Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Sant Pere Màrtir (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquesta capella es localitza a la casa Solana, a llevant del Mall, i ha estat convertida en magatzem L’acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016 menciona una terra de Sant Pere al vilar i al coll de Solani Després trobem documentats diversos habitants que n’agafaren el cognom, com Berenguer de Santpere 1186 o Pere i Domènec de Santpere 1385
Sant Llorenç (Vila-rodona)
Art romànic
Aquesta església és documentada des de l’any 1300, quan era una simple capella situada prop de la vila de Vila-rodona Entre el 1599 i el segle XIX, la capella de Sant Llorenç, completament renovada, fou l’església del convent de servites dels Dolors L’any 1835 els frares abandonaven definitivament el convent i l’església fou utilitzada com a magatzem La resta del convent fou enderrocada per fortificar la vila durant la primera guerra Carlina En l’actualitat l’església és desafectada i molt malmesa
Sant Martí de Ginestar
Art romànic
Situació Vestigis de l’antiga església parroquial, ara convertida en magatzem ECSA - J Colomé Aquesta església fou l’antic temple parroquial Ara, desafectada i convertida en un magatzem, és situada dins el nucli de la població Mapa 32-18 471 Situació 31TCF012463 La vila de Ginestar és situada a la riba esquerra de l’Ebre, davant mateix de Miravet Hi passa la carretera C-230 Història Es coneix ben poc d’aquesta església, que va pertànyer a l’orde del Temple i després a l’orde de l’Hospital, dins la batllia o comanda de Miravet Els primers esments segurs del lloc de Ginestar són…
Sant Joan Baptista de Penelles
Art romànic
De l’església parroquial de Penelles no se’n coneixen notícies històriques d’època romànica, tot i que sembla indubtable el seu origen medieval El lloc de Penelles és documentat des del 1069 1079 i sorgí com una quadra del castell de Butsènit a l’extrem de la marca La seva església fou sufragània, però, de la parròquia de Castellserà, de la qual no s’independitzà fins el 1897 L’actual temple parroquial és una obra moderna, aixecada entre el 1951 i el 1961 L’antiga parròquia, construïda el 1663, es troba avui desafectada i s’ha convertit en magatzem
Sant Bartomeu de Torres (Fontcoberta)
Art romànic
Situació Capçalera d’un edifici dels darrers moments de l’art romànic, avui utilitzat com a magatzem agrícola F Tur L’església de Sant Bartomeu, unida al mas homònim i destinada a pallissa, és situada al sud del terme parroquial del Sant Sadurní de Vilavenut Mapa L39-12295 Situació 31TDG848636 S’hi accedeix per la carretera de Vilavenut i Bàscara, a uns 4,5 km al NE de Banyoles cal arribar al capdamunt d’una pujada, on es troba el trencall de la pista que en 1 km mena a la masia MLIR Història Monsalvatje recull la tradició popular que afirmava que aquesta església havia estat un…
Sant Amanç de Viladés (Rajadell)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’absis de l'església de Sant Amanç, molt malmés, vist des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església romànica de Sant Amanç, actualment adossada a una capella moderna, encara es manté dempeus vora el mas Viladés, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i a frec del camí que mena a Aguilar, a la banda nord-occidental del terme Long 1°40’39” - Lat 41°44’05” Hom hi va per la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 8, cal desviar-se a l’esquerra per tal d’emprendre la carretera que mena a Rajadell Un cop passada l’estació del…
Sant Bartomeu (Caldes de Montbui)
Art romànic
D’aquesta capella, situada a la Plaça de Sant Bartomeu, a l’inici del carrer de Vic i utilitzada avui dia com a magatzem en els baixos d’un habitatge, no en tenim referències històriques fins al segle XIV Consta que l’any 1398 Bernat Llunes, per testament, havia fundat una capellania a l’altar de Sant Bartomeu, patronat que fou succeït pels Peguera al segle XVII La capella, dedicada inicialment a Sant Vicenç, canvià la seva advocació per la de Sant Bartomeu a causa de la popularitat que prengué l’altar dedicat a aquest sant Segons les visites pastorals, es trobava arruïnada l’any…
Mare de Déu de l’Esperança del castell de Cartellà (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Antiga capella del castell, molt modificada per la seva llarga destinació a magatzem agrícola F Tur El castell de Cartellà és a 1 km del nucli de Cartellà, una població situada a 11 km de Girona per la carretera de Canet d’Adri El castell, que es troba a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, és actualment un mas, i la capella, separada d’aquest, és utilitzada com a magatzem Mapa L38-12295 Situació 31TDG807515 JAA-MLlC Història Aquesta església, capella del castell, és una construcció dels segles XII i XIII La seva història seguí les mateixes…
Sant Joan de la Pobla de Ferran (Passanant)
Art romànic
La Pobla de Ferran és un llogaret situat sobre un petit tossal a la banda nord-occidental del terme És habitat tan sols temporalment L’indret es formà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, la primera notícia del qual és ja tardana consta que l’any 1384 Jaume Galliners, ciutadà de Barcelona, permutà amb el cenobi de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran De l’antiga església romànica, dedicada a sant Joan Baptista, no queda cap vestigi tanmateix, algunes parts de l’església bastida posteriorment en substitució de l’antic temple romànic, com ara la portalada i un petit…
Santa Maria de la Sanabra (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Situació Petita capella adossada a la masia de la Sanabra, avui dia destinada a magatzem agrícola ECSA - E Pablo Aquesta església és situada al costat de la masia de la Sanabra Cal agafar la carretera de la fàbrica de ciment, passar per darrere del convent de Sant Ramon de Penyafort, fins a la masia de Cal Noi, i pel mateix camí, a uns 200 m cal agafar un trencall a l’esquerra fins a la masia JCR-LICS Mapa 35-17447 Situació 31TCF882729 Història El lloc de la Sanabra és esmentat per primera vegada l’any 992 en la forma llatina Sinapis El 993 Guilleria donà a Sant Cugat del Vallès…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina