Resultats de la cerca

Té els orígens en la confraria fundada el 31 de gener de 1553 a Barcelona Els seus objectius són la representació i la defensa dels interessos dels llibreters Proporciona als seus membres assistència tècnica i jurídica, i té representació en organismes d’àmbit empresarial i sectorial Des del 2000 atorga anualment el premi Llibreter a la qualitat de determinats títols per afavorir-ne la difusió mitjançant la promoció a les llibreries Té la seu a Barcelona i en formen part unes 350 llibreries

Fou fundada a Barcelona el 1978, tot i que durant els anys trenta havia existit una Associació Professional de Llibreters de Vell de Catalunya Té la finalitat de defensar els interessos professionals dels seus membres, que en són una quarantena Organitza anualment a Barcelona la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, un certamen iniciat el 1952 per un antic Gremi de Llibreters de caràcter més generalista

Josep Torner I , que ingressà al gremi el 1797, fou mestre de molts collegues del seu temps El seu fill, Josep Torner II Barcelona — a 1857, publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña , de Jeroni Pujades 1829-32, el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, i les poesies del Rector de Vallfogona 1840 Possiblement fou germà seu Joan Torner , que ingressà al gremi de llibreters l’any 1818 Fill de Josep II fou Miquel Torner i Germà Circa 1802 — 1863, que estudià a Llotja i illustrà llibres i revistes, com El Museo de las Familias , de Barcelona, i…

Durant l’edat mitjana, l’ofici consistia en la venda de paper, pergamí i llibres en blanc, i més endavant en la venda de manuscrits i llibres impresos i sobretot en la relligadura i l’enquadernació Als Països Catalans els llibreters eren, en bona part, estrangers, jueus i conversos Des del s XV, es dedicaren amb profit a fer imprimir llibres, i gradualment intentaren d’evitar que els impressors en poguessin vendre Foren objecte d’ordinacions municipals a Barcelona en 1445-46 en general eren considerats artistes més que no pas menestrals, i s’agruparen en collegis a València el…

Famosos per la perfecció tipogràfica de llurs publicacions i per llur erudició, els Estienne contribuïren notablement als progressos de l’esperit renaixentista Henri Estienne ~1470 — 1520 publicà cent vint-i-una obres, entre les quals destaca el Quintuplex Psalterium , en foli El seu fill Robert Estienne París 1503 — Ginebra 1559 imprimí, en hebreu, grec, llatí i francès, onze edicions completes de la Bíblia, el Dictionarium sive Latinae Linguae Thesaurus , en foli 1532 edició augmentada el 1536 i edició amb addicions el 1543, un Novum Testamentum , en foli 1550 i la seva Réponse aux…

Els tipus foren gravats i fosos per Christoffel van Dijck Fou per associació familiar que els Elzevier produïren un gran nombre d’obres, molt estimades per llur qualitat i que, en general, no porten cap altra indicació que Impremta Elzeviriana o Ex officina Elzeviriana , cosa que fa gairebé impossible de determinar a quin dels dotze o catorze membres d’aquesta família hom ha d’atribuir cada llibre Lodewijk Elzevier , el primer que duu aquest cognom, era originari de Lovaina s’establí a Leiden el 1580 Les seves obres porten la divisa " Concordia res parvae crescunt " la primera obra important…

L’ofici d’impressor es difongué a Barcelona i a València a la segona meitat del segle XV, vinculat especialment a famílies converses El 1491 es formà a Barcelona, amb autorització reial, una confraria sota l’advocació de Sant Joan ante Portam Latinam De fet, moltes impremtes eren propietat de mercaders, nobles i eclesiàstics, per tal com constituïen un sector dinàmic que atreia capital Al segle XVII els impressors o estampers desitjaven la creació d’una corporació professional i cívica, però toparen amb els privilegis dels llibreters llibreter, que volien monopolitzar el mercat…

Iniciaren llur activitat el 1797 a Leipzig, amb l’obertura d’una impremta —a la qual s’afegiren després una casa editorial i una secció de manuscrits— a càrrec de Karl Christoph Traugott Grossbardau, Saxònia 1761 — Leipzig 1836 L’editora publicà edicions molt acurades de la Bíblia, l’Alcorà, els clàssics antics i també obres musicals Continuada per Karl Christian Philipp Traugott, fill de l’anterior Leipzig 1798 — 1884, que publicà vocabularis en moltes llengües, fou ampliada amb la fundació d’una nova casa a Leipzig, el 1837, que sobresortí amb la '' Collection of British and American…

Eren escrits per especialistes en poesia popularista o eventuals, editats per professionals i venuts per llibreters, per cecs, etc En general eren de caire amorós, però també n'hi havia de circumstàncies i de burla i crítica

Fins al s XVIII la relligadura dels llibres era pròpia del gremi de llibreters llibreter De mica en mica l’ofici adquirí una personalitat pròpia, vinculat des del s XIX a les cases editorials alguns relligadors han estat veritables artistes enquadernació