Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
el Subpirineu
Nom donat a un sector del Prepirineu meridional català per L.Solé i Sabarís, ja el 1938 i sistemàticament el 1958 (Geografia de Catalunya).
Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no eocènic, sinó…
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides…
monts Sibil·lins
Massís
Grup muntanyós de la serralada dels Apenins, Itàlia, entre l’Úmbria i les Marques.
És format per calcàries i margues cretàcies i és una de les zones més característiques de la serralada per la seva altitud mitjana i que assoleix la màxima al mont Vettore 2 478 m
el Motllat
© Fototeca.cat
Calma
Calma de les muntanyes de Prades, de l’alineació de la Mussara, esglaonada damunt el Camp de Tarragona, al municipi de Capafonts (Baix Camp).
Ocupa uns 6 km en direcció N-S i 3 km en direcció E-W, i l’altitud depassa el miler de metres És formada per un capell de calcàries i de margues juràssiques del Liàsic i cretàcies, damunt un sòcol paleozoic de llicorella
serra d’Alcaraz
Serra
Serra de la península Ibèrica a l’E de Sierra Morena.
És un llindar elevat entre la depressió del Guadalquivir i les depressions de Múrcia, format per estretes escates liàsiques, de direcció N-E, pinçades entre els gresos roigs i les margues verdes triàsiques Hi neixen els rius Guadalmena i Guadalimar conca del Guadalquivir, Mundo Conca del Segura i alimenta el canal de María Cristina Conca del Xúquer
els Munts
Serra que separa el Ripollès del Lluçanès i de la plana de Vic (Osona) i constitueix la partió d’aigües entre les conques del Ter (rieres de Sora, Cussons, Bajalou, Talamanca i Sorreigs) i del Llobregat (riera Gavarresa).
És un gran plec anticlinal format per capes alternants de materials sedimentaris gresos, margues i, juntament amb el seu contrafort de la serra de Bescanó, forma la continuació de la serra de Bellmunt Disminueix vers l’W bruscament i s’extingeix més enllà de Sant Agustí de Lluçanès Vers el S en deriven les serres de Sant Salvador de Bellver i de Sobremunt
rasos de Peguera
© Fototeca.cat
Plec anticlinal de les serres prepirinenques exteriors, que s’eleva al NE de Berga.
Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls…
vall de Seta
Vall del Comtat, entre la serra de l’Almudaina (1 008 m), al N, i la Serrella (1 379 m), al S, tancada a llevant per la serra d’Alfaro.
És drenada pel riu de Seta , afluent del d’Alcoi per la dreta la xarxa de barrancs és exageradament encaixada en les margues miocèniques — albarís — i s’acompanya de nombroses captures, meandres tallats i d’embotiments de diverses generacions Comprèn els municipis de Balones, Quatretondeta, Benimassot, Tollos, Fageca i Famorca Sector de població morisca, després de l’expulsió fou repoblat, en part, per mallorquins
serra Grossa
Serra
Alineació muntanyosa que separa la Costera de la Vall d’Albaida; pertany al sistema prebètic valencià i és constituïda per un llarg anticlinori que segueix paral·lelament la vall del riu Cànyoles en direcció SW-NE.
Culmina 893 m alt al seu sector central Figueroles És constituïda per calcàries i margues cretàcies amb intercalacions del Triàsic guix i manifestacions d’un carst avançat El riu d’Albaida talla la serra de sud a nord per l’estret de les Aigües de Bellús i aquesta continua, amb els noms de serra de la Solana i de Requena, fins a la serra de Buixcarró i a la Puigmola
congost d’Ovarra
© Fototeca.cat
Congost
Pas estret per on l’Isàvena fendeix les serres interiors dels Prepirineus meridionals que separen el municipi de les Paüls i del de Beranui (Ribagorça).
Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, que el remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina