Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Jean-Paul Marat
© Fototeca.cat
Història
Revolucionari francès.
Estudiant de medicina, es traslladà a Anglaterra, on començà també la carrera d’escriptor polític, i es féu maçó 1774 ja doctorat 1775, tornà a França Metge de la guàrdia de cos del comte d’Artois 1777, el caire escandalós dels seus escrits li féu perdre el càrrec 1783 Dedicat des d’aleshores a la propaganda política, el 1789 edità el “Publiciste Parisien” i l’"Ami du Peuple” El radicalisme polític de les idees que hom hi defensava i les crítiques a Necker, al rei i, més tard, a La Fayette li valgueren denúncies, empresonaments i exilis Identificat amb les necessitats i les aspiracions del…
L’Ami du Peuple
Full que Jean-Paul Marat començà a publicar durant la Revolució Francesa (setembre del 1789) i des d’on dirigí violents atacs.
Suprimit el 1791, tornà a aparèixer l’any següent amb el títol “Journal de la République Française” El darrer número sortí l’endemà de la mort de Marat 14 de juliol de 1793
Aleksej Nikolajevič Arbuzov
Teatre
Dramaturg rus.
Estudià a l’Escola de Teatre de Leningrad Treballà després com a director en diferents teatres D’aquesta època daten obres d’agitació proletària, entre elles Klass ‘La classe’, 1930 El 1939 fundà un teatre per a la joventut — obres com Gorod na zare ‘La ciutat de l’albada’ en són un exemple — , que durant la Segona Guerra Mundial fou transformat en un teatre per al front Els èxits més importants els aconseguí amb Tanja 1938, història de la transformació d’una estudiant romàntica en una dona metge, plena de responsabilitat, i, d’època posterior, Irkutskaja Istorija ‘Historia d’…
montagnard
Història
Dit del membre de la Montagne, grup polític de la Revolució Francesa.
Actuà dins l’Assemblea Legislativa, integrat pels elements revolucionaris més idealistes, i fou dirigit per Danton, Marat i Robespierre Antimonàrquics, es declaraven republicans, bé que eren partidaris d’un centralisme equivalent a la dictadura de la Comuna de París D’ideologia socialitzant, es deien representants de les masses, identificaven nació i revolució i dins la Convenció Nacional recolzaven llur capacitat de maniobra enfront dels girondins en les classes populars parisenques sans-culottes S'imposaren als girondins en el curs del procés de Lluís XVI, forçaren després,…
Charlotte Corday d’Armont
Història
Revolucionària francesa.
D’origen noble, fou educada en els principis de la Illustració Visqué a Caen, on estigué en contacte amb un grup de girondins exiliats de París Petion de Villeneuve, Buzot i, sobretot, Charles de Barbaroux que conspiraven contra la Convenció i el Terror i es lliurà a la causa girondina Es traslladà a París, on decidí d’assassinar Marat El 13 de juliol de 1793 aconseguí que aquest la rebés amb l’excusa de facilitar-li informació i l’apunyalà mentre ell era al bany Pocs dies després fou guillotinada
Peter Weiss
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Emigrat a Londres 1934 i més tard a Praga, es formà a l’acadèmia de belles arts d’aquesta ciutat 1937-38 Després de l’ocupació de Praga pels nazis 1939, fugí a Suècia, on es naturalitzà el 1945 Començà la seva carrera artística en el món de la pintura i del cinema, activitats que compaginà, a partir dels anys cinquanta, amb la creació literària amb obres autobiogràfiques, com Abschied von der Eltern ‘Adeu als pares’, 1961 i Fluchtpunkt ‘Punt de fugida’, 1962 Es dedicà també a la narrativa i al teatre, i esdevingué aviat un autor compromès i de to polèmic, amb obres d’una forta crítica contra…
Pietro Mascagni
Música
Compositor italià.
Estudià a Milà, amb Ponchielli, però abandonà el conservatori i es dedicà a dirigir orquestres d’opereta Residí a Cerignola, com a director de l’orquestra local El 1889 compongué l’òpera Cavalleria rusticana , amb la qual guanyà un concurs de l’editorial Sonzogno de Milà Estrenada el 1890, esdevingué un èxit universal, i és considerada una obra mestra del verisme italià Posteriorment compongué, entre altres obres, L’amico Fritz 1891, Guglielmo Ratcliff 1895, Iris 1898, Amica 1905, que dirigí personalment en l’estrena a Barcelona, el 1907, Isabeau 1911, Parisina 1913, Lodoletta 1917, Il…
Glenda Jackson
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral anglesa.
El 1966 feu el seu debut en el cinema amb Marat-Sade de Peter Brook, sobre l’obra de Peter Weiss, que ja havia interpretat als teatres de Londres i Nova York Aconseguí l’Oscar a la millor interpretació femenina en dues ocasions per Women in Love, de K Russell, el 1970, i per A Touch of Class, de M Frank, el 1973, film pel qual també rebé un Globus d’Or Intervingué també en Sunday Bloody Sunday 1971, premi BAFTA a la millor actriu 1972, de J Schlesinger The Romantic English-woman 1975, de J Losey Turtle Diary 1985, de J Irvin The Rainbow 1989, de K Russell, etc El 1992…