Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
urani
Urani natural
Química
Element químic, de nombre atòmic 92 i símbol U, pertanyent al grup III B de la taula periòdica.
Origen i propietats És un dels metalls de la família dels actínids i és l’element més pesant d’ocurrència natural Tot i haver estat emprat en l’antiguitat per a la preparació de vidre groc, NH Klaproth el descobrí com a element, i l’identificà com a component de la pechblenda uraninita l’any 1789 La seva preparació en forma pura fou feta per Peligot, que l’obtingué per reducció del clorur UCl 3 amb potassi l’any 1841 Té l’interès històric d’ésser l’element en el qual Becquerel descobrí la radioactivitat natural, l’any 1896 L’…
mercuri
Gotes de mercuri
© José M. Domínguez / Fotolia.com
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup II B de la taula periòdica, situat entre l’or i el tal·li.
És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu Fou conegut des de l’antigor —un vas ple d’aquest metall fou trobat en una tomba de Kurna Egipte, tot i que els fenicis ja l’empraven el 700 aC per a purificar l’or— El mercuri és constituït per una mescla isotòpica de set isòtops estables hom n'ha pogut preparar tretze isòtops radioactius No és un element gaire abundant, bé que és molt disseminat n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls brillants, a la muntanya Avala Iugoslàvia El mineral de…
escandi
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup III B de la taula periòdica, de color gris clar i valència 3.
Hom en coneix un sol núclid natural de massa atòmica 45, i nou núclids artificials 41, 43, 44, 44 m , 46, 46 m , 47, 48 i 49 Hom el troba cristallitzat en el sistema hexagonal compacte, tot i que n'ha estat identificada una varietat cúbica Fou predita la seva existència per DIMendelejev el 1871, i vuit anys després fou aïllat per Nilson i Cleve de la gadolinita mineral trobada a Ytterby Suècia El principal mineral del qual hom l’extreu és la thortveitita Sc,YSiO 2 , que és a Noruega i Madagascar Hom obté el metall per acció simultània del clor i del…
rubidi
Química
Element químic, de nombre atòmic 37, pertanyent grup Ia de la taula periòdica, quart membre de la família dels metalls alcalins.
Descobert l’any 1861 per Bunsen i Kirchhoff en l’anàlisi espectroscòpica de la lepidolita, el rubidi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb nombres de massa 85 72,15% i 87 27,85% aquest darrer, radioactiu, presenta emissió β i gaudeix d’una vida mitjana de 5×10 11 anys En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El rubidi és un element relativament abundant, generalment associat amb liti lepidolita, potassi carnallita o cesi, però no hi ha cap mineral que el contingui en proporció superior a l’1,5% Hom el recupera comercialment dels subproductes de…
roentgeni
Química
Element químic de nombre atòmic 111.
Inicialment rebé el nom d’ unununi Uuu, i des del 2004 el nom definitiu de roentgeni , en honor del científic alemany WC Röntgen És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya L’element s’aconsegueix per bombardeig d’àtoms de 209 Bi amb àtoms de 64 Ni, un procés dificultós que ha permès d’obtenir-ne només quantitats minúscules Per la seva situació a lataula periòdica, hom creu que deu ésser un sòlid metàllic a temperatura ambient…
ferro
Mineral de ferro
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements dels blocs s i p en la taula periòdica.
L’element natural és una barreja de quatre núclids 54 5,8%, 56 91,7%, 57 2,2% i 58 0,3% hom en coneix cinc núclids artificials 52, 53, 55, 59 i 60 Propietats físiques del ferro Propietat Valor nombre atòmic 26 pes atòmic 55,847 estructura electrònica Ar 3d 6 4s 2 estats d’oxidació +2, +3 densitat a 20ºC 7,86 g/ml punt de fusió 1535ºC punt d’ebullició 2750ºC conductivitat tèrmica a 25ºC 0,804 W/cmK resistivitat tèrmica a 20ºC 9,71 μΩcm radi iònic Fe +2 0’74 Å Fe +3 0,64 Å potencials d’ionització, en eV I 7,870 II 16,18 III 30,651 Varietats i minerals de ferro El ferro és, després de l’…
sofre
Sofre natiu sobre ofites
© Fototeca.cat
Química
Element no metàl·lic, de nombre atòmic 16, que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens.
És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al…
nitrogen
Diagrama de flux del `rocediment d’obtenció del nitrogen a partir de l’aire líquid en tres etapes: depuració de l’aire gasós (consideració de l’aigua i adsorció d’impureses amb matissos molecolars de zolites), condensació parcial de l’aire (refrigeració a baixa temperatura en un bescanviador de calor) i destil·lació fraciionasa a una pressió de 0,6-1 MPa (columna de retificació); l’expansió del gas rasidual (turbina) és la font de condensació
© Fototeca.cat
Química
Element químic no metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica, situat entre el carboni i l’oxigen.
És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per DRutherford el 1772, i a la mateixa època, també per HCavendish i JPriestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies…
criptó
Propietats físiques del criptó
©
Química
Element gasós inodor, incolor i monoatòmic, que pertany al grup dels gasos nobles (o rars) de la taula periòdica.
El seu nom ve del mot grec κρψπτός, que significa ‘amagat’ Es dóna a l’atmosfera en una proporció molt baixa 1 cm 3 /m 3 , i no ha estat identificat ni al Sol ni als estels Fou descobert per William Ramsay i Morris William Travers el 1898 Hom l’obté per destillació fraccionada dels residus d’evaporació de l’aire líquid És de reduïda activitat química a causa dels vuit electrons que posseeix en el darrer nivell i de l’elevat primer potencial d’ionització 14 aV Ultra el clatrat de criptó, hidrat sòlid Kr 5,75 H 2 O que hom obté comprimint el gas entre la xarxa de molècules de l’…
alcalinoterri
Química
Cadascun dels elements metàl·lics de la sèrie: calci, estronci, bari i radi, pertanyents tots ells al grup IIA de la taula periòdica
.
Hom els anomena així perquè llurs propietats són, en certa manera, intermèdies entre les dels metalls alcalins i les dels que havien estat anomenats terris terri Alguns autors, en desacord amb les regles de la IUPAC, consideren també com a alcalinoterris el berilli i el magnesi Són sòlids de color blanc d’argent, dúctils, i llur principal característica és de posseir en llurs àtoms només dos electrons en el nivell més extern, els quals són perduts fàcilment, deixant un catió divalent, incolor, amb la configuració electrònica d’un gas noble A causa de l’estabilitat d’…