Resultats de la cerca

Amb Eudald Serra i Buxó, fundà l’Editorial Ibèrica —continuada pel seu germà Pau Pugès — i Tipografia Catalana Per encàrrec de Cambó, féu un estudi sobre les publicacions de la Lliga La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , Economia i Finances , Enciclopèdia Catalana i també de l’Editorial Catalana, de la qual fou director

Llicenciat en dret, fundà l’editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics Fou fundador, com a liberal cristià, de l’Institut d’Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l’Institut d’Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític Publicà La lucha por Europa 1952, La democracia como objetivo 1978, Unos granos de cordura 1982, etc

Com un dels principals promotors de la indústria del llibre a Catalunya, fundà l' Editorial Gustau Gili Fou també president i fundador de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i de l’Institut Català de les Arts del Llibre Pertanyent a la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona 1916 i diputat provincial 1931 Publicà les seves experiències en Bosquejo de una política del libro 1944

Autodidacte, fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Estimulà com a impressor les publicacions en català Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, acostat a la Lliga Creà els setmanaris “Es Ca d’Inca” 1900-04, “La Bona Causa” 1904-05, “Ca-Nostra” 1907-29 i “La Veu d’Inca” 1915-19 Dirigí “La ignorància” segona època, 1918-19 A Flors de roella 1922 i A la Mare de Déu de Lluc 1936 recollí els seus poemes paisatgístics, sentimentals i religiosos, influïts pels glosadors populars i per l’Escola Mallorquina

Fill i net d’indians, cosí germà de Ramon Casas i Carbó Collaborà en la revista L’Avenç a partir de la sèrie d’articles que n’iniciaren la campanya lingüística 1890 hi feu també articles de tema polític i traduccions Ibsen, 1898 S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “ Biblioteca Popular de l’Avenç ”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoj, Sacher Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Collaborà sovint en la revista Catalònia 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà el 1906 i ingressà al Centre Nacionalista Republicà El 1908…

Administrador de finques de professió, les seves inquietuds polítiques i culturals el van portar a militar primer a la Lliga Regionalista i, posteriorment, a Esquerra Republicana de Catalunya i a fundar, amb Marcellí Antich ,  Edicions Proa l’any 1928, empresa a la qual aportà el capital inicial i que esdevingué una referència en la difusió dels clàssics de la novella moderna europea a Catalunya i en català Separat d’Antich per desavinences polítiques l’any 1935, continuà en solitari al capdavant de l’editorial Després de la Guerra Civil Espanyola durant la qual treballà a la Conselleria de…

Estudià humanitats a Roma, amb Gaspare da Verona i Domizio Calderini, i grec a Ferrara, on fou alumne de Battista Guarino Durant la guerra amb Venècia anà a residir a Mirandola, a casa del seu amic Giovanni Pico i fou preceptor dels prínceps de Carpi 1483, un dels quals, Alberto Pio, finançà la impremta establerta per Aldo a Venècia, que el 1493 produí el primer volum Casat el 1505 amb Maria Torresano, des del 1508 associà el nom del seu sogre al seu peu d’impremta Romangué a Venècia fins a la mort, tret d’una breu estada 1510-11 a Màntua i a Ferrara, durant la guerra contra la lliga de…

Format a Llotja i a l’Acadèmia Baixas, on fou alumne dels escultors Benlliure, Querol, Vallmitjana i Llimona Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell a Barcelona 1898-1904 Premiat en un concurs d’artistes novells de l’Ateneu Barcelonès 1903, el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l’Exposició d’Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista El mateix any Xènius, des del Glosari , l’investí escultor noucentista Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 per les seves caricatures i per la…

Fill d’un petit fabricant de pastes de sopa Fou deixeble de Josep Mirabent i de l’acadèmia Martínez Altés, on conegué Xavier Nogués Estudià després amb Lluís Graner El 1892 ja presentà a la sala Parés algunes obres que foren qualificades d’impressionistes per la crítica, i l’any següent, dins el grup Acadèmia Lliure, formà part d’una exposició collectiva encapçalada per Rusiñol, que també fou molt combatuda per l’esbossament de les obres presentades Alumne de Llotja, en 1895-96 hi coincidí amb Joaquim Mir —amb qui formava la Colla del Safrà — i amb Gosé, Sunyer i Torres-Garcia El 1894…

Vers el 1899 assistia a l’acadèmia Hoyos de pintura més tard completà la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona El 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, anà a París, on s’estigué dos anys Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball 1920-23, càrrecs que hagué de deixar en advenir la Dictadura Més tard fou professor de l’Escola de Bibliotecàries El 1922 anà a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on organitzà exposicions oficials d’art català Fugitiu d’unes anunciades…