Resultats de la cerca
Es mostren 409 resultats
pantocràtor
© Fototeca.cat
Art
Religió
Representació de la figura de Crist com a senyor de l’univers i en actitud de beneir en els absis i en les cúpules de les esglésies.
El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme Crist en majestat s’empra també per a designar la…
beril·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIA de la taula periòdica (segon període), de valència 2.
És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, per la sabor dolça dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el…
dolmen
© Fototeca.cat
Prehistòria
Tomba megalítica de qualsevol tipus (megàlit).
Generalment és composta d’una pedra plana posada sobre dues o més pedres verticals, de planta senzilla amb tendència rectangular, sense additaments S'oposa a galeria coberta, sepulcre de corredor, etc El terme, del francès dolmen , està documentat per primera vegada el 1868 Sembla que el seu origen prové dels termes bretó taol ‘taula’ i men ‘pedra’, o potser del còrnic tolmên ‘forat de pedra’, per les enormes roques foradades de Cornualla Uns altres noms populars catalans per a designar el dolmen són taulataula dels Lladres , del Port de la…
figura
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a lataula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l'…
escriptori
Electrònica i informàtica
Representació gràfica de l’estructura de directoris i fitxers, basada en la metàfora de l’oficina virtual.
Seguint la metàfora, els dispositius d’emmagatzematge es representen com a arxivadors d’oficina tot i que molts sistemes gràfics no porten la metàfora fins aquest extrem els directoris es representen amb carpetes i els fitxers, en forma de fulls escrits que s’anomenen documents La pantalla de l’ordinador apareix com un espai on hi ha els arxivadors i una taula les carpetes es poden treure dels arxivadors, posar-les sobre lataula, i obrir-les per treure'n els documents Internament, lataula…
planxadora
Indústria tèxtil
Instal·lació per al planxament industrial de roba, emprada en tintoreria i sastreria i basada, en qualsevol de les seves solucions constructives, en l’acció conjunta de la pressió, de la calor i, eventualment, del vapor d’aigua.
Algunes planxadores consisteixen en una taula damunt la qual pot girar una planxa elèctrica suspesa, dirigida en el seu moviment manualment o bé, si és proveïda d’un motor elèctric, mitjançant un volant Un altre tipus de planxadora consisteix en una taula mòbil, dotada d’un moviment de vaivé, damunt la qual és disposada la roba, que passa una o més vegades per sota d’un corró escalfat interiorment per vapor Unes altres planxadores consisteixen en una taula fixa, en un dels costats més llargs de la qual…
billar
© Fototeca.cat
Billar
Joc d’habilitat i de saló que hom practica amb tres boles, generalment de vori, impulsades per pals anomenats tacs
sobre una taula rectangular proveïda de bandes elàstiques, recoberta amb un feltre verd ben tibant.
Atenyé una gran difusió entre els medis aristocràtics i burgesos dels s XVII i XVIII i es popularitzà posteriorment El tac recte i les bandes elàstiques aparegueren al s XIX Lataula és dues vegades més llarga que ampla, i els tacs, que generalment fan 1,40 m de llargada i 600 g de pes, són prims i lleugerament cònics Tenen la punta protegida per un disc de goma o cuir anomenat soleta , fixat per una virolla La varietat de billar més practicada és la de les caramboles o partida lliure Hom hi juga amb tres boles blanca, mingo i…
bor
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup III A de la taula periòdica, de valència 3, i que només s’enllaça per covalència; hom en coneix dos isòtops naturals estables de nombre de massa 10 i 11.
Propietats del bor La impossibilitat inicial d’obtenir-lo pur feu que hom discrepés quant a les seves propietats físiques i àdhuc químiques Hom en coneix dues formes principals l’ amorfa , pólvores de color marró i de densitat variable, i la cristallina , de color marró grisenc, amb llustre metàllic Fou descobert per Gay-Lussac, Thenard i Davy el 1808 i, bé que H Moissan n’aïllà alguns composts, no fou fins el 1909 que el científic nord-americà E Weintraub l’obtingué pur, a partir d’una mescla de clorur de bor i hidrogen, sotmesa a l’alta temperatura aconseguida en un arc elèctric Hom calcula…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina