Resultats de la cerca

Vida i obra De família d’origen occità, fou prevere de la comunitat de Sant Pere de Ripoll 1692 Compilador documental en defensa dels interessos de la comunitat de preveres i de la vila enfront del monestir de Ripoll, fou autor de diverses Notes manuscrites de tipus cronístic, de contingut historicojurídic i en català, que s’insereixen en el llarg conflicte que enfrontà el clergat secular i el monestir ripollès Possiblement fou autor també de la relació de l’entrada de l’abat Rafael Moner 1699, editada al s XIX Bibliografia Mascarella i Rovira, J 1999-2000 Vegeu bibliografia

Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a “La Publicitat”, “La Ciutat”, “L’Opinió” i “L’Esport Català” El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà, no sense polèmiques, els cicles de teatre llatí Estrenà, alhora, diverses comèdies, de les quals no sempre és fàcil saber quines són originals El marit que ve de visita 1952, Camarada Cupido 1956, El capità Mascarella 1957 Escriví també en castellà El elefante blanco 1966

Doctor en dret 1925 i collaborador de La Publicitat , “La Ciutat” i “L’Opiniót Fou empresari teatral i director dels Cicles de Teatre Llatí 1958-69 El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau 1937, on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres, Tieta estr 1947, una comèdia melodramàtica Tobruck estr 1949 El marit vede visita 1952, estr…

Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…

Música culta Vegeu Renaixement Barroc Classicisme Romanticisme Segle XX Música popular La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gallicismes Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de…

Acondicionamiento Tarrasense Acondicionamiento Tarrasense 1906-1931 , Terrassa 1932 Acondicionamiento Tarrasense Acondicionamiento Tarrasense 1906-1956 , Terrassa 1956 Aguiló, T, i Companyia El Cicerone Mosaico industrial noticiero para 1882 á 1883 , Barcelona 1882 Agustí i Cullell, J Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII o la introducció de la màquina de vapor IEC, Barcelona 1983 Ajuntament de Lleida Álbum de Lérida y el Valle de Arán , “Ediciones Catalonia”, Barcelona 1924 Ajuntament de Terrassa Terrassa, 100 anys teixint ciutat , Barcelona 1992 Albareda i Salvadó, J La…