Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
música andalusina
Música
Tipus de música tradicional urbana del Magrib (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia), que hom suposa originària de l’Àndalus.
El nom àrab d’aquest gènere musical és Musiqa andalusiyya Si en un principi els nuclis cortesans musulmans a la Península Ibèrica seguien la tradició musical de Damasc, cap al segle IX es començà a desenvolupar un estil propi que posteriorment donà lloc a la música andalusina L’expulsió de la població musulmana i jueva d’Espanya reforçà la presència d’aquesta música al Magrib, on, d’altra banda, ja era conreada als principals centres urbans La música andalusina es coneix com a ala 'música instrumental' al Marroc, san’a 'obra d’art' a Algèria, arnati 'granadina' a l’Algèria…
magribí | magribina
moro | mora
amazic | amaziga
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu pertanyent a un conjunt de poblacions camites de l’Àfrica septentrional distribuïdes discontínuament des de l’oasi de Sīwa, a Egipte, fins a l’Atlàntic, i des de la costa mediterrània fins a Hombori, al sud del Níger.
La denominació tradicional "berber", adaptació àrab del grec βάρβαρος, que durant l’antiguitat designava despectivament tots aquells pobles no integrats a la civilització grecorromana, es generalitzà fins a temps recents Des de finals del segle XX el terme "berber" tendeix a ser substituït per amazigh adaptat al català com a "amazic" o "tamazic" tant per a referir-se al poble com al conjunt de llengües amazic Aquest terme autòcton autoreferencial és traduïble per "home lliure" o "noble" Els amazics que sumaven entre quinze i vint milions a la primera dècada del segle XXI, de tipologia…
abdalwadita
Història
Membre de la família dels Banū ‘Abd al-Wād (o Banū Zayyān), dinastia berber fundada, després de la dissolució del poder almohade, per Abū Yahyà Yagmurāsan ibn Zayyān, el govern del qual començà el 1236 al territori de l’actual Algèria, amb capital a Tlemcen.
Sostingué repetits atacs dels seus veïns marínides del Magrib i hàfsides d’Ifrīqiya, fins que els turcs acabaren amb llur domini 1550
regúlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 8 a 10 cm, que tenen el plomatge suau i esponjós, formes arrodonides, són insectívors i els mascles presenten una taca llampant a la part superior del pili.
Comprèn 5 espècies, que pertanyen totes al gènere Regulus i habiten a Euràsia, l’Amèrica del Nord, el Magrib i les illes Açores i Canàries
malikita
Islamisme
Dit de l’escola jurídica fundada per Mālik ibn Anas, una de les quatre considerades ortodoxes a l’islam.
Recull el dret consuetudinari de Medina i admet de recórrer a la tradició i als ḥadīt A partir del s VIII s’expandí a Al-Andalus i al Magrib Actualment és el predominant a l’Àfrica del nord, llevat d’Egipte
zāwiya
Islamisme
Un dels noms que reberen els cenobis d’adeptes a una determinada doctrina (ṭarīqa).
Solien ésser construïts al costat de la tomba d’algun personatge venerat per l’islam qubba, i incloïen un lloc d’oració públic, una escola alcorànica, una hostatgeria per a viatgers i obres de beneficència L’època de la màxima esplendor de les zāwiya fou el període mameluc egipci Durant el s XIX tingueren un gran desenvolupament al Magrib, i el 1925 fou dictaminada la seva supressió a Turquia
qubba
Arquitectura
Cúpula, edifici amb volta.
Molt usat generalment per a indicar la tomba d’algun santó de l’islam Anomenada també walî a l’Orient mitjà, morabit marabut al Magrib, shāh zāde o imām zāde a Pèrsia i gūr a l’Índia, és un edifici generalment aïllat de planta quadrangular i coronat per una cúpula A l’interior, la sepultura és coberta per un cenotafi de fusta revestit de draperies precioses Lloc de pelegrinatge, és adornada amb nombrosos exvots i ciris
mocàrab
Art
Element decoratiu, propi de l’art musulmà, obtingut mitjançant la combinació geomètrica de prismes acoblats i truncats per l’extrem inferior en forma de superfície còncava.
Hom el colloca en fileres que se superposen o s’eleven en progressió És també conegut amb el nom d' almocàrab Ha estat emprat per a decorar frisos, capitells i cobertes simulant cúpules Aquest tipus de decoració aparegué a Pèrsia, d’on, durant els s XI i XII, s’estengué a Egipte, Síria, Sicília art siculonormand, el Magrib i l’Àndalus, on, durant l’època nazarí s XIV, adquirí una gran importància es destaquen els mocàrabs de la casa reial vella de l’Alhambra de Granada