Resultats de la cerca

Al desembre del 1539 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, però poc temps després el capítol l’obligà a dimitir a causa de les seves continuades absències La intervenció del seu protector, l’arquebisbe Juan Pardo de Tavera, el retornà al seu lloc fins que el prelat morí 1545 El successor de Torrentes a la seu toledana fou Cristóbal de Morales Al cap de dos anys tornà a ser-hi admès i es mantingué en el lloc fins el 1553, moment en què fou obligat a abandonar-lo novament Readmès el 1571 per tercera vegada, romangué en el càrrec fins a la seva mort En diversos manuscrits de la…

Inicià la seva trajectòria musical com a nen cantor a la catedral de Segòvia, on fou deixeble de Gerónimo de Espinar i estigué actiu entre el 1542 i el 1549 Allí entrà en contacte amb Lázaro del Álamo, que alguns anys més tard fou mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic Probablement el 1554 Franco marxà a Nova Espanya com a acompanyant del noble Mateo Arévalo Sedeño Cap al 1573 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Guatemala Dos anys més tard detenia el mateix càrrec a la catedral de Ciutat de Mèxic Durant el seu magisteri en aquesta seu millorà substancialment el…

Entre el 1592 i el 1596 estudià amb Filipe de Magalhães a la catedral d’Évora El 1599 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Viseu La seva producció musical és exclusivament litúrgica i consta de salms, himnes, magníficats, motets i responsoris Els seus himnes foren molt populars fins al segle XVIII A l’igual del seu mestre Magalhães i els seus contemporanis portuguesos, M Cardoso i D Lobo, el seu estil és conservador, ja que no s’aventura en l’ús de cromatismes, tot i que aconsegueix brillants efectes dramàtics Malgrat la tècnica depurada que mostra en el triple cànon…

És probable que fos deixeble del mestre de capella de Jaén Juan de Riscos El 1641 ja havia estat ordenat de sacerdot i exercia d’organista i instrumentista al cor de la catedral de Puebla, sota la direcció de Juan Gutiérrez de Padilla El 1654, com a reconeixement a les seves qualitats com a compositor, el capítol catedralici de la seu de Ciutat de Mèxic el nomenà organista i mestre de capella Durant els anys següents, López Capillas dugué a terme totes les activitats pròpies del seu doble càrrec d’una manera competent i notablement brillant La seva producció musical és exclusivament sacra i…

Fou mestre de capella en diverses ciutats El 1635 ho era a la catedral de Crema, des del 1644 a Piacenza i entre el 1648 i el 1666 a Novara El 1650 competí pel mateix lloc a la catedral de Milà, però el càrrec va recaure en MA Grancini El 1699 tornà a intentar-ho, tot competint amb F Bagatti i G Legrenzi Aquesta vegada obtingué l’esperat nomenament i ocupà la plaça fins a la seva mort Grossi fou un prolífic compositor de música religiosa En la seva immensa producció de més de 500 obres destaquen les misses, salms, lletanies, motets, magníficats i concerts eclesiàstics Tot i la…

Les seves dades biogràfiques són força confuses Era sacerdot i sembla que cap al 1518 estigué actiu en algun punt de la diòcesi de Cambrai i també a la cort reial francesa, perquè dos dels seus motets foren escrits per a la coronació de Francesc I el 1515 i d’altres s’hi refereixen Gaudí d’un cert reconeixement a l’època i les seves obres són força abundants en les fonts coetànies P Attaignant li atribuí tretze composicions en les seves dues antologies Treize livres de motets , del 1534 i el 1535, i en publicà la Missa super ’Nigra sum' al Liber primus tres missas continet París, 1532 El…

La seva identitat és problemàtica Hi ha la possibilitat que aquest diminutiu de Jacques sigui un pseudònim de compositors diferents Alguns autors l’han identificat amb Jacotin le Bel, membre de la capella papal i de Sant Lluís dels Francesos entre el 1516 i el 1521, i de la capella reial francesa entre els anys 1532 i 1555 Si fos certa aquesta identitat, hauria nascut vers el 1490, possiblement a Anvers Les fonts de l’època atribueixen a Jacotin un bon nombre d’obres que podrien pertànyer a un mateix compositor Seria l’autor de música religiosa, especialment motets i quatre magníficats…

L’any 1569 era actiu com a cantor de la capella de la cort bavaresa a Munic Dos anys després, cap al 1571, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Vicenza Entre el 1576 i el 1577 serví, altre cop com a cantor, a la cort d’Innsbruck Fou el successor d’A Scandello com a mestre de capella a Dresden l’any 1580 D’aquí passà a Praga, on està documentat com a tenor a partir del 1584 Publicà, entre d’altres, quatre llibres de Canzoni napolitane a tres veus -tres a Venècia 1571, 1572 i 1575 i un a Dresden 1585-, sis misses a quatre veus Dresden 1582, vint magníficats en…

Cap al final de la dècada del 1540 possiblement residí durant una temporada a Lió A Itàlia estigué al servei de la cort ducal d’Urbino i també treballà durant algun temps a Pesaro La contribució musical més important de Phinot fou el desenvolupament de la tècnica de l’escriptura policoral a vuit veus El 1548, dos anys abans de les primeres obres d’A Willaert en aquest estil, publicà cinc motets per a doble cor Les seves obres conservades incluouen dues misses, dos magníficats, un elevat nombre de motets i diversos arranjaments polifònics de salms També publicà dos llibres de…

S’inicià com a infant cantor a Notre Dame de Kortrijk, on estigué actiu del 1543 al 1546 A partir del 1547 cursà estudis a la Universitat de Lovaina, i des del 1550 ocupà un lloc com a cantor de la capella imperial de Carles V D’ençà del 1554 i fins al moment de la seva mort fou el mestre de capella de la cort de Maximilià, llavors rei de Bohèmia i futur emperador d’Alemanya Maximilià II La música de Vaet està molt influïda per Josquin Des Prés i, sobretot, per Nicolas Gombert Escriví bàsicament obres religioses En destaquen les misses, els dos volums de motets publicats amb el títol de…