Resultats de la cerca

Tenia cura a casa seva, a València, d’una sinagoga clandestina descoberta per la inquisició el 1500 Processada juntament amb el seu fill Miquel, rabí, per judaïtzants, foren cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església

Fou nomenat inquisidor del Regne d’Aragó 1484, funció que complí molt rigorosament amb els judaïtzants Morí víctima d’un complot de famílies nobles emparentades amb nuclis hebreus Canonitzat per l’Església Catòlica el 1867, hom en celebra la festa el 16 de setembre

Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Mallorca i Saragossa Predicador famós, escriví una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts 1675, 1681, 1699, El sabio instruido de la gracia 1688 i La fe triunfante en cuatro actos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición 1691, minuciosa i cruel descripció dels quatre actes de fe contra els judaïtzants, celebrats a Mallorca el 1691 mateix

S’ha centrat en la problemàtica dels xuetes mallorquins dels s XVII i XVIII, la història religiosa i la Inquisició De formació autodidàctica, ha demostrat la seva capacitat per a investigar seriosament tot allò que envoltà els judaïtzants mallorquins Així, s’ha convertit en un referent necessari per a qualsevol estudi social de l’Edat Moderna Les seves obres són aplegades a la Biblioteca Bartomeu March Ha publicat els seus articles en revistes com Randa , Estudis Baleàrics i BSAL Dins la seva producció destaquen “Algunes notícies inèdites sobre la qüestió xueta en el s XVIII”,…

Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Palma i Saragossa Predicador famós, publicà una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts Barcelona 1675, 1681 i 1700, i El sabio instruido de la gracia, en varias máximas o ideas evangélicas, políticas y morales 2 vol Madrid 1671, ambdues amb nombroses reedicions La primera està dividida en màximes, cadascuna amb el seu emblema, amb illustració i un breu text narratiu d’on extreu el contingut moral explanat a la màxima la segona consta d…

Fill del governador de València i lloctinent interí del Regne 1663-64 Basili de Castellví i de Ponç Fou menino de Carles II Essent governador de la ciutat i del Regne de València féu processar i garrotar el bandoler —exfrare augustinià— Pere Antoni Ribera , dit el Frare , i l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí l’excomunicà juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València i no aixecà la pena fins que Castellví fou multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe Fou lloctinent de Mallorca 1691-98 i membre del Consell d’Aragó Aplegà a València…

Descendent de jueus conversos, en els temps de la guerra contra Joan II pujà ràpidament en l’escala dels càrrecs cortesans El 1476 acumulava l’ofici d’escrivà amb el molt lucratiu d’obrer major del palau reial de Barcelona, que exercí almenys fins el 1479, que fou inscrit, a efectes de sou, com a escrivà de registre el 1481 era escrivà de manament el 1488 esdevingué tresorer reial del Principat i, com a tal, el 1492, el nomenaren comissari dels béns deixats a Catalunya pels jueus expulsats Pot ésser considerat el primer editor català, amb la publicació de mil exemplars d’un Llunari que, el…

Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants Del gran humanisme valencià de la fi del s XV, només en conegué l’ambient, no gaire alt, de les humanitats a la universitat, on aprengué el llatí amb el mediocre mestre tortosí Jeroni Amiguet De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París, on havia estudiat la filosofia del 1509 al 1512, data del seu…

Fou nomenat per Alfons IV de Catalunya-Aragó 1458 notari públic, i per Joan II 1476, arxiver reial i escrivà de la seva casa Era cosí de l’humanista Jeroni Pau i amic de l’ardiaca Lluís Desplà i del protonotari Joan Peiró En les crisis constitucionals que agitaren la Catalunya de la segona meitat del segle XV mantingué el punt de vista de la Biga, fou reialista fervent i panegirista de la inquisició Afeccionat a les lletres clàssiques, reuní una notable biblioteca, copià era un remarcable i envanit callígraf i anotà ell mateix molts dels seus còdexs que contenien el seu inconfusible exlibris…

Vida i obra Fou nomenat notari públic per Alfons IV de Catalunya-Aragó 1458, i per Joan II 1476, arxiver reial i escrivà de la seva casa Era cosí de l’humanista Jeroni Pau i amic de l’ardiaca Lluís Desplà i del protonotari Joan Peiró En les crisis constitucionals que agitaren la Catalunya de la segona meitat del s XV mantingué el punt de vista de la Biga, fou reialista fervent i panegirista de la inquisició Afeccionat a les lletres clàssiques, reuní una notable biblioteca, copià era un remarcable i envanit callígraf i anotà ell mateix molts dels seus còdexs que contenien el seu inconfusible…