Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
vall dels Ivons
Vall de capçalera de la vall de Grist, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), a la vall de Benasc.
És limitada per la serra de Llardana 2905 m alt i els pics de Posets 3375 m, Bardamina 3079 m, Vaticielles 2848 m i Escorbets 2902 m L’ampla capçalera constitueix un circ lacustre, des de l’ivó de Posets 2570 m alt al llac de les Alforges Llur emissari, el barranc dels Ivons , forma, al forat de Llardana, en l’aiguabarreig amb el torrent de Llardaneta, l’aigüeta de Grist, afluent de l’Éssera per la dreta
vall de Llardaneta
Vall del massís de Posets, al vessant sud de la serra de les Espases, dita també serra de Llardaneta, dins el terme de Saünc (Ribagorça).
La seva capçalera és centrada per l' estany de Llardaneta , l’emissari del qual és el torrent de Llardaneta , que forma, juntament amb el dels Ivons, l’aigüeta de Grist
Grist
Poble
Poble del municipi de Saünc (Ribagorça), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l’Éssera, a la confluència amb l’aigüeta de Grist.
Aquest riu, que drena la vall de Grist , es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Posets al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l’aigüeta de la Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola dits també pics de Grist L’església parroquial és dedicada a sant Feliu Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist Hi ha una central hidroelèctrica 1969 sobre l’Éssera, amb una potència de 72000 kW
pic de Posets
Cim
Cim (3.375 m) del Pirineu axial, entre la Ribagorça i el Sobrarb (Aragó).
És el segon en elevació dels Pirineus i dels Països Catalans Situat 4 km en línia recta al S de la divisòria estatal Centra les crestes ponentines del massís de Posets , parió del de la Maladeta És format per un aflorament granític intrusiu, voltat d’una aurèola de silicats metamòrfics ampelites, llicorelles, etc resultat de l’acció del granit damunt els sediments, sovint calcaris, del Silurià i el Devonià Precisament el contacte del granit amb les calcàries devonianes té un efecte de circulació hipogea a la capçalera del riu d’Estós amb canvi de conca similar a la de l’alt…
Saünc
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la vall aragonesa de Gistau, a la vall de Benasc, aigua amunt de l’estret de Saünc.
S'estén als vessants meridionals del pic de Posets 3371 m alt, el d’Escorbets 2209 m i els pics de Bagüenyola 3009 m, i comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per la dreta la vall de Saünc , drenada pel torrent de Llisat, que davalla de l’estany de Barbarissa, i la vall de Grist, formada per les valls de Llardana i dels Ivons i que rep per la dreta l’aigüeta de la Vall que té com a capçalera la vall de Bagüenya A l’esquerra de l’Éssera hi ha l’antic terme d’Eressué, presidit pel pic d’Eressué 1825 m Les valls de capçalera, centrades per extensos circs lacustres alguns d’…
serra de Llardana
Serra
Contrafort sud del massís de Posets, al qual s’uneix per la cresta anomenada l’Espatlla de Posets, entre les valls de Llardaneta i dels Ivons.
Els seus cims són la dent de Llardana 3085 m alt, la tuca Alta 2905 m i la tuca Baixa 2896 m Entre el primer i els darrers hi ha tres petites glaceres El pic de Posets és anomenat també punta de Llardana
vall de Benasc
© Jaume Ferrández
Capçalera de l’Éssera, a la Ribagorça, a l’extrem nord-oest dels Països Catalans, que arriba pel sud fins al congost del Ru o de Ventamillo.
A l’est limita amb la Vall d’Aran —separada pel massís de la Maladeta—, on hom arriba pel coll de la Picada 2463 m, pel coll dels Aranesos 2455 i per la collada de Tòro de Barrancs 2235, i amb la conca de la Noguera Ribagorçana, separada pels pics de Molleres 3015 m, de Margalida 3258 i de Vallhiverna 3067 A ponent la separen de la conca del Cinqueta la carena que culmina als massissos de Bagüenyola 3053 m i de Posets 3375, amb els colls de Saünc 1989 m i de Gistau 2572 Al nord limita amb les valls occitanes afluents de la Garona, separades pel Pirineu axial, que, amb altituds de més de 3000…
El marc geogràfic del romànic de la Ribagorça
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria del sector de capçalera de l’Alta Ribagorça Oriental, amb el Pirineu axial al fons i el Pont de Suert a primer terme ECSA - J Todó La Ribagorça, regió històrica situada a l’extrem nord-occidental del Principat de Catalunya, té una extensió de 2 900,40 km 2 De la mateixa manera que el Pallars, és una comarca mancada d’unitat és, de fet, una agrupació de subcomarques heterogènies esteses al voltant de tres conques fluvials la Noguera Ribagorçana, l’Isàvena i l’Éssera d’E a W Els rius, en restar tallats per congosts difícilment transitables, no han pogut…
Els hàbitats i les comunitats íctiques dels Països Catalans
Els hàbitats Els peixos ocupen una gran varietat d’hàbitats, i les seves adaptacions, com també les respostes a les característiques de l’ambient i les relacions entre ells o bé amb altres organismes, són tan vastes i complexes com desconegudes En el millor dels casos només es coneixen, amb un cert detall, les espècies que tenen un cert interès comercial o esportiu Les zones baixes dels nostres rius són les àrees que pateixen d’una manera més acusada els efectes dels canvis climàtics, de manera que s’hi fa més palesa l’alternança de períodes de secada estiu i de riuada tardor La fotografia,…