Resultats de la cerca

Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra En la postguerra fou secretari local de FET-JONS 1939, jutge municipal 1942, delegat governatiu 1945, procurador en corts 1952-55, diputat provincial 1949-67 i vicepresident de la Diputació 1958-69 Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo” com a opció localista…

Fou dirigida per Josep Carbonell i Gener, el qual comptà amb un equip de redactors integrat, entre d’altres, per JV Foix, Lluís Montanyà, Sebastià Gasch, Magí A Cassanyes i, més tard, Salvador Dalí Gaseta lleugerament localista, esdevingué aviat una de les millors revistes peninsulars d’avantguarda, entenent aquest mot en sentit ampli Així, acollí les tendències que “representessin una aportació a l’estètica moderna” —expressionisme, cubisme, superrealisme, etc—, a la difusió de les quals contribuí considerablement i amb esperit obert, ja que permeté que Dalí i Montanyà o Gasch i…

Compaginà la pintura amb la feina en el negoci de pastisseria familiar El 1928 exposà per primera vegada en una mostra collectiva, al Centre Agrícola del Penedès Participant del moviment d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià Realitzà els murals de la sala Sant Raimon de Penyafort ara coneguda com a sala Pau Boada de l’Ajuntament de Vilafranca i, posteriorment, els vitralls de la basílica de Santa Maria Illustrà llibres com Vilafranca, senyora vila , de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca , de Pere Mas i Perera l’ Hèlix , de Joan…

Ric propietari rural, dirigí les milícies virginianes en la guerra francobritànica 1756-63 Delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, fou un partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes, i fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit independentista 1775, que hagué d’organitzar, amb grans dificultats, vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown 1781, fet que decidí la…

Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom considerava derivat del “…

Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues  i els  aimares , i promogué…

Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que no pas per…

Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…

Es llicencià en història a la Universitat de València Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 Al vent amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc 1963 El mateix 1963 guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar Sorgit simultàniament i al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó cançó , hi aportà un estil personal i discrepant, que es caracteritzava pel lirisme patètic de les lletres i per l’energia de la construcció melòdica el segon disc 1964, amb el Diguem no , li assegurà una popularitat…