Resultats de la cerca

Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven…

Molt abundants en les litúrgies orientals, les darreres reformes litúrgiques les han introduïdes a la missa romana pregària dels fidels A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l’anomenada lletania lauretana , o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives En el ritu romà són conegudes les lletanies majors , el dia de Sant Marc 25 d’abril, i les lletanies menors , o lledànies lledània

Mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid Escriví nombroses obres religioses, misses, lletanies, salves, etc

Pel camí hom cantava les lletanies dels sants, d’on ha derivat el nom A la fi de les processons hom acostumava a repartir caritats o almoines de pa o coques

Conservades fins recentment pel ritu romà únicament a les lletanies dels Sants i al Divendres Sant les anomenades “oracions solemnes”, el concili II del Vaticà les ha restablertes a totes les misses, sobretot els dies festius En els ritus orientals són normals a tots els oficis i es diuen en forma de lletania

Fou organista de la catedral de Brescia i de Sant Marc de Venècia Fundà una impremta musical on publicà, del 1566 al 1571, obres de C Porta, de Verdelot i pròpies Compongué misses, lletanies i càntics sagrats de cinc a dotze veus, nombrosos madrigals de tres a cinc veus i notables obres per a teclat

Actuà a Roma i el 1556 passà a la cort ducal de Baviera És autor d’obres profanes cançons, madrigals, villanelle i religioses misses, oficis, himnes, salms i lletanies Hom el comparà amb Palestrina Són cèlebres els Psalmi Davidis poenitentiales Deixà més de set-cents motets, forma musical de la qual és considerat el millor compositor

Processons lustratives lustració, originàriament supletòries de les processons paganes dels robigalia de Roma i dels ambarvals amb què hom implorava la protecció contra el mal temps i les epidèmies, foren fins fa poc 1969 vinculades a uns temps concrets lledània Suprimides les lletanies majors 25 d’abril, hom conserva les menors, adaptades a les necessitats dels llocs i en els temps prescrits per cada conferència episcopal

És d’interès històric sobre els miracles, els privilegis, els romiatges i la confraria de Montserrat i les esglésies de Roma litúrgic amb rituals, pregàries, lletanies i calendari homilètic, doctrinal, geogràfic amb mapes astronòmic, teratològic dibuixos de monstres i historicoliterari Conté, a més, nou cants set tenen text llatí i dos català Dos són cànons, quatre són a una veu, dos a dues i un a tres L’aspecte coreogràfic dels seus cinc balls rodons és de gran importància per a la història de la dansa religiosa

Exercí de mestre de capella, organista i arpista del monestir d’El Escorial, d’on va ser monjo jerònim Malgrat que les seves obres pertanyen a la polifonia del Renaixement, el desenvolupament conté un estil més modern, sobretot els villancicos Encara que no arriben al nivell de JB Cabanilles o A de Cabezón, les seves composicions per a orgue palesen la seva habilitat en aquest instrument En la seva producció s’han de destacar misses, salms, lamentacions, magníficats, lletanies i villancicos des de quatre fins a dotze veus, pange lingua , etc