Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
arbre telescòpic
Tecnologia
Arbre compost de dues o més peces que llisquen l’una dins l’altra, la qual cosa permet de variar la longitud d’aquest.
Algunes freses, per exemple, són proveïdes d’arbre telescòpic per tal de permetre el movimennt vertical de lataula
fresadora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada per a efectuar l’operació de fresatge.
És constituïda fonamentalment per un capçal portafresa que té un moviment de rotació i una taula, on hom fixa la peça, proveïda d’un mecanisme que assegura el moviment relatiu entre la peça i la fresa La taula, generalment horitzontal i mòbil en el seu pla, pot ésser comandada manualment i automàticament Segons la posició de l’eix del capçal hom distingeix la fresadora horitzontal , la fresadora vertical i la fresadora universal La fresadora horitzontal és constituïda per un sòlid bastidor que proveït de dues guies que permeten el lliscament en sentit vertical de la…
mortasadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a formar ranures, mosses, etc.
La seva constitució és semblant a la de la llimadora la diferència consisteix en el fet que el carro on va fixada l’eina té un moviment vertical, el qual permet de mecanitzar superfícies interiors La peça roman fixa a lataula i l’eina es desplaça amb moviment alternatiu vertical, arrancant ferritja només en el recorregut de descens L’eina acostuma a ésser d’acer al carboni o d’acer ràpid el seu avanç té lloc gràcies al moviment de lataula, que pot ésser longitudinal o…
escleròmetre
Tecnologia
Instrument emprat en els assaigs de duresa per a mesurar la duresa dels cossos segons la profunditat del senyal que hi deixa un punxó sotmès a una pressió determinada.
Hi ha dos procediments per a fer actuar el punxó el de penetració , en què el punxó, sotmès a una pressió constant durant un cert temps, deixa una empremta a la superfície del cos, i el de xoc , en què el punxó fa la marca en caure lliurement sobre el cos Cada escleròmetre disposa d’una taula que dóna la relació entre la marca i la duresa
tintura
Tecnologia
Conjunt d’operacions necessàries per a donar al cuir o a la pell adobada una coloració determinada, sia només superficial, en tot el seu gruix o en una part.
El cuir o pell pot ésser tenyit amb diferents matèries colorants, però hom sol emprar actualment colorants sintètics —els anomenats també d’anilina — de caràcter iònic, l’afinitat dels quals amb el cuir depèn en gran manera del tipus d’adob i dels eventuals tractaments a què ha estat sotmès després de l’adob i abans del tenyit Els procediments de tintura més emprats són en bombo, en pastera, a pistola i a lataula o al raspall La tintura en bombo és la més corrent per a cuirs i pells de tota mena amb adob mineral o vegetal Les pells i el…
niobi
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al segon període del grup VIII de la taula periòdica.
És de color blanc En són coneguts dotze isòtops Descobert per CHatchett 1801, cristallitza segons el sistema cúbic centrat al cos, i hom el troba sobretot a la niobita i a l’euxenita Les reserves més importants són al Canadà, al Brasil, a Nigèria, al Zaire i als EUA Presenta una gran conductivitat, i és dúctil, però fàcilment oxidable És emprat en la formació d’aliatges, als quals confereix propietats refractàries i anticorrosives Propietats físiques del niobi nombre atòmic 41 pes atòmic 92,906 estructura electrònica Kr 4d4 5 s> 1 estats d’oxidació +3, +5 densitat…
intermetàl·lic | intermetàl·lica
Tecnologia
Dit del compost constituït per dos elements metàl·lics o més, la proporció dels quals pot variar entre dues composicions límit, i que es comporta, en els aliatges, com un metall pur.
Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de lataula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència composts intermetàllics de valència i formen estructures cristallines semblants a les dels composts iònics Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàllics electrònics , en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves , amb la relació 1/2 entre els metalls
zinc
Economia
Química
Tecnologia
Element químic, de nombre atòmic 30, pertanyent al grup IIB de la taula periòdica.
Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2 per cent del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per…
divisor
Tecnologia
Accessori de les màquines eines que permet de sostenir la peça durant la mecanització i, alhora, efectuar un determinat nombre de fresatges, forats, etc, equiangulars entorn d’una circumferència o efectuar ranures helicoidals sobre una superfície cilíndrica.
El divisor més elemental és constituït per un plat que gira amb la peça i en el qual hom ha fet forats equidistants sobre diverses circumferències Fent girar el plat, per mitjà d’una maneta, un angle determinat per un cert nombre de forats, hom obté la divisió directa La divisió indirecta , més exacta, és obtinguda intercalant un cargol sens fi entre la maneta i el plat Afegint a aquest dispositiu un joc d’engranatges adequat hom obté un divisor diferencial , que permet de dividir un angle en un nombre qualsevol de parts Amb aquest mateix…
rectificadora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual és una mola, emprada per a efectuar la rectificació de peces metàl·liques mecanitzades i trempades.
Les diferents exigències de rectificació de les modernes fabricacions han conduït a una diversitat de tipus de rectificadores, diferenciades les unes de les altres per les característiques que presenten i per les comeses que han d’acomplir El moviment de desplaçament gradual de la mola contra la peça és assumit generalment per la mola, dotada alhora d’un moviment de rotació, mentre el moviment d’avanç, generalment de vaivé, és assumit per la peça, juntament amb lataula que suporta el plat portapeces o el capçal…