Resultats de la cerca

Es desconeix amb seguretat on s’aixecava la primitiva església parroquial de Llívia Hom ha suposat que es devia trobar dalt del puig on hi havia l’antiga ciutat i el castell L’actual temple, al cap de la vila actual, és un edifici del segle XVI, fortificat No es pot descartar, però, que sigui el successor d’un edifici més antic situat no al puig del castell sinó en un indret més proper, a la vila mateix Cal tenir present que s’ha descobert una necròpoli medieval a la zona del carrer dels Forns Hom pot notar ací i allà la reutilització en els murs de l’església actual de fragments antics que…

Situació Vista aèria del turó del castell, on s’endevina el seu antic recinte, amb la vila actual als seus peus ECSA - F Tellosa El castell de Llívia ocupa el cim de la muntanya del Castell, accident orogràfic excepcional Isolat pels quatre costats, domina a 1 353 m d’altitud sobre el nivell de la mar la plana cerdana que l’envolta i, molt especialment, la vila de Llívia, que es troba als seus peus per ponent, on s’han realitzat importants excavacions arqueològiques Mapa 36-10 217 Situació 31TDH166024 Des de Puigcerdà, s’arriba a Llívia en 5 km seguint una carretera neutral internacional Per…

Alta Cerdanya Bolquera Castell de Bolquera Èguet Castell d’Èguet Eina Castell d’Eina Enveig Castell d’Enveig Font-romeu Castell de Vià La Guingueta d’Ix Casal o palau comtal d’Ix Llo Castell de Llo Torre de Vaquero Castell vell de Llo Montlluís Castell d’Ovança Naüja Força de Naüja Porta Castell de Querol Portè Castell de la Torre Cerdana Sallagosa Força de Ro Sant Pere dels Forcats Castell de Riufred La Tor de Querol Torre de Querol Baixa Cerdanya Alp La Torrassa Bellver de Cerdanya Castell i vila de Bellver de Cerdanya Castell de Talló Castell de Pi Torre o casa forta de Cadell Castell de…

Situació Pont medieval sobre el riu Galba, amb algunes modificacions del segle XVII, per sobre del qual passava l’antiga Via Redensis que unia Carcassona amb Llívia ECSA - A Bonnery Aquest pont es troba uns centenars de metres al sud del pont de Riutort Puigbalador, sobre el riu de Galba, a poca distància de la seva desembocadura al pantà de Puigbalador Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′28″ N - Long 2° 5′44′ E S’hi arriba a peu, a partir de l’encreuament de la carretera D-118, que travessa el Capcir de sud a nord, amb la carretera D-32b que es dirigeix a Font-rabiosa AB Història D’aquest pont…

Un dels primers esments del lloc de Bolquera Bolcaria data de l’any 948, com a límit territorial d’un alou situat al comtat de Cerdanya, al pagus de Llívia, dins la villa de Vià, cedit pel prevere Adroer al monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església parroquial de Santa Eulàlia de Bolquera és mencionada en el suposat capbreu de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del 819, però que ha de correspondre a mitjan segle XI Ja a l’inici del segle XIV, entre els anys 1312 i 1314, l’ ecclesia Ste Eulalie de Bolquera figura en la relació de parròquies visitades pels delegats de l’arquebisbe de…

Aquesta església era situada al coll de Sant Vicenç, que domina al nord la ribera d’Eina, dos quilòmetres al sud de Vià, vora l’antiga via romana que del coll de la Perxa es dirigia a Llívia Un túmul, del qual emergeix alguna renglera de pedres de l’antiga església, situat en un camp del mas Rondola, recorda l’emplaçament d’aquest temple Caldria fer-hi excavacions, ja que l’edifici possiblement és romànic Al costat de l’església hi havia un hospital o casa de vianants, objecte de donacions en els testaments dels segles XIII i XIV Sant Vicenç era una dependència de la parròquia de Santa Coloma…

Església parroquial del poble d’Isòvol, situat a l’estret del mateix nom, a la riba dreta del riu Segre El lloc és esmentat des de l’any 965, que el comte Sunifred II de Cerdanya deixà en testament al seu germà Oliba diversos alous a Llívia i a Isòvol Isogal La villa d’Isòvol fou dels comtes de Cerdanya fins que Ramon Berenguer III comte de Barcelona i Cerdanya la llegà al monestir de Ripoll en el seu testament del 1131 Ripoll encara era senyor d’Isòvol el 1313 La parròquia d’Isòvol no és esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i, de fet, no se’n tenen notícies directes fins a…

La vila i castell d’Eina eren una possessió del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent El rei Jaume I, el 10 de març de 1263, ho confirmà a Bernat, prior del monestir Amb aquest document coneixem la llista dels nombrosos pobles del Conflent, la Cerdanya, el Capcir i el Rosselló on el monestir tenia béns A la Cerdanya, a més del castell i la vila d’Eina, tenia Roet, algunes rendes de Llo, Gorguja, Llívia, Estavar, Callastre, Bajande, Paladol, Targasona, Vilalta, Cereja, Enveig, Puigcerdà, Ger, Osseja, Oncés, Càldegues, Ix, Guils i Senillers, i els delmes que el comte de Cerdanya havia…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la descomposición de la iglesia visigoda Discurso leído en la recepción pública de D R de A en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949 , Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata,…