Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
caixa de mascles
Tecnologia
Caixa per a emmotllar a mà o mecànicament els mascles que hom utilitza en els motlles de foneria.
xibec
Xibecx mascles i femella (d’esquerra a dreta)
Nacho (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell anseriforme, de la família dels anàtids, de bec vermell viu i cap de color canyella, que viu a l’albufera de València.
boca
Boca
Paul Cools iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Carcinologia
Crustaci marí decàpode del subordre dels braquiürs i d’hàbitat semiterrestre del qual només es mengen les pinces dels mascles.
Com tots els del seu gènere, els mascles tenen les pinces quelípodes desiguals
escarabat hèrcules
Escarabat hèrcules
Didier Descouens (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 16 cm de llargària en els mascles i 9 cm en les femelles.
Els mascles es caracteritzen pel fet de tenir el cap proveït d’una banya dirigida cap endavant i una mica corbada cap amunt, i el protòrax triangular prolongat cap endavant per una altra banya molt més desenvolupada, acabada en punxa i una mica corbada cap a baix Les femelles no tenen banyes Viuen als boscs de l’Amèrica tropical
sex-ratio
Biologia
Sociologia
Expressió anglesa per a significar l’índex que relaciona el nombre de mascles per cent femelles en una població.
Eventualment, percentatge de mascles en una població En les poblacions humanes aquest índex és favorable a les dones, llevat de societats agràries excepcionals que practiquen l’avortament o l’infanticidi selectiu per tal d’assegurar el sexe masculí dels fills, especialment dels primogènits Els barons són lleugerament majoritaris en les edats més joves per ser biològicament més freqüents al naixement El que fa majoritàries les dones en el conjunt de les poblacions és la sobremortalitat masculina associada a una major intensitat dels comportaments de risc i els hàbits nocius En les…
hiloquer
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils de la família dels suids caracteritzat pel pèl, llarg i espès, i pel fet de tenir, sobretot els mascles, els ullals molt desenvolupats.
És vegetarià i habita en grups, formats com a màxim per 20 individus, tots mascles o bé femelles i joves És típic de les selves de l’Àfrica central
licènids
licènids (Lysandra coridon)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters; són anomenats popularment blavetes, ja que la majoria dels mascles i algunes femelles són de color blau brillant.
Són macrolepidòpters diürns ropalòcers que solen formar grans estols, on els mascles són més nombrosos, quan s’acosten als tolls d’aigua Les erugues son rabassudes, amb el cap amagat, semblants a la paneroles, algunes de les quals són depredadores Comprèn unes 9000 espècies entre els licenins i els riodinins, de les quals més d’un centenar són europees i una seixantena, presents als Països Catalans
niala
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, que ateny 100 cm fins a la creu, d’un color gris fosc, amb algunes franges blanques en els mascles i rogenques en les femelles.
Els mascles posseeixen banyes, poc cargolades, de 70 cm És gregari i habita en zones de bosc dens i humit de l’Àfrica central i meridional
coloms esportius
Columbofília
Esport basat en la lluita dels coloms mascles per la possessió d’una mateixa femella, utilitzant els seus mitjans de seducció, intel·ligència, constància i esperit combatiu.
Cal ensinistrar convenientment els coloms mascles perquè, en lluita amb altres de la mateixa espècie, dirigeixin cap al seu colomar una femella anomenada solta que porta adherida a la cua una ploma blanca per identificar-la Els columbicultors donen una atenció personalitzada a cada exemplar, fins i tot des d’abans de néixer, vigilant la posta d’ous i les condicions òptimes dels pares, sobretot l’alimentació i la higiene Quan els colomins tenen tres mesos i comencen a estar en zel, s’inicia el seu ensinistrament Cal familiaritzar-los amb les soltes i la competència amb altres…
mastegatatxes
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels muscicàpids, de 13 cm, que presenta dimorfisme sexual a la primavera, amb els mascles negres i el front, les parts inferiors, la cua i una franja a les ales blancs.
Les parts negres són tot l’any d’un color terrós en les femelles, i en els mascles només a l’hivern Habita al centre i al NE de la península Ibèrica i a Europa és comú als Països Catalans