Resultats de la cerca

Jugà al CE Europa 1921-25, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i subcampió de la Copa d’Espanya de l’edició 1922-23 En deixar l’equip gracienc jugà sis temporades amb l’Iberia SC de Saragossa 1925-31, les tres darreres a segona divisió Defensà la porteria de la selecció catalana en una ocasió

El 1911 fou nomenat delegat de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE per Catalunya Competí de forma discontínua, i fou segon a la Copa Grup Esportiu 1912 El 1918 fou secretari del Grup Esportiu CVR Impulsà la recuperació de la Volta a Catalunya l’any 1920, edició en què exercí de comissari, poc abans d’accedir a la presidència de la UVE També exercí de cronometrador i organitzà els Campionats d’Espanya per equips L’any 1939 es convertí en el primer president de la Federació Catalana de Ciclisme sota aquesta denominació El 1940 rebé un homenatge pels cinquanta anys dedicats al ciclisme Després de…

Organitzat per l’Agrupació Ciclista Montjuïc en record de Santiago Jaumandreu La primera edició la guanyà Miquel Poblet, que posteriorment repetí triomf El 1963 s’integrà a la Setmana Catalana, amb victòria de Fernando Manzaneque Altres guanyadors foren Francesc Masip, amb dues victòries, l’italià Dino Zandegu, Joan Campillo i José Pérez Francés

Gran impulsor dels escacs a Catalunya, fou tresorer del Reial Cercle Artístic, el Club Lucen de Calella, i de les federacions catalana i espanyola d’escacs durant els anys vint Escrigué l’himne de la commemoració dels deu anys d’existència del Club d’Escacs Comtal 1933 i l’himne dels escacs per a la Federació Espanyola d’Escacs FEDA També publicà diversos llibres sobre escacs Fou soci d’honor de la FEDA

Aprengué l’ofici del seu pare, Francesc Jaumandreu, un dels primers muntadors a l’Estat espanyol Residí a Madrid del 1942 al 1969, i des d’aquest any es dedicà sobretot al muntatge de doblatge Collaborà en l’edició de Los golfos 1960, de Carlos Saura La seva primera pellícula com a primera muntadora fou Chimes at Midnight 1965, d’ Orson Welles Treballà en una quinzena de produccions, entre les quals destaquen  Las Vegas, 500 millones 1968, d’Antonio Isasi Isasmendi i  Interior roig 1983, d’Antoni Anglada El 2015 fundà a Cerdanyola del Vallès un taller de cinema per a gent gran L…

Format a Llotja i a acadèmies lliures amb Nicanor Vázquez Residí un temps a París Participà en collectives barcelonines des del 1906 El 1915 concorregué a una internacional de San Francisco de Califòrnia Exposà individualment des del 1916, a Barcelona Conreà l’oli, l’aquarella i el dibuix i es caracteritzà per un paisatgisme simple i convencional Collaborà amb pseudònim com a dibuixant en diverses publicacions

Anunci Guía de Barcelona, 1876 La fàbrica d’estampats de Jaumandreu i Companyia es trobava a Sant Martí de Provençals, com gairebé totes Eudald Jaumeandreu 1774-1840, frare agustinià, fou sens dubte l’economista més representatiu de la primera burgesia industrial, mitjançant la qual lligà el constitucionalisme polític i espanyolista amb un mercat econòmic lliure, una reforma agrària suau i una limitació del gremis, tot dins un prohibicionisme aranzelari total Ernest Lluch, Gran Enciclopèdia Catalana Fra Eudald fou professor d’Economia Política a l’Escola de la Junta de Comerç…

Relació de marquesos del Castell de Torrent 1er Felip de Cruïlles de Peratallada-Rajadell i de Peguera mort el 1798, casat el 1758 amb Mª Àngela de Cartellà-Farners i de Vilaplana 2n Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Cartellà-Farners mort el 1814/17, casat el 1793 amb Gertrudis Despujol i de Vilalba 3r Felip Santiago de Cruïlles de Peratallada i Despujol mort el 1862 4rt Manuel Cruïlles de Peratallada i de Sagarra mort el 1889 5è Ricard Cruïlles de Peratallada i de Vedruna, òlim de Vedruna i de Cruïlles de Peratallada, mort el 1911 6è Felipe de Cruïlles de Peratallada i Pujol de Pastor…