Resultats de la cerca

En l’aniversari dels 20 anys de la reobertura del Gran Teatre del Liceu, es recuperen els vitralls wagnerians i la façana original, obra de l’arquitecte Josep Oriol Mestres 1874 Els vitralls, obra d’Oleguer Junyent, van ser amagats als anys vint junt amb la façana, únic element que va restar intacte després de l’incendi del 1994

Presidit per Antonio Garrigues Walker, que hi aportà el Partido Demócrata Liberal, recollí sobretot quadres i militants de la Unión de Centro Democrático Inspirat i liderat per Miquel Roca i Junyent i amb el suport de CDC, es presentà sense èxit en les eleccions del 1986 amb la intenció de convertir-se en una gran força de centre aquest fracàs, però, en precipitar la dissolució

El compositor francès Henri Busser en feu una òpera 1948 amb el mateix títol estrenada a Barcelona el 1965 el tema inspirà també el film de Jean Renoir Le carrosse d’or 1952

Desenvolupament enciclopèdic La idea partí de l’èxit que havia tingut l’Exposició Arqueologicoartística promoguda el 1868 a Vic pel Círcol Literari, que donà lloc a un projecte no reeixit de creació d’un museu municipal però que derivà en la formació d’una exposició permanent i d’un museu arqueològic per aquesta institució En accedir Josep Morgades a la mitra vigatana, l’aleshores ja canonge Collell, ànima de l’exposició del 1868, li plantejà la idea de crear un museu des de la seu vigatana, i arran de l’Exposició Universal del 1888 el bisbe Morgades proposà la creació d’un museu arqueològic…

Situació Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal que forma part del vessant de llevant del Puig Alter, en una zona força perduda i emboscada Long 1°47’45” — Lat 41°49’00” Per anar-hi cal sortir de Callús en direcció al caseriu de Viladelleva conegut sobretot per la seva església romànica i seguir el camí, gairebé 5 km, parallelament a la riera de Vallverd fins arribar a Cal Pasqual Un cop allí cal desviar-se per una pista forestal inutilitzada que va pujant revoltant força vers aquell punt Necròpoli Planta i seccions d’una de les tombes de l’estació la que ha estat designada amb el…

Fundat l’any 1955, fou impulsat per Xavier Morros i Enric Berengueras en unes installacions del Centre Catòlic Debutà a competir en lligues provincials de Barcelona fins que l’any 1993 pujà a divisió d’honor estatal Jugà durant tres temporades a la màxima categoria i en destacà Josep Maria Palés Des del 1997 juga entre primera i segona divisió estatal Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya per comarques 1989, 2004, 2006 Un dels millors jugadors fou Ramon Junyent

Entre els fundadors, cal esmentar Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà Josep Puigvert fou el primer president, i posteriorment ho foren Amèlia Antolí i Jaume Cases Al cap de pocs mesos l’entitat ja aplegava un centenar de socis, i, més tard, arribà a tenir-ne 150 El 1990 la presidència era exercida per Mercè Junyent i el nombre de socis era d’una quarantena Des del 1982 publica la revista “Flama”

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer

Situació Aquesta necròpoli es localitza dalt un turonet, en terres de Callús i Súria puix que casualment la línia imaginària que divideix ambdós municipis veïns passa justament pel mig Long 1°46’25” — Lat 41°48’30” Una de les vuit cistes que constitueixen la necròpoli Totes tenen la mateixa forma i han estat orientades amb els peus vers llevant A Daura Un aspecte que ofereix la necròpoli, que consta de vuit sepultures F Junyent-A Mazcuñan S’hi arriba sortint de Callús en direcció a Súria C-1410 poc després d’haver passat l’agrupament de cases dit “El Cortès” punt quilomètric 10,…

El castell de Castellmeià s XIII fou refet en part a la fi del s XVI i és en bon estat de conservació N'eren senyors els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell al final del s XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià , únic títol concedit per Felip V a un català després de l’inici de la Guerra de Successió Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga