Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
llucana
Física
En un sistema òptic, nom genèric de les imatges anterior i posterior del diafragma de camp.
La llucana d’entrada és la imatge anterior del diafragma de camp i la llucana de sortida és la imatge posterior del diafragma de camp La llucana d’entrada es determina fent les imatges anteriors de tots els elements del sistema òptic, i esbrinant-ne quina subtendeix un menor angle des del centre de la pupilla d’entrada La imatge de la llucana d’entrada donada pel sistema òptic és la llucana de sortida
llucana
Arquitectura
Finestra o claraboia vertical oberta en un pendent d’una teulada.
camp límit
Física
Camp de definició, més enllà del qual no és possible de veure-hi res.
Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objecte el con determinat en unir les vores oposades, respecte a l’eix òptic, del sistema, de la pupilla d’entrada i de la llucana d’entrada Els punts exteriors al camp límit són situats fora de camp
camp de plena il·luminació
Física
Part del camp de definició d’un instrument òptic que conté els punts que determinen amb la pupil·la d’entrada del sistemà òptic feixos que travessen les lents del sistema sense ésser limitats (vinyetats).
Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objete el con determinat en unir els contorns de la pupilla d’entrada i de la llucana d’entrada En els instruments òptics és molt convenient que el camp de definició coincideixi amb el camp de plena illuminació, per tal d’evitar el vinyetatge, la qual cosa s’aconsegueix, en els telescopis i microscopis, collocant el diafragma a les imatges reals intermèdies, i, en les cambres fotogràfiques, en el pla focal de l’objectiu
camp de mitjana il·luminació
Física
Part del camp de definició d’un instrument òptic que conté els punts que determinen amb la pupil·la d’entrada del sistema òptic feixos la meitat dels quals no travessa el sistema per tal com és obstruïda per la llucana d’entrada.
Les muralles del Camp i la regió de Tarragona
Art gòtic
Les poblacions del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat conserven encara nombroses restes de muralles i defenses del període del gòtic, que constitueixen una important font d’informació des del punt de vista poliorcètic, arquitectònic i urbanístic Moltes corresponen al regnat de Pere III, especialment de la dècada del 1360, però es pot parlar, almenys documentalment, de la construcció de muralles i defenses abans i després dels anys seixanta del segle XIV La documentació, la toponímia i els vestigis arquitectònics mostren com, almenys des del segle XIII, deixant a banda el cas…