Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Miquel Madorell i Rius
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1891.
A Barcelona féu alguns hotels, el Teatre Tívoli, el Banc Hispanoamericà del carrer de Fontanella 1914 i el xalet d’Araceli Fabra del carrer de Muntaner 1916 Té també obres a Arenys de Munt i a Palma Mallorca, on el 1899 fou premiat el seu projecte del Cercle Mallorquí —en collaboració amb Pasqual Sanz i Lluís Callú—, obra que dirigí des del 1913, dins un eclecticisme proper a Domènech i Estapà Presidí l’Associació d’Arquitectes 1922-25, i ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926
Josep Maria Madorell i Muntané
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorista.
Autor d’historietes gràfiques, la seva tasca fou fruit de recursos propis encara que relacionables amb altres dibuixants tant catalans principalment Junceda com estrangers Hergé, Walt Disney, Hugo Pratt Collaborà a “TBO”, en els suplements infantils del diari “La Premsa”, a “Llaç d’Unió” i molt especialment a “Cavall Fort”, que des de la seva fundació inclogué els seus personatges “Jep i Fidel” i d’altres com “La Núria i en Jordi”, etc També illustrà una sèrie de narracions de Joaquim Carbó La casa sota la sorra, El país d’en Fullaraca , etc i les Aventures extraordinàries d’en Massagran ,…
Cercle Mallorquí
Societat recreativa fundada el 1851 a Palma, Mallorca, per fusió del Casino Balear (fundat el 1840) amb el Liceu Mallorquí (fundat el 1849).
Installat a l’antic solar del convent de Sant Domènec, representà l’esforç ascendent de la burgesia enfront de l’aristocràcia, que no s’hi integrà fins al començament del s XX L’edifici, que té un saló decorat per Anckerman 1884, fou reformat el 1913 per l’arquitecte Madorell La biblioteca, relativament important, fou ampliada per Josep MQuadrado La secció filharmònica tingué èpoques brillants, amb presidents com Antoni Noguera A la secció literària, creada el 1894, figuraren, entre altres, Joan Alcover i Miquel dels Sants Oliver El 1981 l’edifici fou venut i el 1983 esdevingué…
Massagran, Pere Vidal, Les Tres Bessones: la literatura infantil. 1910-2008
La literatura específicament infantil i juvenil és una necessitat de les societats urbanes industrials modernes En general, les produccions pròpies d’aquesta literatura es combinen amb les traduccions i les adaptacions El text rep, molt sovint, el suport de les illustracions Textos i dibuixos han anat obrint el pas a la confecció de fullets, àlbums, adaptacions teatrals, còmics, sèries televisives, films, vídeos, CD, jocs d’ordinador, webs, espots per a You Tube Dins de la literatura infantil catalana, les més universals són Massagran des del 1910, Pere Vidal des del 1966 i Les Tres Bessones…
Josep Francesc Ràfols i Fontanals
Arquitectura
Pintura
Tractadista d’art, arquitecte i pintor.
Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’Agrupació Courbet…
, ,
còmic
Art
Literatura
Gènere artístic, gràfic i narratiu que explica una història per mitjà de personatges, l’acció dels quals apareix dibuixada en una successió de vinyetes.
El còmic pot ser mut o pot anar acompanyat d’aspectes verbals incorporats gairebé sempre per mitjà de bafarades que representen les veus dels protagonistes També hi poden aparèixer un gran nombre d’onomatopeies que participen d’un fort component visual i estan integrades a la resta del dibuix Aquest gènere té els seus precedents llunyans en algunes cultures antigues, com l’egípcia i les mesopotàmiques El seu origen recent, però, va associat a l’evolució de la impremta i a la possibilitat de reproduir dibuixos i illustracions per a un públic ampli Així, cal remuntar-se a les revistes…
Molins de Rei
Vista general de Molins de Rei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la riba esquerra del Llobregat.
Situació i presentació S’estén des de la plana alluvial del riu fins als contraforts occidentals de la serra de Collserola Serralada Litoral És delimitat pels termes del Papiol NW, Sant Cugat del Vallès al N-NE, ja del Vallès Occidental, l’enclavament barceloní de Santa Creu d’Olorda E, Sant Feliu de Llobregat SE, Sant Vicenç dels Horts SW i Pallejà W El 1937 el municipi canvià el nom pel de Molins de Llobregat S’hi distingeixen dues grans unitats morfològiques el pla i la muntanya El pla ocupa el 12% de l’extensió del terme, al llarg de la riba esquerra…
L'esteticisme
Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’anomenà Aesthetic…
Partit Liberal
Partit polític
Partit que tingué un procés de formació llarg i complex, que s’inicià a l’octubre de 1875 i conclogué al maig de 1880 amb la fundació del Partit Liberal Fusionista.
La seva creació respongué a la lògica del “sistema canovista” de la Restauració per al bon funcionament del sistema parlamentari calia l’existència d’un partit d’oposició La dificultat inicial consistia a saber qui, com i amb quina intensitat podia integrar-se en el nou sistema polític Aquells que podien constituir el nou partit, per regla general, tenien un compromís directe amb el període revolucionari del Sexenni 1868-1874, i la Restauració havia estat iniciada amb el clar propòsit d’eliminar el seu llegat històric Práxedes Mateo Sagasta encapçalà la tendència moderada partidària de la…
Els mamífers fòssils
Els marsupials Els marsupials van fer una petita incursió a Europa a la base de l’Eocè, quan encara era viable la comunicació directa amb l’Amèrica del Nord, i van romandre en aquest subcontinent fins al Miocè inferior Només tres gèneres, Peradectes, Peratherium i Amphiperatherium , tots tres pertanyents a la família dels didèlfids Didelphidae , van colonitzar Europa A Catalunya, el registre s’estén des de l’Eocè superior fins a l’Oligocè mitjà A l’Eocè superior Ludià de Sossís Pallars Jussà trobem el gènere Peratherium representat per dues espècies P lavergnense i P perrierense A l’…