Resultats de la cerca
Es mostren 415 resultats
espectre infraroig
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 8 × 10-⁷ i 10- 3 m.
És subdividit en diverses bandes infraroig pròxim 8 × 10 - ⁷ - 3 × 10 - ⁶ m, infraroig 3 × 10 - ⁶ - 1,4 × 10 - ⁵ m i infraroig llunyà 1,4 × 10 -5 - 10 - 3 m
Massimo Stanzione
Pintura
Pintor italià.
Deixeble de Caracciolo, fou un dels principals representants de l’escola realista napolitana És autor de Lucrècia, Sant Bru Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols, Degollament del Baptista, Bacanal Museo del Prado, Madrid, que mostren la seva filiació al caravaggisme i un influx llunyà dels pintors de l’escola bolonyesa
sinàlgia
Patologia humana
Dolor en un punt llunyà de la lesió o de l’excitació causal.
És anomenada també dolor reflex
anell d’Einstein
Astronomia
Imatge provocada per l’anomenada lent gravitacional predita per Einstein el 1936, de la qual n’és un cas particular.
La llum procedent d’un estel llunyà situat immediatament darrere un altre estel que es troba a primer terme, pot aparèixer en forma d’anell L’observació d’aquest anell és difícil perquè requereix una alineació molt precisa dels estels Fins ara, hom n'ha detectat dos, per radiotelescopi, des de Nou Mèxic, la font MG1131+0456 i la MG1654+1346
pla
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cadascuna de les superfícies imaginàries d’un dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc, determinades per la distància que mantenen respecte a la superfície real del dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc (també anomenada pla vertical o de projecció), i en les quals hom situa les diverses figures que integren el conjunt.
En aquest sentit hom parla de primer pla el pla més pròxim a l’espectador, segon pla o tercer pla , etc els plans immediatament i successivament posteriors, i darrer pla el pla més llunyà, equivalent a la línia de fons aquestes expressions són emprades també, molt sovint, en sentit figurat com, per exemple, a la frase ocupar el primer pla de l’actualitat Hom en diu també terme
Stefan Ladislas Endlicher
Botànica
Botànic eslovac.
Professor de botànica a Viena i director del jardí botànic vienès, publicà uns Genera Plantarum 1836-50 basats en el mètode natural que, malgrat alguns defectes en les grans divisions, exerciren una gran influència en els botànics de llengua alemanya pel seu acurat i complet tractament de les famílies Fou també un notable lingüista i s’interessà sobretot per les llengües de l’Orient Llunyà Compromès amb els esdeveniments revolucionaris del 1848, se suïcidà
airecel
L’aire llunyà quan no té altre fons que la volta aparent del cel.
Franz Schrecke
Música
Compositor austríac.
Fou professor de la Musikakademie de Viena 1912-20 i des del 1920 dirigí la Hochmusikschule de Berlín, fins que els nazis el feren dimitir Compongué òperes de to expressionista i vigorós, entre les quals Der ferne Klang ‘El so llunyà’, 1912 Altres òperes seves són Das Spielwerk und die Prinzessin ‘La joguina i la princesa’, 1913, Der Schatzgräber ‘El cercador de tresors’, 1920 i Christophorus 1924, recentment revalorades Escriví també música de cambra i una cinquantena de cançons
Edmund Waller
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Condemnat pel fet de participar en una conspiració reialista 1643 coneguda pel seu nom, traí els seus companys, pel qual fet se salvà, però fou exiliat Havent tornat a Anglaterra 1651, dedicà a Cromwell, cosí llunyà seu, A Panegyric to my Lord Protector 1655, bé que més endavant celebrà poèticament el retorn de la monarquia 1660 Fou membre del parlament fins a la seva mort Altres obres seves, que preludien el classicisme anglès, són els reculls Poems 1645, Saint James Park 1661 i Divine Poems 1685
Consell d’Estat
Organisme consultiu i jurisdiccional suprem de l’administració francesa.
L’integren els consellers, els maîtres de requêtes i els auditors, i és dirigit per un vicepresident, assistit d’un secretari general i cinc presidents de secció quatre de l’àmbit administratiu i un del contenciós La seva funció és assessorar els projectes de llei, decrets llei i reglaments Com a tribunal administratiu suprem, coneix, directament o per apellació, de molts litigis d’ordre administratiu eleccions, pensions, etc Hereu llunyà de la curia regis medieval, el Consell d’Estat tingué un paper important entre el 1800 i el 1811 com a redactor del codi civil