròquia barcelonina de Santa Maria del Mar, obra dels mestres Ramon Despuig i Berenguer de Montagut Se’n va collocar la primera pedra el 25 de març de 1329, i al novembre del 1383 es tancava la darrera de les voltes de la nau major Aquesta rapidesa, inusual en temples de proporcions semblants, s’explica pel ferm mecenatge d’Alfons el Benigne i el seu fill Pere el Cerimoniós i dels nombrosos burgesos que vivien en el puixant barri de la Ribera o quarter del Mar…
Debat sobre la cultura popular al segle XXI
Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…