Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
parla
Lingüística i sociolingüística
En terminologia estructural (Saussure), ús, realització individual que els parlants fan, en un moment determinat, de la llengua, concepte al qual s’oposa també pel seu caràcter creatiu i lliure.
Per a la gramàtica generativa Chomsky, la parla o actuació anglès performance s’aplica a l’ús que els locutors fan de les regles i a les desviacions que poden modificar el sistema la llengua o competència , en canvi, tampoc no està exempta de creativitat, que afecta el poder recursiu de les regles
Josep Miret i Soler
Ràdio i televisió
Literatura
Locutor de ràdio i escriptor.
El 1926 abandonà la carrera teatral per ingressar, com un dels primers locutors dels Països Catalans, a Ràdio Barcelona, on foren cèlebres les seves interpretacions teatrals radiofòniques Terra baixa, El místic , etc Autor d’obres teatrals, com L’Agència comercial estrenada al CADCI de Barcelona, el 1934, Les sabates de Lídia 1934, El vell flautista 1950 i altres
Josep Miret i Soler
Literatura catalana
Autor de teatre.
El 1926 abandonà la carrera teatral per ingressar, com un dels primers locutors dels Països Catalans, a Ràdio Barcelona, on foren cèlebres les seves interpretacions teatrals radiofòniques Terra baixa, El místic , entre d’altres Autor d’obres teatrals, com L’agència comercial estrenada al CADCI de Barcelona, el 1934, Les sabates de Lídia 1934, El vell flautista 1950 i altres
semema
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de semes que constitueixen el contingut semàntic d’un lexema.
El terme és usat per molts lingüistes moderns, especialment per BPottier, per a designar el pla del significat de les unitats lingüístiques lexicals, en oposició a llur aspecte formal de significant, designat amb el terme de lexema Segons Pottier, un semema és integrat per un conjunt de semes genèrics, constants i denotatius, anomenat classema un conjunt de semes específics, també constants i denotatius, anomenat semantema i un conjunt de semes variables i connotatius —actualitzables per uns locutors en una combinació determinada del discurs—, anomenat virtuema
José Luis Fernández Abajo
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Començà la seva trajectòria radiofònica a Ràdio Joventut i treballà també a Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio Espanya de Barcelona, Cadena Catalana, Cadena Rato i, des del 1992, a la Cadena SER Vallès També treballà a Televisió Espanyola, on fou un dels primers locutors que retransmeté les voltes ciclistes i els primers partits de futbol Habitual cronista de l’activitat del Barcelona i posteriorment del Terrassa, fou pioner a l’hora de fomentar la participació dels oients en les tertúlies esportives El 1999 rebé el premi de l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de…
Josep Fèlix Pons i Alonso
© FC Barcelona
Periodisme
Esport general
Locutor de ràdio i presentador de televisió.
L’any 1959 s’incorporà a Televisión Española, on desenvolupà la seva carrera professional Destacà com a presentador del programa Polideportivo , entre els anys 1974 i 1980, que creà escola de periodistes esportius Destacà en la descripció realista dels aspectes tècnics del joc Juntament amb Josep Maria Casanovas, l’any 1982 retransmeté el primer partit de futbol en català televisat de la història, l’anada FC Barcelona - Lokomotiv de Leipzig dels quarts de final de la Recopa d'Europa Fou també un dels primers locutors a especialitzar-se en la retransmissió dels partits de bàsquet…
,
Francina Boris i Codina
Ràdio i televisió
Locutora de ràdio, coneguda també per Paquita Boris.
L’any 1933 entrà a formar part de l’equip de Ràdio Girona, d’on fou traslladada, el 1934, a Ràdio Associació de Catalunya de Barcelona, on prestà els seus serveis fins al final de la Guerra Civil Espanyola, llegint els butlletins de guerra des del Palau de la Generalitat Després de passar un temps inhabilitada pel franquisme, el 1942 retornà a Ràdio Girona, on fou un dels locutors més populars de l’emissora Amb Nostra dansa , de tema sardanista, hi inicià un dels primers programes radiofònics en català de la postguerra, que presentà fins a mitjan la primera dècada del segle XXI…
Juan Manuel Soriano Ruiz
Cinematografia
Actor, director de doblatge i locutor.
Vida A cinc anys es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria Poc després de la fi de la guerra, ingressà a Radio Nacional, on esdevingué un dels locutors més populars El 1945 començà, sota el guiatge de Marta Fàbregas, a compaginar el mitjà radiofònic amb el doblatge, a estudis com ara Orphea Film o Voz de España Director del quadre escènic de RNE a Barcelona, creà l’espai dramàtic "Teatro Invisible", la primera emissió del qual fou En Flandes se ha puesto el sol 1948 d’Eduard Marquina, espai que també serví de plataforma per a futurs actors de…
teleapuntador
Electrònica i informàtica
Comunicació
Aparell emprat pels locutors de televisió, consistent en una pantalla on apareix, en lletres grosses, el text que han de llegir.
virtuema
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia de B.Pottier, conjunt de semes variables i connotatius d’un semema, actualitzables per uns locutors en una combinació determinada del discurs.
Per exemple, en el semema del mot vermell , al conjunt de semes denotatius, genèrics classema i específics semantema , poden ésser afegits eventualment els semes vituals de “perill”, “partit polític”, “passió”, etc