Resultats de la cerca

Fill del marbrista Magí Callís i Gili, que el 1864 havia fornit el marbre per al monument a Jaume Balmes, entre el 1902 i el 1908 reformà la façana i la capella del Santíssim de Santa Maria de Manlleu Osona El 1905 projectà la capella del Sant Sagrament de Sant Vicenç de Malla Osona En l’àmbit polític, fou escollit regidor a Vic en les eleccions municipals del 10 de novembre 1901

Format amb el seu pare, que era marbrista, i a París amb JAJFalguière i AMercier Fou Prix de Rome el 1900 i viatjà, becat, per Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda Fou membre del Salon des Artistes Français, on exposà des del 1894, i cavaller i oficial de la Legió d’Honor Típic representant de l’academicisme anecdotista aplicat sobretot a monuments públics, és autor de Muntanyes regalades i l' Àliga esclafada ambdós a Perpinyà, el Mausoleu Zacaries Astruc cementiri de Montparnasse, a París, la Victòria o monument als morts del Voló, el monument als morts d’Illa, etc També conreà…

S’installà a Barcelona 1913, on fou deixeble, a l’Escola de Llotja, d’Antoni Alsina i Amils Treballà amb el marbrista Robert Bechini i adquirí el domini del marbre Amb una constant preocupació per l’estructura i l’equilibri i una gran admiració pels clàssics grecs, Donatello i Miquel Àngel, ha executat diverses variants de nus femenins drets n’hi ha un bon exemple al Museu d’Art Modern de Barcelona, 1936 Cal assenyalar també l’ Assumpció església parroquial de la Bisbal d’Empordà, Allegoria Caixa d’Estalvis de Figueres i el monument a Pep Ventura 1971-72, Figueres Ha excellit…

Obrer marbrista funerari Delegat per València en el ple de la CNT Barcelona 1921, resultà elegit per a la delegació que havia d’anar al Primer Congrés de la Internacional Roja amb Joaquín Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval A la Conferència de Saragossa 1922, quan la CNT acordà de separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra Llavors ingressà en el Partit Comunista Espanyol i formà part de la redacció de La Batalla de Barcelona Hagué d’exiliar-se a França amb Julián Gorkin a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc retornà a la…

Es formà amb el seu pare, Bernardo, decorador de teatre El 1719, a conseqüència de la seva estada a Roma i sota la influència de Luca Carlevaris, Gaspard van Wittel i Marco Ricci, inicià la temàtica de paisatges urbans o vedute , sobretot de Venècia, que assoliren un gran èxit, especialment a Anglaterra El seu estil inicial és dins una tradició cromàtica i lumínica caravaggista Rescloses de Dolo, Ashmolean Museum d’Oxford Taller de marbrista a San Vitale , National Gallery de Londres a partir del 1727 aclarí definitivament la paleta En 1730-46, el gran augment de producció…

Fill de l’escultor marbrista Josep Tarrach, que féu treballs per a la cúpula de la catedral de Barcelona Format a Llotja, fou deixeble de Rafael Atché i més tard de Josep Clarà i Aristides Maillol Estudià, posteriorment a Madrid i París Formà part del Grup de les Arts i els Artistes sota el guiatge de Francesc Pujols, on hi havia artistes com Gargallo, Picasso i d’altres Féu diverses exposicions a Barcelona De la seva obra a Catalunya destaquen la font de la cruïlla de la Diagonal amb el carrer Bailèn 1923, l’estàtua del Míliu 1935, a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona, retrats…

Fill d’un granger Treballà amb l’imatger Pau Figueres i el 1910 ja guanyà un premi local El coneixement d’unes obres de Casanovas encaminà la seva visió estètica Installat a Barcelona 1915, treballà amb el marbrista Bechini i estudià a Llotja El 1916 féu la seva primera exposició individual, al Centre de Lectura de Reus, on tornà a exposar el 1917 Gràcies al mecenatge d’Evarist Fàbregas i Pàmies treballà a Barcelona Pensionat pel Cercle Artístic el 1921, viatjà a Londres i a París, on l’impressionà l’art antic dels museus Relacionat amb els Evolucionistes, exposaria amb ells des…

La progressiva mecanització del segle XIX implicà una sèrie de canvis en la producció dels objectes, tant pel que fa a l’ús de nous procediments tècnics, com des de l’òptica conceptual i estètica Aquest fet, sumat a l’extinció dels gremis al llarg del segle XIX, corporacions que havien estat el suport dels oficis artístics durant segles, comportà un debat art-indústria, sobretot arran de la primera Exposició Universal celebrada a Londres el 1851, que deixà ben clar el mal ús que s’havia fet de la màquina Segons els primers teòrics que reflexionaren sobre el tema, la màquina només havia…

El moviment politicocultural que s’identifica amb el terme Noucentisme va sorgir de la necessitat de definir i d’institucionalitzar l’acció cultural del catalanisme polític que durant el primer terç del segle XX va representar la Mancomunitat de Catalunya, un organisme integrat per les quatre diputacions provincials catalanes A Catalunya la voluntat de renovació estètica, amb Eugeni d’Ors com a promotor indiscutible, es concretà en el camp de les arts plàstiques en la recreació del classicisme mediterrani, el predecessor més influent del qual fou l’escultor rossellonès Aristides Maillol…