Resultats de la cerca

El cap del terme és Lasarte

Fou redactor dels diaris La Corona de Aragón , de Barcelona, i de La Discusión , de Madrid, on anà a residir participà en la revolta del Cuartel de San Gil 1866 i en la Revolució de Setembre 1868 i fundà el diari La Igualdad Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa 1869 i es destacà en la revolució federalista 1869 Després d’un breu exili fou novament diputat per Terrassa, 1870 Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas 1861 i un Viaje dramático alrededor del mundo 1864 El seu germà Miquel Joarizti i Lasarte Barcelona ~1840 — 1910 s’…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i el 1942, a l…

Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i el nord d’Àfrica Concorregué a diverses exposicions oficials barcelonines 1907, 1911, 1918, 1919 i a la Universal de Brusselles del 1910 Pintor de gènere i sobretot de paisatge, hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sánchez , germà de l’historiador de l’art  Joan Ainaud  i net de l’escriptora Carme Karr , estudià a l’Institut-Escola de la Generalitat i a l’Institut Menéndez y Pelayo Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els aliats com a informador clandestí Llicenciat en dret 1952, sota el franquisme, fou membre actiu de diverses organitzacions catalanistes els anys d’estudiant Miramar, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , Front Universitari de Catalunya, etc, i impulsor d’iniciatives diverses en el camp cultural i polític, com ara la fundació…

Utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Pertangué al Centre Català Collaborà als periòdics “Un Tros de Paper”, “L’Embustero” 1866, “La Pubilla”, “Diari Català”, “El Estado Catalán”, “La Campana de Gràcia”, l’"Almanac de La Campana”, “Lo Xiulet del Carril” 1881, de Vilanova i la Geltrú, i la “Revista de Catalunya” El 1867 fundà el periòdic “La Rambla” Dirigí “El Telégrafo”, i fundà i dirigí el republicà i anticlerical “El Diluvio”, així com “La Imprenta” Escriví per al teatre La creu de la masia 1873, en collaboració amb Frederic Soler, i La veu de la campana També, com a fulletó d’"El Diluvio…

Fou un dels fundadors del Centre Català Collaborà en els diaris “El Diluvio”, de Barcelona, i “Las Circunstancias”, de Reus Publicà aplecs de versos, com Regional 1888, i de prosa, com Divagacions Deixà també obres teatrals, com L’as d’oros 1881, Justícia catalana , en collaboració amb RArús i Arderiu 1887, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb música de FGiralt i una traducció d' Àiax de Sòfocles al català Es casà amb l’escriptora Carme Karr

Vida i obra Fou redactor 1858-68, codirector i director 1874-81 d’ El Telégrafo a partir del 1879, “El Diluvio” Obtingué un accèssit a la viola als primers Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari el 1861, però més aviat es vinculà al cercle de Valentí Almirall i Frederic Soler presidí 1884-85 el Centre Català, on pronuncià discursos el 1882 i el 1884, i collaborà en la premsa satírica i humorística, en què utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi “Un Tros de Paper”, “L’Embustero”, 1866, “La Rambla”, que fundà, “La Pubilla”, La Campana de Gràcia i “Lo Xiulet del Carril”, 1881, de…

Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a “El Diluvio”, de Barcelona, i “Las Circunstancias”, de Reus Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb música de Francesc Giralt, i una…

Mesos després del seu naixement, el seu pare fou assassinat per un escamot anarquista Després de llicenciar-se en dret 1959, cursà estudis a l’Escuela Oficial de Cinematografía S’inicià amb diversos curtmetratges, dels quals sobresurt Lección de arte 1962, que el 1963 guanyà la Concha d’Or i el premi al millor curt del Festival de Sant Sebastià Aquest any estrenà el primer llargmetratge, Se necesita chico El 1970 començà a treballar per a la televisió, mitjà en el qual aconseguí una projecció més destacada de la seva carrera, especialment amb el curt La cabina 1972, metàfora del franquisme…