Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
fotometria
Física
Part de l’òptica que té per objecte el mesurament de magnituds relatives a les radiacions lluminoses com a estímuls productors de sensacions visuals.
Les magnituds que considera la fotometria són el flux lluminós, l’exitància lluminosa, la intensitat lluminosa, la illuminació i la luminància Les magnituds corresponents a un emissor o a un receptor tenen relació entre elles, de manera que per a un emissor o un receptor ideal només cal conèixer una de les magnituds per a deduir-ne les altres
dosimetria
Física
Ciència que té per objecte relacionar quantitativament mesures específiques de magnituds que caracteritzen un camp de radiació amb els canvis químics o biològics que la radiació pot induir en la matèria.
Per això, aquesta ciència fixa les magnituds i les unitats més adients i comprèn mètodes de mesura i de càlcul d’aquestes magnituds
CGS
Física
Sistema d’unitats que elegeix com a magnituds independents la longitud, la massa, el temps i la càrrega elèctrica, i com a unitats corresponents el centímetre, el gram i el segon.
Totes les altres magnituds físiques deduïdes de lleis experimentals tenen unitats derivades d’aquestes quatre unitats fonamentals
unitat
Física
Valor d’una magnitud que hom pren com a terme de comparació per a mesurar les magnituds de la mateixa natura o espècie.
Des de l’antiguitat cada poble ha fixat i utilitzat diverses unitats per a mesurar les magnituds, unitats que han anat variant amb el temps i que hom ha adaptat en cada cas a les necessitats d’acord amb l’ús Moltes unitats antigues són encara emprades a molts llocs, com és el cas de les unitats tradicionals catalanes Per a materialitzar una unitat hom construeix un patró , consistent en un estri, aparell, etc, que fixa o determina amb l’exactitud suficient el valor de la unitat Les antigues civilitzacions ja construïren patrons per a les unitats de mesura de longitud, capacitat,…
magnitud física
Física
Qualsevol propietat dels cossos capaç d’ésser mesurada: longitud, àrea, volum, velocitat, temperatura, força, resistència elèctrica, etc.
Hom classifica les magnituds en escalars , vectorials o tensorials segons que llurs valors puguin ésser expressats utilitzant només un nombre o bé utilitzant un vector o un tensor Una magnitud és anomenada fonamental quan hom la defineix sense recórrer a d’altres magnituds, mentre que en el cas contrari és anomenada derivada Aquestes magnituds derivades poden ésser dimensionals o adimensionals anàlisi dimensional
coeficient
Física
Magnitud que caracteritza una determinada propietat d’un sistema.
Generalment, és expressada per un quocient o un producte de magnituds de diferents espècies, de manera que el seu valor numèric té dimensions i ha d’expressar-se en termes d’una unitat de mesura, la qual prové del quocient o del producte de les unitats de les magnituds que el defineixen Hom no ha respectat sempre aquesta definició estricta i sovint ha confós els coeficients amb els factors , els quals són normalment quocients de magnituds de la mateixa espècie i, per tant, són nombres adimensionals
mesura
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Valor numèric obtingut experimentalment com a resultat d’un mesurament consistent a comparar una magnitud amb una altra de la mateixa espècie elegida com a unitat
, amb la finalitat d’establir unes relacions o la deducció d’unes conclusions.
Certes mesures, però, poden ésser de tipus qualitatiu “sí o no”, “més gran que o igual a”, “lineal”, etc, o poden estar relacionades amb una entitat gràfica d’imatge que serà donada per una “concentració” o per una probabilitat obtinguda per repetició del fet experimental El procés de mesura ha d’ésser objectiu i, per tant, la comparació ha d’ésser feta amb una magnitud unitat de la mateixa espècie i de similar dimensió Si hom l’efectua per un procés indirecte transductor, la magnitud final ha d’ésser calibrada en unitats de la magnitud primitiva No totes les magnituds són…
termodinàmica
Física
Branca de la física que fa servir la mecànica estadística per a estudiar el comportament macroscòpic de la matèria.
Així com la mecànica analitza el moviment d’un sistema material com si fos format per punts discrets, la termodinàmica fa l’estudi estadístic d’un nombre molt elevat de partícules i determina els valors mitjans de les magnituds que el caracteritzen Les propietats termodinàmiques de la matèria poden ésser deduïdes de les lleis de la mecànica estadística en allò que es refereix al comportament ideal dels cossos, i de paràmetres experimentals i fórmules empíriques quan cal tenir en compte les desviacions respecte a les hipòtesis ideals La mesura de la temperatura, la pressió o el…
teoria clàssica de camps
© Fototeca
Física
Part de la física que estudia els sistemes que són descrits per camps i l’evolució dels quals és predicible (és a dir, que l’estat en un instant t determina totalment l’estat a tot instant posterior t’).
Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que…
anemòmetre de cassoletes
© Fototeca.cat
Meteorologia
Física
Anemòmetre d’indicació instantània de la velocitat format per tres cassoletes giratòries que, impulsades pel corrent d’aire, trameten mitjançant un eix vertical el seu moviment a un generador elèctric o a un acoblament magnètic.
La força electromotriu, la freqüència o el parell generat són proporcionals a la velocitat del vent, de forma que hom la pot obtenir mesurant aquestes magnituds amb els aparells corresponents, prèviament calibrats en metres per segon