Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
planning
Economia
Establiment previ i sistemàtic dels objectius que es proposa d’assolir una unitat productiva, així com dels fluxos financers i la disponibilitat de recursos necessaris per a dur-los a terme, per tal d’actuar amb un màxim de racionalitat econòmica.
Suposa la predeterminació de la periodificació i magnitud en què han de realitzar-se totes les operacions del procés de producció i comercialització, així com l’estimació dels seus resultats
ex ante
Economia
Locució que significa ‘des d’abans’.
Hom l’empra en la determinació quantitativa d’una magnitud esperada en el futur, segons les dades i previsions presents La valoració ex ante del volum dels beneficis influeix directament sobre la quantitat a invertir
estoc
Economia
Volum de primeres matèries i de productes acabats de què disposa una empresa en un moment determinat.
Per la fixació de la magnitud de l’estoc cal considerar les necessitats de la seva rotació , és a dir, la periodització de l’entrada de les primeres matèries al procés productiu i de la distribució del producte
indicador
Economia
Xifra de referència que hom empra per tal d’explicitar i resumir taules estadístiques i que dóna una idea més clara del fet que hom vol explicar.
De vegades aquestes xifres són només l’índex del moviment que la magnitud ha experimentat per exemple, el PNB el 1960 = 100 el 1970 = 150Unes altres vegades cal precisar magnituds econòmiques, com la de renda nacional, amb indicadors de nivell de vida o benestar
formació de capital
Economia
Part de la despesa nacional que hom destina a incrementar el volum de béns de capital.
Aquest concepte és utilitzat en comptabilitat nacional per a recollir la materialització efectiva del procés d'acumulació La seva magnitud depèn de la distribució social de la renda, de les propensions d’estalvi i consum, etc, de cada país, i dóna la mesura del ritme de creixement que pot assolir
teoria de l’explotació
Economia
Anàlisi del procés en què la classe dominant s’apropia, en cada etapa històrica de la societat, la diferència existent entre el valor dels béns en el mercat i el valor mesurat per treball incorporat en la seva producció.
L’existència d’aquesta diferència entre els valors esmentats és la base per a l’obtenció d’un excedent L’aportació de Marx és la demostració del fet que aquest excedent no es distribueixi entre la força de treball que la genera L’existència d’un excedent és comuna a totes les societats amb producció ampliada de mercaderies el que la diferencia és la forma en què hom fa efectiva l’explotació Marx distingeix la jornada de treball en dues parts treball necessari i treball excedent la seva diferència proporcional és la que dóna la magnitud de la taxa d’explotació En el sistema…
guany
Economia
Part de l’excedent econòmic que, com a conseqüència de les relacions socials de producció, és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció.
Per a l’escola clàssica el guany, categoria específica del mode de producció capitalista, és una renda derivada de la propietat, mentre que el salari representa l’única renda justificada a partir d’una aportació productiva La tradició classicomarxista considera el guany com una magnitud residual constituïda per la part de treball no pagat, atès que el salari és fixat a un nivell social i històric de subsistència L’escola neoclàssica no establí cap distinció entre els tipus de renda i, en conseqüència, mentre el salari correspondria a l’aportació productiva del treball, el guany…
fluctuació
Economia
Variació experimentada en el curs general de l’activitat econòmica o en una magnitud econòmica rellevant.
Quan les fluctuacions són de llarga durada i tenen lloc en un mateix sentit creixent o decreixent, hom parla de tendència secular Les fluctuacions cícliques es presenten en forma de moviments ondulatoris de l’activitat econòmica, amb fases successives d’expansió i de contracció, que es repeteixen en un termini determinat cicle Els cicles solen seguir, a més, la direcció d’una certa tendència Les variacions irregulars degudes a factors accidentals de l’activitat econòmica consitueixen les fluctuacions esporàdiques Hom distingeix també entre les fluctuacions que afecten l’estructura d’un…
elasticitat
Economia
Mesura de la sensibilitat d’una magnitud econòmica en modificar-se’n una altra de què depèn.
Matemàticament s’expressa com a quocient entre la variació relativa de la variable dependent x i la variació relativa de la independent y ε = Δ x/x /Δ y/y , formulació que, quan es refereix a variacions infinitesimals, és equivalent a la de la tangent de la corba en un punt L’anàlisi econòmica la utilitza per a estudiar el grau d’influència d’una variable respecte a una altra, fent abstracció d’altres condicionants, però condicionada per l’existència de béns substitutius Les més emprades són la de l’elasticitat de la demanda i l’oferta respecte al preu, la de la demanda i l’estalvi…