Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
lliure canvi
Economia
Situació econòmica caracteritzada per una àmplia capacitat operativa de les lleis del mercat, les quals determinen espontàniament la formació de les relacions d’equivalència (preus) entre els béns i els factors de la producció, tant a l’àmbit interior com en l’internacional.
En un sentit historicodoctrinal, aquesta situació ha estat afavorida per les polítiques econòmiques d’arrel liberal, basades en els postulats de l’escola clàssica, i ha trobat en el lliurecanvisme la seva expressió política i econòmica més divulgada
lliure comerç
Economia
Forma o organització del tràfic mercantil en la qual la circulació de les mercaderies és establerta segons les decisions individuals.
zona de lliure comerç
Economia
Acord d’integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells.
Constitueix un model d’integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió duanera Exemples de zones de lliure comerç són l'EFTA i l'ALALC
fons d’inversió lliure
Economia
Fons d’inversió altament especulatiu que pren posicions molt arriscades amb volums elevats d’endeutament.
L’objectiu fonamental d’aquests fons és maximitzar-ne els rendiments absoluts, més que no pas els relatius, és a dir, obtenir el màxim de diners en el termini més curt possible, no pas millorar un determinat índex o referència, com fan molts altres fons d’inversió Per això utilitzen opcions, posicions curtes, futurs o el palanquejament, estratègies d’arbitratge i d’altres tècniques que no estan autoritzades per als fons d’inversió convencionals Del 1998 al 2008, experimentaren una forta expansió d’uns 3 000 passaren a més de 10 000, amb actius en gestió que augmentaren de més de 370 000…
botiga lliure d’imposts
Economia
Botiga situada a la zona internacional d’un aeroport o d’un port on s’ofereixen als viatgers productes francs d’imposts, especialment begudes alcohòliques, tabac, perfums i articles de regal.
Associació Europea de Lliure Comerç
Economia
Associació europea de lliure comerç creada a Estocolm pel novembre del 1959, amb la participació inicial de la Gran Bretanya, Àustria, Suïssa, Suècia, Dinamarca, Noruega i Portugal.
Entrà en vigor el 1960, i posteriorment hi entraren Finlàndia 1961, Islàndia 1970 i Liechtenstein 1991 Fou creada per establir una zona industrial de lliure comerç, a través d’una reducció gradual dels aranzels, objectiu que s’assolí el 1966 Els països membres conservaren, però, llur independència en el comerç amb tercers La seva gestió fou confiada a un consell de ministres L’ingrés de part dels seus membres a la Comunitat Econòmica Europea, des del 1993 Unió Europea el 1972, la Gran Bretanya i Dinamarca el 1985, Portugal, i el 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia, en determinà…
Acord Centreeuropeu de Lliure Comerç
Economia
Organització creada el 21 de desembre de 1992, a Cracòvia, integrada per Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Polònia, Eslovènia, Romania i Bulgària.
Té per objectiu la progressiva reducció dels aranzels, que facilitin el desenvolupament comercial i econòmic dels països memebres, així com la consecució de la compatibilitat amb les regulacions de la Unió Europea, amb la idea de facilitar un futur ingrés d’aquests països en la UE Els Països Bàltics, Croàcia i Ucraïna són candidats a incorporar-se a aquesta organització
Tractat Continental Africà de Lliure Comerç
Economia
Tractat de lliure comerç subscrit per estats de tot el continent africà.
Té oficialment el punt d’arrencada en la cimera de la Unió Africana del juny del 2015, en la qual els caps d’estat i de govern dels estats membres acordaren la creació d’una zona de lliure comerç de béns i serveis panafricana Hi participaren també la UNCTAD i organitzacions supraestatals africanes Fou signat el 21 de març de 2018 a Kigali Ruanda per 44 estats dels 55 de tot el continent, i en el moment de l’entrada en vigor 30 de maig de 2019 l’havien ratificat 23 estats Nigèria, primera economia africana, no s’hi incorporà fins el 7 de juliol de 2019 En restaren fora Eritrea,…
Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord
Economia
Acord signat el 1992 entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic pel qual hom creava en el territori dels tres estats una zona de lliure comerç.
Precedit de l’Acord de Lliure Comerç Canadà-Estats Units d'Amèrica del 1988, entrà en vigor l’1 de gener de 1994 i preveia l’eliminació de totes les taxes sobre la circulació de béns en un període comprès entre deu i quinze anys Prohibí també l'establiment d'aranzels a les administracions locals dels estats federats Mèxic i EUA i de les províncies canadenques Altres clàusules afectaven la lliure circulació de capitals, les inversions bancàries, la protecció al medi natural i la resolució de litigis S’unificaren també criteris sobre drets de la propietat intellectual…
Zona Econòmica Europea
Economia
Zona de lliure canvi acordada el 1992 entre la Comunitat Europea i l’EFTA.
En són excloses les mercaderies importades d’estats tercers Dins la ZEE hi ha compreses també la lliure circulació dels factors productius, la supressió de barreres no aranzelàries i l’extensió progressiva de l' acquis communautaire Hi ha estat pactat semblantment el trànsit per carretera per Suïssa i Àustria, i prevista la solució del contenciós pesquer els conflictes mutus seran competència del Tribunal Europeu de Justícia La ZEE constitueix, amb 372 milions de persones, un mercat que representa el 30% de la producció i el 43% del comerç mundials És així mateix una fórmula de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina