Resultats de la cerca

Normalment es tracta de la pronúncia de síllabes amb diftong, amb doble o triple consonant, etc És, doncs, un signe prosòdic sobreposat a un de musical En la notació quadrada i moderna, els neumes liqüescents s’indiquen amb notes més petites que les altres en paleografia hi ha diversos signes que varien segons l’escola en els còdexs de Sankt Gallen els neumes acaben en un caragolí El neuma afectat conserva generalment el nom propi porrectus liqüescent, torculus liqüescent, etc, llevat del podatus , que s’anomena epiphonus , i la clivis , que es diu cephalicus

Principals neumes de la notació de Sankt Gallen © Fototecacat/ Jesús Alises Existeixen diverses hipòtesis sobre el seu origen, a causa de les diferències que s’observen entre les primeres escriptures neumàtiques aquestes coincideixen de manera aproximada amb les diferents ètnies que constituïen les Gàllies a l’època de l’imperi Romà, convertides a l’Alta Edat Mitjana en províncies eclesiàstiques La hipòtesi que actualment està més en voga és la que sosté que els neumes deriven dels accents gramaticals De neumes n’hi ha de senzills i de compostos Els senzills representen una, dues o tres notes…

Té forma de U, collocada del dret o del revés, i amb la part central, que és la que indica la nota que afecta, subratllada La plica equival a dues notes, la segona de les quals s’interpreta de manera semivocalitzada per donar-li un caràcter de nota ornamental anticipació o nota de pas S’utilitza tant en el repertori de cant pla com en el de la monodia profana, i també en la polifonia fins al Roman de Fauvel París, Bibl Nationale, f fr146, que és el darrer manuscrit en què apareix En el repertori polifònic, a més d’emprar-se en passatges melismàtics sense cap tipus de funció liqüescent, hi ha…