Resultats de la cerca

Establert a Barcelona, el 1831 fou un dels accionistes de la fàbrica de filats i teixits Bonaplata, empresa que ell continuà, després de la destrucció de la fàbrica el 1835, en establir-hi una foneria seva el 1839 President de la Comissió de Fàbriques 1838-40, figurà 1840 als comitès paritaris per a conciliar obrers i patrons, on adoptà una posició avançada Es destacà com a proteccionista Un dels promotors de l’Institut Industrial de Catalunya, fou president de la secció de foneria i maquinària Conseller municipal, concebé el projecte de la plaça de Medinaceli, amb la columna Marquet, i…

Doctor en teologia, beneficiat de l’església de Sant Miquel de Barcelona És autor d’una Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria 1666, reeditada nombroses vegades als s XVIII i XIX, que inclou una detallada i acolorida descripció del paisatge de Núria

És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d’Èguet, que davallen del roc de la Calm Separa els termes d’Estavar Alta Cerdanya i de Llívia Baixa Cerdanya

Morí cremat per ordre del valí Munussa quan aquest s’havia fet fort a Llívia, insurgit contra ‘Abd al-Raḥman ibn ‘Abd Allāh al-Ġafiqī el 731 Dos còdexs seus que portaven els clergues que l’acompanyaven en la fugida es conserven a Autun Borgonya

Fou metge de professió Guanyà premis en certàmens literaris menors i collaborà a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Escriví teatre Lo trinxeraire , 1899, i Misèria , 1912, narrativa la novella L’abim , 1911, i la narració breu Blanca d’Alamany , 1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades a “Lectura Popular” 1920 Publicà també estudis de medicina i d’història

Estudià a Barcelona i aviat es distingí per les seves collaboracions a la “Revista de Higiene” i el “Boletín de Medicina y Farmacia” Collaborà també a “La Renaixença”, “L’Esquella de la Torratxa”, “L’Aureneta” i “Cu-cut", sovint amb els pseudònims d' Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882, Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, una novella i unes Tradicions de Llívia , publicades a la “Lectura Popular”

Ajudà Pere el Cerimoniós en la guerra contra Jaume III de Mallorca Després d’haver-li confiat el castell d’Elna, el monarca li cedí les rendes de Llívia, de la qual més tard obtingué la castellania, mitjançant compra a Bernat de So, convertida en hereditària per disposició reial

Format a Llotja Fou un dels millors especialistes de talla dolça del seu temps Treballà per a editorials de Barcelona illustrà obres com la Història de Catalunya , de Víctor Balaguer, de Madrid i de París Difongué les obres de Lluís Rigalt Fou un dels pioners de la daguerrotípia

Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà “El Conceller” i viatjà per Itàlia 1859 Fou redactor d’“El Barcelonés” i El Telégrafo , impulsor de la “Revista de Cataluña”, collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’“El Fomento de la Producción Nacional” 1869 Defensà la necessitat del proteccionisme econòmic, fou fidel als valors de l’historicisme romàntic i, tot i que feu recerques a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, les…

El 1460 es casà amb Joana d’Hortafà i d’Oms, la qual li portà en dot Formiguera, al Capcir Partidari de Joan II, reconegué al principi la dominació de Lluís XI de França als comtats de Rosselló i Cerdanya i rebé d’ell les rendes dels vescomtats d’Évol 1464 i d’Illa 1467, confiscats a Guillem Ramon de So i de Castro i a Galceran de Pinós, respectivament Això no li impedí de convertir-se, el 1472, en un dels caps de la revolta contra l’ocupació francesa Després d’apoderar-se de la torre Cerdana, a la vall de Querol 1474, i altres castells, dirigí un atac, frustrat, contra la vila de Puigcerdà…