Resultats de la cerca

La introducció d’aquests ions permet de canviar les propietats del material implantat, raó per la qual aquesta tècnica és, avui en dia, àmpliament utilitzada en electrònica així com en altres camps del tractament de materials, com la metallúrgia En el camp de l’electrònica hom la utilitza per a dopar les oblies de substrat semiconductor en el procés de fabricació dels dispositius i circuits integrats En els processos habituals, l’energia dels ions és compresa entre les desenes de keV i 500 keV, si bé aquest àmbit és ampliat cap a la zona de més baixes energies, per…

Segons Svante Arrhenius 1887, les propietats especials de les solucions de tots els electròlits són explicades acceptant que s’hi dóna una fracció de l’electròlit dissociada en ions en equilibri amb la forma molecular no dissociada, equilibri que compleix les lleis generals de les reaccions reversibles Així, hom pot definir una constant de dissociació, determinada a partir del grau de dissociació fracció dissociada, el qual depèn de la concentració i que hom pot avaluar experimentalment a partir de mesures de la conductivitat elèctrica o dels valors de les propietats colligatives La teoria d’…

Els electròlits són generalment àcids, bases o sals, i hom els classifica en forts o febles, segons que llur dissociació sigui completa o no, i en ionòfors i ionògens, segons que els ions en estat sòlid preexisteixin o no La dissociació parcial de l’electròlit permet de parlar d’un grau de dissociació, que ha estat estudiat i interpretat mitjançant les teories d'Arrhenius i de Debye-Hückel La conductivitat electrolítica és producte del moviment dels ions positius i negatius, i això la diferencia de la conductivitat deguda als electrons cas de la conducció en els…

Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del…

Una proteïna de membrana pren els ions de l’exterior i els introdueix dins la cèllula

Els principals mecanismes d’ionització són la collisió dels àtoms o molècules amb altres àtoms i ions, la interacció amb algun tipus de radiació i l’aportació de calor

L’aplicació més important d’aquest fenomen és el dessalatge d’aigua salabrosa Els aparells d’electrodiàlisi són formats per un conjunt de celles, cadascuna de les quals és constituïda per un gran nombre de membranes que són, alternativament, selectives d’anions i selectives de cations, separades per unes peces de forma especial que les subjecten i permeten la circulació uniforme de les distintes solucions En un dels extrems hi ha l’ànode, i en l’altre, el càtode, la finalitat dels quals és establir un camp elèctric a l’interior de la cella L’aigua a tractar és introduïda a l’espai entre les…

El comportament de l’EDTA i de les complexones, en general és àmpliament selectiu per tal de poder determinar específicament cada metall cal procedir a la regulació del pH de la solució i a la introducció d’agents complexants auxiliars Així, els ions metàllics tetravalents i trivalents, que formen els complexos més estables, són valorats en medi fortament àcid, mentre que els divalents ho han d’ésser en medi neutre o bàsic segons l’estabilitat de llurs complexos Els agents complexants auxiliars cianur, trietanolamina, 2,3-dimercaptopropanol, etc són emprats per a formar amb els…

D’una manera general, per a un solvent amfipròtic HS la reació d’equilibri és bé que l’equilibri és molt poc desplaçat cap a la formació dels ions