Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
hussita
Cristianisme
Partidari de les doctrines de Jan Hus.
Mort aquest, els seus seguidors constituïren a Praga una confederació de nobles, protegida per la reina i organitzada per KJakoubek de Strǐbo, el qual introduí el calze com a símbol del moviment calixtins i la comunió amb les dues espècies utraquistes D’altra banda, en l’estament més popular de la ciutat i al camp, el moviment format entorn de les prèdiques de Hus s’exaltà encara més i es convertí en un moviment contestatari en nom de l’evangeli i del nacionalisme txec i contrari a l’Església Catòlica i a l’imperi alemany a partir de la Primera Defenestració de Praga 1419 aquest moviment es…
cotoliu
© Jan Svetlík
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, molt similar a l’alosa, de la qual es distingeix per les dimensions, més reduïdes, i per la cua, més curta, que no té les timoneres externes blanques.
Com l’alosa, és d’un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscs, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres
bolet de tinta
© Jan Ševčík
Micologia
Bolet de la família de les coprinàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, de barret oblong, cilindroide, recobert de blens, de primer blancs i després ocracis.
Aquest barret recobreix la major part del peu, que és blanc, amb un petit anell Les làmines són de primer rosades, i al final negres i deliqüescents, fins a desfer-se en un líquid negre que havia estat emprat com a tinta Creix en terres ben adobades, conreus, vores de camins transitats per bestiar, sovint en colònies amb aspecte de dits Bé que de carn fràgil i efímera, és considerat un dels millors bolets
herba esquellera
Saxifraga-Jan van der Straaten
Botànica
Planta herbàcia anual hemiparàsita, de la família de les escrofulariàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, de fulles oposades, oblongues i dentades, de flors grogues aplegades en raïms espiciformes i de fruits en càpsula loculicida.
Es cria en prats, herbassars i pedregars de la muntanya mitjana
ginebró
jan zeschky (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gàlbul del ginebre, gros i rodó com un pèsol, de pela pruïnosa i color blau negrós.
Els ginebrons intervenen en els processos de la fabricació de la ginebra
art holandès
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat dins l’actual territori dels Països Baixos.
Els primers edificis d’interès són benedictins abadia d’Egmont, 889 L’arquitectura romànica, importada de les regions veïnes, particularment de Renània, presenta un aspecte sobri Sant Servasi 1240 i Santa Maria segles XI-XIII a Maastricht La manca de pedra obligà a emprar el maó com a material bàsic de construcció i limità les parts ornamentals En pintura cal destacar l’ Evangeliari d’Egmont segle IX Després de l’etapa cistercenca, de la qual resten pocs exemples esglésies de Roermond, del 1281, i de Rolduc, de 1143-53, fou introduït als Països Baixos l’estil gòtic d’influència francesa L’…
escola de la Haia
Art
Pintura
Escola pictòrica (1870-80), inspirada en l’escola de Barbizon i en les primeres conquestes de l’impressionisme.
En fou el precursor Johannes Bosboom, i l’integrant principal, Josef Israels Els continuadors foren Hendrick W Mesdag, Anton Mauve, Hendrick i Johannes Weissenbruch, Jacob Matthijs i Willem Maris
literatura eslovaca
Literatura
Literatura produïda en eslovac.
A partir del segle XVI hi hagué, a Eslovàquia, literatura escrita en txec o en llatí Al segle XVIII tingué lloc un moviment renovador encapçalat pel poeta Juraj Palkovič i per Antonín Bernolák, autor de la primera gramàtica eslovaca, superada al s XIX per la de L’udovít Štúr En època romàntica, Ondrej Braxatoris-Sládkovič cantà la lluita eslovaca contra Matias I d’Hongria en el poema Detvan Més endavant, en una fase realista, sorgiren el narrador Ján Kalinčiak i el satíric Karel Hevlíček la literatura d’aquest període sovint adoptà un aspecte nacionalista contra el domini austríac A la fi…
música txeca
Música
Art musical conreat a Bohèmia i Moràvia i, per extensió, als territoris que actualment formen Txecoslovàquia.
Zona de contacte del món llatí i l’eslau, la música medieval txeca oscillà entre les dues concepcions litúrgiques, la llatina i l’eslava, amb períodes de predomini d’aquesta darrera, originada probablement a l’abadia de Sázava s XI A l’època de Carles IV 1346-78 hi hagué un centre de música litúrgica ambrosiana d’una influència notable també aparegué música profana d’ambient cortesà Poc després penetrà l’Ars Nova francesa, amb Guillaume de Machault, resident durant anys a la cort reial txeca La seva influència es palesà en l’obra de Záviš i de Jan de Jenštejn En aquests anys el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina