Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
llitera
© Fons Goscons / Eduardo Santos Perales
Història
Vehicle que consisteix en una caixa de cotxe amb dos pals horitzontals al davant i dos al darrere per a ésser portat a pes de braços o per dues haveries.
En l’antiguitat fou una mena de llit portàtil —recobert, a vegades, amb un baldaquí, coronat per un sostre de cuir o de vela i sostingut amb quatre pals que eren una prolongació dels petges destinat al transport de persones ancianes o malaltes, i també de persones econòmicament potents Existents ja a l’antic Egipte i a Grècia, a Roma les lliteres, portades per quatre esclaus o més lecticarii , foren, segons els escriptors llatins, signe de distinció i de riquesa i títol de privilegi per a determinades persones A l’edat mitjana foren utilitzades pels personatges de rang en llurs viatges, i…
Antoni Plana
Economia
Història
Política
Tractadista politicoeconòmic.
Comptador del capítol i administrador general de la mitra de Saragossa Estudià a Osca i Saragossa Escriví sobre les dificultats de la implantació de la contribució directa a Aragó 1814, 1820 i sobre l’abolició dels delmes i primícies proposada per les corts 1820 Traduí del català al castellà el Discurso sobre la langosta y medios de extinguirla 1785 d’Ignacio Jordán de Asso y del Río
Ermengol X d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1267-1314) i vescomte d’Àger.
Fill del comte Àlvar d’Urgell i de Cecília de Foix , tenia només uns set anys quan heretà el comtat, a la mort prematura del pare Participà en les lluites nobiliàries que commogueren els darrers anys del regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó i els primers del seu successor Pere II Fet presoner per aquest, amb els altres barons rebels, a Balaguer el 1280 i alliberat un any després, es convertí en un dels seus més fidels aliats l’acompanyà en l’expedició a Sicília 1282 i lluità al seu costat durant la invasió francesa del 1285 Més tard prestà el seu ajut a Alfons II en la conquesta de Menorca…
Arnau de Peralta
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe i diplomàtic.
Del llinatge dels Peralta de Ribagorça Era conseller de Jaume I, que el trameté d’ambaixador a Roma i a la cort de França El 1243 fou nomenat bisbe de València i el 1248 de Saragossa Es remarcà pel seu zel organitzador, manifestat en els sínodes i constitucions que promulgà Hom el té per autor d’una passió llatina o relació del martiri de l’infant Sant Domènec de Val
Ventura Caro i Maça de Liçana
Història
Militar
Militar.
Germà de Pere Caro i Maça de Liçana Fou ajudant del duc de Crillon durant l’atac a Menorca 1781 i es distingí al setge de Maó Participà també 1782 en l’intent de conquesta de Gibraltar Ascendit a tinent general, era capità general de Galícia en declarar-se la Guerra Gran 1793, en la qual participà atacant els francesos des de Guipúscoa i Navarra És famosa la seva intervenció a Château-Pignon, on, malalt de gota, es féu dur al camp de batalla en llitera Davant el vigorós atac francès proposà un canvi en les operacions que fou rebutjat pel govern de Madrid, fet que el decidí a…
Ximén Pérez de Salanova
Història
Justícia d’Aragó.
El 1286 havia estat escollit pel braç dels cavallers aragonesos, juntament amb altres persones de bona fama, per resoldre les diferències entre els unionistes i llurs adversaris Fou designat també per formar part del consell del rei quan aquest es trobés a Aragó, en representació del seu braç 1286 i 1289 El rei el nomenà el 1294 justícia d’Aragó, càrrec que exercí fins a la mort i des del qual afavorí l’autoritat reial contra els atacs dels unionistes, especialment a les corts de Saragossa del 1301, en les quals condemnà la Unió d’Aragó A les corts precedents del 1300 el rei havia hagut de…
Rampó
Història
Comte de Barcelona i Girona (820-825) nomenat pel rei Lluís I el Piadós en substitució de Berà.
Era un magnat franc de la cort reial i de la confiança del sobirà, aliè a les rivalitats que a la Marca enfrontaven els partidaris de Berà amb els seus detractors Rampó ja havia servit Carlemany i pel gener del 814 havia estat l’encarregat de comunicar a Lluís I, que era a Doué, la mort del seu pare esdevinguda a Aquisgrà Com a comte de Girona, pel setembre del 822 acompanyà l’abat Mercoral de Sant Esteve de Banyoles a la cort de Lluís I a Attigny, on sollicità i obtingué del rei un precepte d’immunitat per a l’esmentat cenobi Vers el 820 autoritzà Donnul a construir el cenobi de Sant Pere d’…
basterna
Història
Llitera coberta portada per dues cavalleries, usada a l’antiga Roma.
Francesc de Gilabert i d’Alentorn
Economia
Història
Política
Tractadista politicoeconòmic.
Noble, senyor de la Vansa i Tudela, passà més de quaranta anys a la cort com a gentilhome de boca, fins que es retirà a Tamarit de Llitera i es dedicà al conreu de les seves terres Com a castlà d’Albelda tingué una participació activa al costat de Ferran d'Aragó i de Borja , comte de Ribagorça, en la repressió de la revolta dels ribagorçans els anys 1586-90, de la qual escriví una interessant Relación Essent diputat de la generalitat publicà cinc discursos o comentaris sociològics circumscrits a l’àrea catalana —la qual cosa era una novetat en aquest gènere— sota el títol…